BARCELONAQue dos països es barallin per una frontera no té res d'extraordinari. Però és difícil d'explicar quan la terra en discòrdia és un tros de roca deshabitada al mig del mar. Aquesta setmana s'ha viscut una onada de mobilitzacions a la Xina arran de la compra del govern japonès dels illots que Pequín anomena Diaoyu i Tòquio Senkaku. El mes passat, la visita del primer ministre sud-coreà a l'illa volcànica de Dokdo (Takeshima per als japonesos) va provocar la retirada de l'ambaixador nipó a Seül. Dos exemples recents, a l'altra punta del món, que recorden l'episodi de la crisi entre Espanya i el Marroc per l'illot de Perejil, desencadenada quan sis gendarmes marroquins es van plantar amb tendes de campanya a la minúscula esplanada del centre de la roca, a l'estret de Gibraltar.
Aquestes disputes amaguen problemes de fons més seriosos del que sembla a primera vista. La Xina mai s'havia preocupat de les Diaoyu fins que el 1970 s'hi van trobar reserves importants de petroli. Corea del Sud s'aferra a les Dokdo perquè tenen importants recursos pesquers i de gas natural. "Sovint ningú sap la dimensió real de les reserves de gas o de petroli, perquè és difícil fer prospeccions al mar, i normalment van a càrrec d'empreses privades", explica Pablo Pareja, professor de relacions internacionals de la Universitat Pompeu Fabra. Els drets de navegació són un altre interès ocult darrere d'aquests conflictes. La sobirania sobre els illots (de vegades situats en les principals rutes de navegació, on els bucs poden aturar-se o repostar) va lligada a la de les aigües limítrofes. Les illes de Paracel, per exemple, disputades per la Xina, Taiwan, les Filipines i el Vietnam, són a la segona via de navegació més important de la Xina.
Sobirania simbòlica
El cas de Perejil és un exponent clar de la tercera causa d'aquest tipus de conflictes, quan el que hi ha en joc és el que Pareja anomena sobirania simbòlica. "Encara que l'illa en si mateixa no té cap interès, podia obrir la caixa dels trons d'altres problemes nacionals, tant per a Espanya com per al Marroc", apunta.
Els tres factors, sovint combinats, porten a disputes de "baixa intensitat" que no solen degenerar en guerres obertes, però que són difícils de resoldre. Tot i que no hi ha un registre oficial, els estudiosos del dret internacional marítim calculen que al món hi ha entre 700 i 1.000 disputes territorials d'aquest tipus, de les quals una vintena tenen un pes rellevant.
Senkaku/Diaoyu (Japó i Xina)
El Japó es va annexionar les illes el 1895, ja que les considerava un territori no reclamat per cap país. Amb la descoberta de reserves de petroli a principis dels anys 70, la Xina les va reclamar, argumentant que la seva conquesta havia estat el primer pas per a la invasió nipona del continent. El govern japonès acaba d'anunciar la compra de les illes per 800 milions d'euros, cosa que ha motivat el desplegament de vaixells de guerra japonesos i l'esclat de fortes protestes socials arreu de la Xina.
Perejil (Espanya i Marroc)
Aquesta illa de 0,15 quilòmetres quadrats situada a l'estret de Gibraltar (a només 200 metres de la costa marroquina) va ser motiu d'una crisi diplomàtica entre Rabat i Madrid el juliol del 2002. Un grup de gendarmes marroquins va ocupar l'illot, i el govern de José Maria Aznar va tancar l'incident amb una acció militar per plantar-hi la bandera espanyola. La setmana passada un grup d'activistes marroquins va arribar a l'illot per reclamar-ne la sobirania.
Imia/Kardak (Grècia i Turquia)
Amb el conflicte de Xipre com a teló de fons, Grècia i Turquia es disputen la sobirania de centenars de petites illes situades entre tots dos països. Darrere el xoc hi ha la pugna pels drets de navegació sobre aquesta zona estratègica del Mediterrani. Els dos països, que pertanyen a l'OTAN, van estar a un pas de la guerra el 1987. L'últim incident és del 1996, quan Ankara i Atenes hi van enviar vaixells de guerra després que l'alcalde grec d'una illa veïna hi va plantar una bandera que va ser arrabassada pels turcs.
Paracel (Xina, Taiwan, Vietnam)
Les illes Paracel, també conegudes com les illes del mar del Sud de la Xina, són una important font de recursos. A més de la pesca, tenen una reserva de gas i petroli que podria ser una de les més grans del món, segons suggereixen algunes prospeccions. La seva posició estratègica en les vies de navegació les converteix també en una font de conflictes amb Taiwan i el Vietnam des que la Xina les va ocupar el gener del 1974. Malàisia i les Filipines també reivindiquen una part de l'arxipèlag.
Rockall (Irlanda, Gran Bretanya, Dinamarca i Islàndia)
El 1955 l'illot, en què només hi ha una estació meteorològica, va ser annexionat al Regne Unit, i inclòs després al comtat d'Inverness, a Escòcia. Londres reivindica els drets sobre les reserves de combustibles que hi ha sota l'illa. Islàndia, les illes Fèroe (Dinamarca) i Irlanda exigeixen el mateix. El 1997 Greenpeace va ocupar l'illa per denunciar els efectes de les prospeccions petrolieres i la va mantenir ocupada durant dos anys.
