Les eleccions deixen Bulgària encesa i encara més inestable

Barcelona.Bulgària segueix en punt mort. Les eleccions anticipades de diumenge no han aconseguit omplir el buit de poder que va deixar l'executiu conservador en dimitir al febrer, forçat per les massives manifestacions d'una població paupèrrima que clamava contra l'augment del preu de l'electricitat.

L'escenari polític al país més pobre de la UE ha quedat fragmentat i, sense cap partit amb majoria per formar govern, totes les coalicions possibles semblen volàtils a ulls dels experts. Amb un 30,7% dels vots, el partit de l'ex primer ministre Boiko Boríssov, el partit de centredreta GERB, va emportar-se una victòria pírrica. Les altres tres formacions que van aconseguir accedir a la cambra només tenen un punt en comú: no volen pactar amb els conservadors.

Coalicions volàtils

El trencaclosques només ofereix dues combinacions per a un govern amb majoria absoluta, i cap sembla senzilla. La primera requeriria que l'extrema dreta d'Attacka (amb un 7,6% de suport) s'empassés la seva promesa de girar l'esquena a Boríssov i accedís a repetir la coalició que el 2009 ja va portar-los a governar amb el GERB.

L'altra opció encara sembla més improbable: una unió entre el Partit Socialista (27%), l'extrema dreta i el partit de la minoria turca, MRF (9,2%). ¿Acceptarien els turcs compartir govern amb una formació marcadament xenòfoba? "L'únic que podria portar-los a fer-ho seria la possibilitat de fer fora el GERB del poder", explica a l'ARA l'analista del Centre d'Estratègies Liberals, Daniel Smilov, que veu dos punts febles a aquesta opció. "Els socialistes ho tindrien difícil per justificar a Brussel·les aquesta unió amb Attacka", encara més tenint en compte que el president del partit a Bulgària, Serguei Stanitxev, també presideix la representació socialista a l'Eurocambra. "La dificultat menys salvable és en el seu programa econòmic: Attacka vol nacionalitzar les empreses energètiques, ara en mans estrangeres, una decisió que foragitaria els inversors externs", explica Smilov, que posa data de caducitat a l'executiu que surti de les negociacions: "Si es forma govern durarà un any, fins a les eleccions europees, que seran una bona oportunitat per renovar l'executiu. Si no n'hi ha, tornarem a les urnes aquest mateix setembre".

La participació en els comicis va ser d'un 50%, la xifra més baixa des que el comunisme va caure a Bulgària fa gairebé 25 anys. "Els resultats demostren la repugnància dels ciutadans cap a la política i els partits", sentenciava ahir el politòleg búlgar Antoni Todorov. Set persones s'han cremat vives els últims mesos per protestar contra una situació econòmica insostenible per a gairebé la meitat dels set milions de búlgars.

Les finances públiques del país són sanes, però després de quatre anys amb el salari congelat en una mitjana de 300 euros mensuals i un atur en augment (11,9% i un 30% entre els joves), la paciència dels búlgars, que fa sis anys veien el cel darrere les portes obertes de la UE, ara s'acaba. Segons dades de l'Eurostat, gairebé un 50% de la població és al llindar de la pobresa.

Governabilitat en joc

Els analistes pronostiquen un llarg recorregut a l'incipient moviment opositor que va fer caure el govern de Boríssov. "Ara, més enllà d'una rebaixa del preu de l'electricitat, els ciutadans demanen una nova Constitució i una neteja a fons entre la classe política", explica Ivan Krastev, president del Centre d'Estratègies Liberals. "El que ara està en joc a Bulgària és, com a Itàlia, la governabilitat del país". Tot i criticar que "la indignació generalitzada no es tradueix en una estratègia clara dels manifestants", Krastev els reconeix la "capacitat de mobilitzar-se ràpid". Comparant-los amb els moviments socials de l'Europa Occidental, l'analista creu que l'oposició civil búlgara "es perfila com un nou actor polític".

"Una gran part de la població no ha votat i un quart dels que ho han fet han optat per partits nous i petits que han quedat fora del Parlament", explica. "Però aquest interès a votar formacions noves assenyala el descrèdit dels partits tradicionals i aporta una certa esperança".

Krastev, però, veu el canvi molt a llarg termini i situa les generacions més joves a l'ull d'un huracà de dimensions inabastables. "Veurem una nova generació d'expatriats que, a jutjar pel debat que ha obert el Regne Unit sobre immigració, no seran ben rebuts a l'Europa que tant els il·lusionava".