David Trueba a El País clamava ahir, amb raó, contra la doble pàgina que l’Abc va dedicar al Gran Wyoming dissabte. L’article feia recompte de les 16 cases que té el presentador i xòuman, i explicava que una de les seves empreses té actius per tres milions d’euros. L’article no s’estalviava de recordar que Wyoming era un assot de la dreta. Ser d’esquerres és incompatible amb guanyar diners, es veu. I criticava que Wyoming expliqués que s’ha enriquit: com si no ho fessin les estrelles televisives espanyoles del seu nivell. Tornem als temps en què Montalbán havia de recordar que es podia ser comunista i menjar bé.
La relativa fredor d’‘El País’ amb Suárez
Ahir, nou editorial sobre Suárez a El País. Però a diferència del de dilluns, en què no hi havia cap crítica, l’editorial d’ahir ja introduïa matisos: “Suárez, amb les seves mancances i defectes” o “L’exaltació -una mica pomposa- del president”. Potser aquesta distància s’explica a partir de la tibantor que mantenia Suárez amb Juan Luis Cebrián, primer director del rotatiu i actual conseller delegat del grup. En un article, diumenge, el mateix Cebrián semblava voler desmentir la llegenda: “Vaig mantenir amb ell una relació personal cordial”. Però afegia, tot seguit: “Encara que no tant perquè es decidís a aturar l’activitat freqüent del fiscal general de l’Estat contra la meva persona i contra El País. Fruit d’aquesta activitat, vaig ser processat cinc vegades i condemnat a un any de presó per les opinions editorials del diari, sense que el seu govern es decidís a indultar-me davant l’oposició notòria del Tribunal Suprem de l’època”. Deixant al marge com el text reconeix que això de la separació de poders pot arribar a ser matèria ben laxa, aquestes línies traspuen una ferida fonda, viva imatge de les mancances de la Transició com a gran força cauteritzadora de la història.
Àlbum de titulars “Una entrevista a Mas en castellà s’emetrà en persa, però no en català” (Libertad Digital)