La lisèrgica portada de l’ Abc d’ahir -que avança per la dreta el disseny dels cartells de la Mercè d’enguany- és la justa representació gràfica dels jocs de mans matemàtico-pressupostaris amb els quals volien justificar la seva afirmació de portada, segons la qual la Generalitat ha retallat 1.600 milions en sanitat per destinar-ne 400 “a propaganda independentista en els últims dos anys”. A dins, sense embuts, sumaven partides de tres anys, no pas de dos. Però això és peccata minuta. Diuen que el Tricentenari ha costat 84 milions -i els sumen al còmput global, dring, dring,perquè hi compten els 82 de la rehabilitació del Mercat del Born (o sigui, hi posen un 4.100% de pa, en els 2 milions d’euros del formatge que sí que són activitats de la celebració). O bé titulen “Les ambaixades més cares” i denuncien que el pressupost de les sis delegacions que té la Generalitat és de 2,2 milions d’euros. Però resulta que la luxosa residència de l’ambaixador espanyol al Marroc va costar el triple, ella soleta! Ep, no l’ambaixada ni els sou dels treballadors: només les dependències perquè el diplomàtic es retiri a reposar. Multipliqueu-ho ara per 119 ambaixades i 92 seus consulars: els 2,2 milions catalans no deuen ser ni la despesa en coberteria + Ferreros de la diplomàcia espanyola. El rerefons de l’article era evident. Qualsevol despesa en cultura catalana cal igualar-la a secessionisme. Fins i tot hi tiren a l’olla les subvencions al cinema de films tan independentistes com Los Pelayos, Mientras duermes i Rec 3. I, tot això, mentre només l’Institut Cervantes ja s’endú aquests mateixos 400 milions en quatre anys. Però l’article se’n guardava prou d’oferir cap equivalent de la despesa espanyola en les mateixes partides. No fos cas que el lector comparés.