La victòria de Pedro Sánchez torna a generar una cridanera inversió de rols entre els dos principals diaris espanyols. El País, tot i ser nominalment el gran (bé, i l’únic) diari de les esquerres, dedicava només quatre pàgines a les primàries socialistes, sense editorial. En canvi, El Mundo, tot i adreçar-se a priori a un públic més pròxim al PP, n’oferia vuit -el doble- i consagrava el seu primer editorial a l’afer. Ho feia, a més, en termes ben elogiosos: qualificava l’elecció de “fet històric” i nomenava Sánchez com a “digne successor de Rubalcaba” (tot i que, tenint en compte el tracte dispensat pel diari a l’ex secretari general del PSOE, sembla una floreta enverinada). Ara, tot i que El País no editorialitzava sobre l’assumpte, la foto de portada era de gran eloqüència: Rubalcaba abraça el guanyador, la mà del qual tapa completament la cara d’Eduardo Madina, candidat de... Rubalcaba (i, per extensió, d’ El País ).
Mentrestant, els diaris inequívocament de dretes, l’ Abc i La Razón, subratllaven del guanyador el seu caràcter presumptament moderat. L’ Abc, en concret, el moderitzava -permetin-me el verb ortopèdic- a costa de definir Madina com a impulsor d’un “front d’esquerra extrema i filonacionalista”. La Razón, per la seva banda, també editorialitzava des de la portada: “Sánchez esborra el rubalcabisme” i, efectivament, a la fotografia es veia el ja exlíder del PSOE preocupantment desenfocat. Acabava resultant un homenatge -suposo que involuntari- a Desmuntant Harry, aquella (infravalorada) pel·lícula de Woody Allen en què el còmic apareixia fora de focus fins que un personatge, de nom Cookie, el posava a lloc. ¿Retornarà el diari algun dia el focus a Rubalcaba, a tall de pipa de la pau?