Duran torna a esmenar el pla de Mas
Valora que "a la pràctica no hi ha res del procés sobiranista" i CDC li recorda el programa electoral
BarcelonaQuan avui al matí els màxims dirigents de CiU arribin a la seu d'Unió per fer la reunió de l'executiva de la federació segur que tindran ben present l'entrevista a Josep Antoni Duran i Lleida, líder dels democristians, que va publicar ahir La Razón . "A la pràctica, no hi ha res del procés sobiranista", va valorar Duran per al diari que dirigeix Francisco Marhuenda, que té una línia editorial clarament contrària a la independència de Catalunya. Més enllà de mostrar els seus dubtes envers el pols per l'estat propi encetat per Artur Mas, Duran deixa anar al llarg de la conversa una sèrie de perles que no van agradar gens a les files de CDC, on col·lecciona enemistats a causa de les seves declaracions -públiques i privades- contràries a la independència de Catalunya.
Una d'aquestes perles és que la relació a CiU és "més complicada" a causa del procés sobiranista i que, per tant, "requereix més habilitat dels dirigents per seguir treballant junts". "Seria un error que això es trenqués", reflexiona Duran, que tanmateix no descarta completament el final de CiU: "M'agradaria trobar un escenari en què no fos necessària la ruptura i, si no som capaços de trobar aquest escenari, Déu dirà". Les tensions que hi ha hagut a la federació els últims mesos han estat una constant, i les paraules del líder d'Unió a La Razón en són la prova més recent.
Resposta de manual i algun dard
En privat, els dirigents de CDC van rebre amb incomoditat manifesta l'entrevista. N'hi ha molts que culpen Duran del mal resultat a les últimes eleccions -en què CiU va passar de 62 diputats a 50- a causa de les seves falques sobre el fet que la Unió Europea posaria traves a la independència de Catalunya i l'èmfasi que va fer en la via confederal. Una via, per cert, que el líder d'Unió ha demanat que explori el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), en la línia de l'estudi del federalisme que va reclamar-li Pere Navarro, primer secretari del PSC.
Malgrat el malestar evident, des de CDC es va optar per una resposta de manual en recordar el programa electoral subscrit pels convergents i Unió de cara a les eleccions del 28-N. "CiU es va presentar als comicis compromesa amb el dret a decidir i amb l'estat propi", va reflexionar Lluís Corominas, vicesecretari de coordinació institucional nacionalista, des de l'Aplec del Caragol de Lleida. Corominas va voler recordar al soci que "formar part de CiU" implica impulsar el procés.
El dirigent de CDC, que està suplint part de les funcions que feia Oriol Pujol com a secretari general del partit, es va atrevir a llançar algun dard revestit de subtilesa. "La comissió d'estudi del dret a decidir la presideix Núria de Gispert, destacada dirigent d'Unió", va deixar anar Corominas, que considera "conjunturals" les paraules de Duran i va atribuir part del significat "al context del mitjà".
Però si alguna cosa va voler ressaltar el dirigent de CDC és que el procés no té marxa enrere. És una consigna que Mas ha traslladat fa mesos als seus consellers -"No passaré a la història com un traïdor", els va dir fa mesos en una reunió del Govern- i que els alts comandaments de Convergència tenen clara. És precisament a CDC on hi ha més bones sensacions pels passos que ha fet l'executiu al llarg dels últims mesos: les dues declaracions de sobirania, la primera pedra del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, la comissió d'estudi al Parlament i la constitució del CATN. "Els informes que elaborarà són històrics, agradi o no", reflexionava fa dies un membre de la cúpula de CDC.
Unió, segons fonts consultades, va dir en el seu moment que no faria guerra de l'orientació del CATN cap a l'estat propi, un gest que s'explica per l'exigència de Duran que també explori el model confederal que defensa la ponència política d'Unió i que va refermar a l'últim congrés.
El fet que els dos partits tinguin objectius finals diferents -CDC defensa l'estat propi, els democristians la confederació- fa que Mas i Duran tinguin pactat anar junts "fins a la consulta". Els últims mesos han tingut contactes privats -en persona i telefònics- per apaivagar els diversos incendis que han sorgit. Sense anar més lluny, aquesta setmana Duran va dubtar que la llei de consultes hagi de servir per a la consulta sobiranista al mateix temps que implorava a Rajoy un gest per frenar l'independentisme. L'entrevista d'ahir afegeix més contingut a la tensió existent a CiU.
