El Papa sobre el cas de Granada: “La veritat no es pot amagar”

MadridEl Papa no s’amaga. No acusa els mitjans de mentir ni d’organitzar una campanya mediàtica contra ell. Té molt clar qui són les víctimes. Així ho ha demostrat Francesc, una vegada més -i ja en són tres en el cas de presumptes abusos sexuals a Granada-. El pontífex en va tornar a parlar ahir durant el vol de tornada del viatge a Estrasburg, on havia visitat el Parlament europeu [vegeu pàgina 16]. Preguntat sobre l’escàndol de Granada, que ell mateix va forçar a investigar, el Papa va fer una declaració rotunda: “La veritat és la veritat, i no es pot amagar”.

A preguntes dels periodistes espanyols sobre la carta que li va fer arribar Daniel -el nom fictici de la víctima dels abusos per part d’una trama de sacerdots, coneguda com el clan dels Romanones, dels quals quatre dels seus responsables estan detinguts des de dilluns-, Francesc va ser clar. “La vaig rebre, la vaig llegir, vaig trucar a la persona i li vaig dir: «Demà vés a veure el bisbe»”, va expressar el pontífex. “Vaig escriure al bisbe per [dir-li] que comencés la feina, fes la investigació i tirés endavant”, va afegir el Papa. Com s’ha sabut, la investigació diocesana va trigar diverses setmanes a començar.

Les declaracions de Francesc deixen en un mal lloc l’arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, que després d’un incòmode silenci de diverses setmanes -que va incloure els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, que van haver de reconèixer que van conèixer el cas “per la premsa”- va passar a l’atac. L’arquebisbe va escudar-se en una campanya de descrèdit contra ell i va apuntar que havia actuat com se li va ordenar, apartant de les funcions únicament els suposats abusadors directes, però no fent res contra els que ell mateix va qualificar de “coneixedors” dels presumptes abusos.

L’arquebisbe Martínez va obeir, però, després del procés iniciat per dos jutges eclesiàstics de la diòcesi de València. I només va prendre mesures contra tres dels imputats -els quals va suspendre de les seves funcions-, però no va fer res contra els seus còmplices i els seus encobridors, alguns dels quals va col·locar fins i tot en el lloc que havien ocupat els suspesos. I, en tot cas, sempre va anar a remolc del papa Francesc.

Apartar el professor de religió

Ahir mateix va transcendir que un dels encausats -l’únic que no és sacerdot dels quatre detinguts- exercia fins divendres passat com a professor de religió a un col·legi granadí. I, almenys oficialment, no se li ha retirat el permís eclesiàstic d’idoneïtat per poder exercir com a professor de religió en nom de l’Església catòlica. La responsabilitat d’aquest nomenament, o del seu cessament, correspon únicament i exclusivament -així ho diuen els acords Església-Estat- al bisbe del territori. En aquest cas, Javier Martínez. La Junta d’Andalusia va urgir ahir l’arquebisbat de Granada a retirar “la idoneïtat” per impartir classes al professor de religió.

Mentrestant, el Papa va insistir que va rebre la notícia “amb gran dolor”. A Granada es dóna per fet que l’arquebisbe ha d’abandonar el seu lloc. Aquest dilluns, durant una reunió del clergat, Javier Martínez va ser contestat, per primera vegada en 11 anys de trajectòria, per bona part dels capellans de la diòcesi, que són els que estan patint directament aquesta crisi de confiança per part dels feligresos. El Papa ha marcat el camí de tolerància zero en la lluita contra la pederàstia, i l’Església espanyola és conscient que ja no hi ha marxa enrere. Els bisbes espanyols, que divendres passat demanaven perdó pel cas d’abusos de Granada, han rebut un missatge molt clar del pontífex argentí. Francesc ha marcat un punt d’inflexió: no és possible no posar les víctimes al centre d’atenció.