“És contradictori formar metges que després marxaran”

BarcelonaLa Yenibeth Goitia, de 30 anys, en fa tres que va venir de Veneçuela amb el seu marit. Ella havia demanat l’homologació del títol de medicina i volia fer l’especialització aquí. El seu marit venia a estudiar un màster a la UPC. A Veneçuela la Yenibeth havia començat la residència en traumatologia, però a Catalunya, un cop fet l’examen MIR, va optar per la medicina esportiva i ara està fent la residència al CAR de Sant Cugat. La situació política al seu país i la inquietud per formar-se fora els van portar a emigrar. “Em vaig informar i vaig veure que la formació aquí era bona. Estic contenta perquè la part acadèmica i la de pràctiques són de qualitat”, destaca. Al seu país el sistema és diferent. No tenen un examen MIR, sinó que cada hospital fa una prova interna d’especialitat i es complementa amb entrevistes personals.

La Yenibeth està satisfeta amb l’experiència i només lamenta que com que la seva és una especialitat MIR no convencional, no li paguen per fer les pràctiques i té més traves burocràtiques per poder treballar. Però apunta que companys seus que fan el MIR convencional estan “sacrificant hores de formació” per atendre treball assistencial als hospital perquè hi ha menys metges. “I això va en perjudici dels metges que s’estan formant”, diu.

Encara li queden dos anys de residència, però la Yenibeth té pensat quedar-se a Catalunya tot i que entén que molts companys marxin. “El NIF d’estudiant et caduca un cop acabat el MIR i, si no tens feina o alguna manera de mantenir-te aquí, et veus obligat a marxar”, lamenta. Ho atribueix també a la precarietat laboral: “Les baixes no se substitueixen, les jubilacions tampoc i hi ha menys oportunitats de quedar-te quan acabes el MIR”, denuncia. Reconeix que “és contradictori” perquè s’estan “formant metges que després marxaran i no s’hauran aprofitat”. “És formació que perds i això és qüestionable”.