A la Isabel de Llobet li ha canviat la vida des del mes de juny del 2013. Quan va anar per primer cop al CAR de Sant Cugat per posar-se a les mans de la Fundació Isidre Esteve no ho tenia gens clar; de fet, el primer cop que l’hi van proposar va fer com si no ho hagués sentit. La Isabel té 34 anys i va néixer amb una malaltia de les anomenades rares: artrogriposi múltiple congènita. “M’afecta a les articulacions i a la musculació, tinc poca mobilitat als braços i només puc caminar en trams curts, per això em desplaço amb una cadira de rodes amb motor”, diu.

Però, de fet, només deu mesos després d’haver començat a treballar amb els monitors de la Fundació, la Isabel ha passat de caminar poc més de quatre passos seguits a fer trams de més de 50 metres. “Jo sempre havia fet fisioteràpia passiva i anava a la piscina a banyar-me dos cops a la setmana pel meu compte, però d’exercici físic no n’havia fet mai perquè ningú m’havia dit que en podia fer”, explica. La Isabel afirma que el canvi que ha experimentat és “brutal”. Ha deixat la fisioterapeuta i ha substituït la piscina per passejos caminant pel seu barri: recorre diversos cops l’avinguda Gaudí de Barcelona, amunt i avall, i aprofita els bancs que hi ha al llarg del passeig per agafar aire.

Tres cops a la setmana la Isabel es desplaça des de Barcelona fins al CAR de Sant Cugat. Hi va en metro i en tren i diu que no se li fa gens feixuc, sinó més aviat al contrari. “Venir a fer esport aquí m’ha enganxat, i ho prioritzo per sobre de qualsevol altra cosa”, comenta convençuda.

El Centre Pont de la Fundació Isidre Esteve al CAR va néixer per ajudar les persones que, com l’Isidre, havien patit algun tipus d’accident que les havia deixat en cadira de rodes. Però els metges també els han enviat gent com la Isabel, amb malalties de naixement, a les quals fer esport o exercici físic els podia anar molt bé per millorar la seva qualitat de vida. “Des que vaig néixer sempre em va portar el mateix metge de l’Hospital de Sant Pau. Quan es va jubilar, fa pocs anys, em van posar una substituta, però vaig tardar a anar a veure-la i quan hi vaig anar no ens vam entendre. Després em van recomanar la doctora Cuixart de la Vall d’Hebron, i va ser ella qui em va proposar d’anar a la Fundació”.

La Lídia Guerrero és la directora de la Fundació i la parella de l’Isidre Esteve, i admet que de moment funcionen a través del boca-orella i dels metges que recomanen als seus pacients que hi vagin. “Ens falta millorar la comunicació, que ens coneguin més”, lamenta.

“Això és impossible que ho faci!”

“El primer dia que vaig anar al CAR la Lídia em va dir que mirarien fins on podia arribar. Ella tampoc coneixia la meva malaltia”, recorda la Isabel. “Vam començar a poc a poc, i quan volia forçar una mica els límits que creia que no podia superar li deia: «On vas? Això és impossible que ho faci!», però ho provava i ho feia”. El canvi de la Isabel de Llobet ha sigut notable des que fa esport. Des de l’agost ha deixat a l’armari el bitutor que duia des del naixement -un aparell ortopèdic que duia a les cames, dels turmells a l’engonal, per ajudar-la a caminar-, s’ha aprimat, ha recuperat la musculatura de l’abdomen i camina més recta. “A tothom que ve al Centre Pont li donem autonomia perquè cada cop pugui fer més coses sol. De fet, ser al CAR ens va bé perquè coincidim amb els atletes paralímpics i potser a la llarga algú de la Fundació decidirà fer esport de competició”, comenta la Lídia Guerrero, que valora com un dels punts a favor el bon ambient i les bromes que fan habitualment entre els monitors i els usuaris. “Recordo un dia que una noia que té una lesió medul·lar va demanar de votar sobre si un actor era guapo o no. Va demanar a tothom que aixequés el braç per emetre el seu vot i la Isabel, que no els pot moure gaire, ho va intentar, va dubtar, i va respondre-li: «Aixeca tu el peu!» Ens vam fer un fart de riure!”, recorda la directora amb un somriure.

La Fundació Isidre Esteve cobra 60 euros al mes als usuaris -“Quan anem a demanar ajudes ens obliguen a cobrar quotes”, apunta la Lídia-, tot i que el cost real seria de 300. A més d’obrir un camí per a les persones amb discapacitats, la Fundació també està formant nous tècnics capaços d’ensenyar als usuaris a fer exercici físic. Els forma a través de dos cursos específics, inclosos al currículum de l’INEF de Catalunya i de Pontevedra.