___El 16 de gener encetes un repte professional: liderar el nou Telenotícies de TV3. Quant vas trigar a dir que sí?

___Tres dies.

___Què vas valorar?

___Havia fet coses davant de pantalla, però no havia fet mai cap Telenotícies. Em va semblar molt agosarat per part de la direcció. A més era a París, de fet torno per fer això. I em va semblar prudent pensar-m'ho bé. Sortir cada dia a les nou del vespre per TV3 té unes implicacions de compromís que mereixien ser pensades i reposades. Hi van insistir, van donar-me les raons per les quals pensaven que jo podia ser la persona adequada i ja no m'hi vaig poder resistir. I aquí em tens.

___Quines raons et van donar?

___Que es volia fer una aposta per gent de la casa en una renovació generacional del Telenotícies. Que volien fer un projecte nou que s'adequava bastant a les idees que jo tenia del que s'ha de fer ara en un informatiu a les nou del vespre. I em van donar caramelets, com per exemple un equip fantàstic i carta blanca sobre l'esquema i el model.

___Deixar París et costava?

___Sí, perquè París no només era una aventura professional sinó també personal. Hi vaig arrossegar el meu company i hi hem estat tres anys i mig. I de fet ara he tornat a corre-cuita i ell s'ha de quedar allà per acabar el que està estudiant. Hi havia la voluntat de tornar, però no de manera tan apressada.

___Hi haurà moltes mirades posades sobre què expliqueu i com ho expliqueu.

___El que em fa més por sobretot és agafar el relleu de 30 anys de Telenotícies de TV3 amb professionals d'una gran talla professional i periodística. El meu repte és intentar estar a l'altura. Modernitzar les coses però mantenint l'esperit de TV3 de l'any 1983.

___Serà un informatiu d'autor?

___Malgrat que hi haurà un sol presentador assegut a la taula del Telenotícies, mai com ara haurà sigut tan coral la participació de la redacció, dintre del mateix plató i en l'elaboració dels continguts. Hi haurà un autor, però l'autor és la redacció de TV3.

___Serà més intencional?

___És un informatiu amb més context, amb més anàlisi. Però no és una tertúlia ni vol ser una tribuna per a gent que pensa de color blanc posada al costat d'uns que pensen de color negre. L'objectiu és acostar-nos a la veritat al màxim, amb totes les eines que tenim els periodistes.

___Juguem a les semblances i diferències amb el TN actual.

___És a la mateixa hora, de les nou del vespre fins a tres quarts de deu o les deu. El format del temps, igual que el dels esports, s'assemblarà molt al d'ara.

___Com seran la sintonia i el decorat?

___Canvien molt. Apostem per una sintonia i un decorat que busquen una certa tranquil·litat, que volen convidar a la reflexió. Un plató amb colors clars i una música d'un to més mediterrani si ho comparem amb els tons més estridents dels informatius anglosaxons. Serà un any complicat políticament, intentem temperar el to perquè el contingut ja ens escalfarà.

___Tu estaràs assegut en una taula?

___Estaré assegut, però també estaré dret. Anirem utilitzant la realitat augmentada, que és l'ús de gràfics i d'objectes reproduïts a escala natural dintre del plató. Amb els gràfics de les nits electorals la gent ja hi està acostumada. A l'estat espanyol no hi ha cap televisió que utilitzi això als seus informatius, serem els primers.

___Corbata?

___Sí, sí. Corbata i màxima solemnitat per a aquesta cita tan important: el millor plató i la millor corbata.

___Ja estan triades?

___Sí. Corbates llises i fosques, molt boniques.

___Hi haurà entrevistes?

___Intentarem jugar-hi al màxim, però tenint en compte que és un informatiu dinàmic i que explica les notícies del dia. Volem protagonistes de la notícia o gent que ens doni un punt de vista interessant. El que serà habitual, un parell de cops per dia, serà l'entrada al plató dels nostres especialistes, que ens ajudaran a explicar la informació. No volem que sigui un espai d'opinió, no volem que es reprodueixin els esquemes de tertúlia o debat.

___ Teleprompter?

___Amb teleprompter i sense, farem totes dues coses. En algun cas jugarem amb l'espontaneïtat o amb la memòria del presentador.

___¿S'assemblarà més al TN actual que a La nit al dia?

___És veritat que és un pas més cap a l'anàlisi. I per tant tindrà alguna cosa de La nit al dia. Jo hi vaig treballar dos anys, i part de l'equip també hi va treballar. A La nit al dia de TV3 es va formar molta gent que està participant en una certa renovació de la redacció, i bevem de les fonts d'aquella experiència. Però serà un Telenotícies.

___Abans parlaves de contextualitzar. ¿Fer-ho vol dir renunciar a notícies?

___Sí. La quantitat de notícies es reduirà per guanyar espai per analitzar una mica millor aquelles per les quals nosaltres apostem.

___Hi haurà alguna cosa semblant a un editorial?

___Aquest no és el meu interès, ni tampoc el de la redacció. En els moments que ara ens vénen a sobre és important que TV3 mantingui les portes obertes a tots els espectadors, que intentem guanyar en pluralitat, no reduir, que és el que significaria donar molta veu a un protagonista.

___¿Et preocupa l'entorn que tenen i tindran els mitjans públics en general i, encara més, TV3 i Catalunya Ràdio?

___La situació política ens afecta i afecta la manera com ens veuen el altres. De tota manera, l'únic barem vàlid per a mi és el professional, si estem fent bé la feina o no. No vull caure en el periodisme de trinxeres, la màxima preocupació que tenim és no caure en un periodisme de trinxeres molt establert, per bé i per mal. Per exemple, quan llegeixo l'article del Wall Street Journal en què es diu que TV3 només entrevista en castellà prostitutes, pinxos i lladres, em sembla que qui ha fet aquest reportatge ha caigut en la simplificació, en l'exageració i en l'apriorisme. M'agradaria que no caiguéssim en això.

___¿Podràs superar el mecanisme de les rèpliques de cada partit en el tema del dia, a imatge dels blocs electorals?

___Estem entrant en una etapa de més flexibilitat. Hi ha d'haver un cert còmput a final de mes o a final de temporada per garantir uns equilibris bàsics. Però que això no ens segresti la nostra feina, que és la de dir què és l'important i què no ho és. Si es tracta de ser una màquina calculant el temps de cada partit polític, pleguem els periodistes i que ho faci un cronòmetre.

___Et preocupa el Cuní?

___No em preocupa gens. A mi l'informatiu de Josep Cuní m'agrada molt. És un amic, a més d'un mestre. I el que està fent està molt bé. Ha sigut sempre pioner en totes les aventures que ha tirat endavant i la majoria li han sortit molt bé. I espero que aquesta també li surti bé, perquè en molts aspectes, i en aquesta franja horària informativa també, 8TV i TV3 ens complementem bé. Per mi la competència és Telecinco, Antena 3 i Televisió Espanyola.

___L'objectivitat existeix?

___Crec que no existeix, però en canvi el compromís amb l'honestedat sí que existeix, i molta gent l'està practicant. M'agradaria que em consideressin en aquest grup de periodistes. Intentar ser honestos, explicar les coses tal com són, tal com les veiem, i no amagar que ho mirem des d'una perspectiva lògicament subjectiva.

___¿La barreja d'opinió i informació és un dels problemes del periodisme actual?

___Sí, i per això m'agradaria poder reivindicar que des del punt de vista de mitjans tècnics, TV3 és una de les poques redaccions que queden a Catalunya amb prou gent per poder-ho cobrir pràcticament tot. Des de conflictes internacionals fins a petits esdeveniments que es produeixen en pobles de Catalunya. Per tant, intentem salvar aquesta redacció i treure'n el màxim profit des del vessant informatiu. Per donar opinions dels que estan a favor o estan en contra ja hi ha altres plataformes, ja hi ha altres moments, i fins i tot ja hi ha altres empreses.

___Ets pessimista sobre el futur del periodisme?

___Estic a la banda optimista de cara al futur a llarg termini. Però ara, quan molts companys s'estan trobant amb una situació laboral precaritzada, els costa trobar feina o l'estan perdent, se'm fa difícil parlar d'optimisme. Als Estats Units i Europa, el sector on s'han perdut més llocs de treball ha sigut el de la comunicació. Nosaltres tenim una sort, i és que vivim a Europa, on hi ha unes referències de mitjans públics potents. TV3 i Catalunya Ràdio en són una mostra. I sota el seu aixopluc ha nascut tot un món de mitjans en català que deuen alguna cosa a les dues grans marques. Això ens guarda d'aquesta tempesta que s'està vivint en altres autonòmiques.

___Passaran moltes coses el 2014?

___Segur que sí. No sé si totes bones.

___¿Entre aquestes coses hi haurà la sortida de la crisi?

___Hem d'explicar les coses en la seva mesura per no crear un fals optimisme. La població no es mereix mentides, encara que siguin amb bona intenció per millorar la moral. Tindrem algunes dades positives, però la majoria continuen sent negatives, la situació no és prou bona per dir que la crisi s'ha acabat. I hem d'explicar aquesta transició de model econòmic amb tots els problemes que comporta. I, evidentment, sobre el calendari del 2014 hi ha la qüestió política: el procés i la voluntat de fer un referèndum al mes de novembre. Serà el tema estrella dels titulars del Telenotícies els pròxims 365 dies.

___Hi haurà consulta?

___Potser sí, si es compleixen les previsions del Govern. O no, si el govern espanyol se surt amb la seva i no hi ha cap mesura de negociació perquè es pugui fer de manera legal. Tant si es fa com si no es fa, les coses no seguiran igual l'endemà del 9 de novembre.

___Com veus Europa?

___Hi ha un creixement de l'extrema dreta amb unes dades que no s'havien vist fins ara. I un desencant respecte a Europa. Això és el que trobo més preocupant, just quan es compleixen 100 anys de la Primera Guerra Mundial. Si fóssim capaços per un moment de no parlar de la crisi de la zona euro i veure Europa com un projecte d'èxit que ha tancat la porta a molts conflictes violents, veuríem el got mig ple i no mig buit. Em resisteixo a parlar només d'Europa en termes negatius, m'agradaria que poguéssim parlar-ne més en el vessant positiu, constructiu, dels intercanvis culturals, acadèmics, de feina.

___L'estatus de presentador del TN porta incorporat la pregunta "Quina notícia t'agradaria donar?"

___Sí, ja m'ho han preguntat. No, em sap greu, però és una notícia seriosa, sincerament. Per qüestions més familiars que de cap altre tipus m'agradaria molt poder donar notícies positives respecte a la recerca per acabar amb el càncer.

___El setembre d'aquest 2014 faràs 40 anys.

___Sí, sí. Però prefereixo no pensar-hi.

___És el teu any de maduresa.

___El meu periple és estrany. Durant molts anys la feina de presentador era pròpia d'algú que des de ben jove ja feia de presentador. La meva història és una altra. He fet molt de carrer, he estat en mitjans diferents, ràdio, premsa... I ara de cop m'arriba una responsabilitat molt important. Si això ho havia de fer en algun moment, segurament havia de ser ara.

___Se't veu tranquil.

___Sóc tranquil de mena. I això lliga amb la idea que volem donar d'uns Telenotícies tranquils. Amb el benentès que tranquil no vol dir deixar d'explicar res o rebaixar la gravetat de les coses. Però crec que precisament ens toca ser madurs. A TV3 ara li toca ser madura, i a mi també.

___Què has après a París?

___És l'estat per excel·lència, hi he après la sensació de prendre's les coses seriosament, de creure's molt a si mateix com a país. I això a nosaltres ens falta molt. Ens falta la sensació, basada en fets reals, que som capaços de fer coses, que som importants. I l'autoexigència que ens hem d'aplicar a les coses que fem. Ens ho hem de creure una miqueta més i potser, com deia el filòsof, llevar-nos ben d'hora ben d'hora i posar una estona més de feina perquè el resultat sigui millor.

"Reclamo més autoestima nacional i per la feina que fem. I a la vegada més autoexigència"

___Per tant, quan parlem d'estructures d'estat, a Catalunya també trobes a faltar l'actitud personal d'estat.

___Jo crec que sí, sigui quina sigui l'estructura política que acabi tenint Catalunya els pròxims anys. Però ens hem de creure seriosament que som capaços, que ho podem fer, que ho hem demostrat a través de la història, i que no tenim altre remei que fer-ho bé. Reclamo més autoestima nacional i per la feina que fem. I a la vegada més autoexigència.

___Vas ser director de l'Avui durant uns mesos, com veus el futur de la premsa?

___Em sento molt orgullós d'haver estat al diari Avui,on es començava a parlar d'algunes coses que ara són majoritàries a Catalunya. Coses que en aquell moment pràcticament només es parlaven a l' Avui, a El Punt i en mitjans digitals. Els diaris petits, o relativament petits, poden marcar tendències, aquesta premsa pot ser l'avantguarda. Es pot marcar la pauta d'un país, i vosaltres des de l'ARA l'esteu marcant ara mateix.

___¿Creus que el públic del TN ha de saber què opines?

___L'honestedat, de tothom, és molt bona, és molt bo ensenyar les cartes. Em vaig formar a TV3, he treballat majoritàriament en mitjans públics de televisió i de ràdio que sempre m'han ensenyat que estem al servei de la població, del país per al qual treballem. I que, per tant, faria un trist favor a la meva feina i a la meva empresa si em dediqués a donar les meves opinions obertament sobre qualsevol cosa. La línia editorial del TN serà com ha sigut en els últims anys a TV3: defensa de les institucions del país, de la cultura del país, dels equips de futbol del país.

___¿Hi ha algunes causes que hagis defensat públicament?

___Jo sóc soci d'Intermón, d'Amnistia Internacional i d'un parell d'organitzacions locals més del meu poble. I vaig publicar un llibre crític sobre l'extrema dreta.

___Vas fer un article a l'Avui que es deia Dissabte em caso en què explicaves que, saltant-te el pudor, escrivies en primera persona defensant el matrimoni homosexual.

___Em semblava una obligació fer-ho. Un dels problemes del col·lectiu de gais i lesbianes és donar-se a conèixer, ho ha sigut històricament. I en el moment que jo sóc una persona pública, sense fer escarafalls de res, he de contribuir a fer que la gent entengui amb normalitat que hi ha homosexuals a tot arreu, som de tots colors, fem tot tipus de feines, som alts, baixos, grassos i prims. Em vaig treure una espina que tenia clavada, perquè una persona pública ha d'estar en pau amb els seus espectadors. I així com hi ha coses més íntimes o més privades que segurament no cal explicar, em semblava que aquesta valia la pena posar-la sobre la taula. Ara, de la mateixa manera que ho vaig posar aquell dia sobre la taula també m'agradaria tornar-ho a recollir i no parlar gaire més del tema, que forma part de la meva vida privada.

___Ara passaràs a ser un famós, a Catalunya.

___De moment tinc molta sort. La gent et veu fent informació seriosa i et respecta, sempre he tingut comentaris positius. Et diuen: "Ànims, endavant, continua amb aquesta feina".

___A part de tenir una imatge seriosa, ets seriós?

___Fins i tot diria que una mica avorrit. Intentaré no avorrir la gent al Telenotícies, però sóc de tarannà seriós.

___Quines aficions tens?

___M'agrada llegir i caminar. La natació és l'únic esport que faig. Quan sóc sota l'aigua m'agrada la sensació de desconnectar, de pensar en les coses que el dia a dia no et permet. M'agrada estar amb els amics i amb la família, esgarrapar hores d'allà on sigui per poder-les passar amb ells. I viatjar és la meva debilitat més gran.

El perfil

Toni Cruanyes (Canet de Mar, 1974), llicenciat en periodisme i en ciències polítiques, és un vell conegut dels teleespectadors catalans.

Ha estat corresponsal de TVC a Londres i a París, i ara s'enfronta al repte professional de conduir el nou Telenotícies vespre de TV3 amb el propòsit de fer-lo més reflexiu i obert a l'anàlisi.

Durant la seva llarga trajectòria ha sigut reporter de la BBC i de la ràdio de les Nacions Unides a Nova York, i ha dirigit l'Avui. També és autor de diversos llibres.