Versionar l'inimitable

Antònia Font han contribuït a renovar el pop cantat en català. Tanmateix, són pocs els grups que s'han atrevit a imitar el seu estil. I quan n'han fet versions, han optat per capgirar l'original

Des que Antònia Font van anunciar que plegaven, s'han multiplicat les valoracions sobre la importància del grup. El comentari més unànime fa referència a una influència més sociològica o psicològica que estrictament musical: Antònia Font van ser un mirall per a bandes i artistes que ja no van dubtar a l'hora de cantar en català. Tanmateix, és difícil seguir l'empremta musical del grup mallorquí en altres formacions. "Són tan originals i tan únics que resulten inimitables", considera Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock.

Quimi Portet, que comparteix espectacle amb Joan Miquel Oliver i Sisa, té una teoria sobre l'originalitat. "En la nostra cultura l'originalitat sempre ha estat molt valorada", diu l'astre intercomarcal. En aquest sentit, les cançons d'Antònia Font gairebé intimiden. Així i tot, uns quants valents van acceptar el repte de versionar cançons del grup. Va ser una iniciativa de la revista Enderrock, pensada per homenatjar el disc Alegria deu anys després d'haver-se publicat. "Aquell disc representa un punt d'inflexió. És una frontissa entre el rock català anterior i el pop en català que vindria després", diu Gendrau. El resultat va ser un CD que es va publicar el juliol del 2011 amb el títol Alegria revisitat. Tribut a Antònia Font.

L''Alegria' de Tomeu Penya

El concepte era clar: les deu cançons d' Alegria interpretades per deu grups i artistes diferents. "Els Antònia Font només van posar una condició: que la cançó Alegria la fes el Tomeu Penya", explica Gendrau. Era com una picada d'ullet a un referent, a un paisatge comú i a certa passió per la vida, tot i la distància generacional. " Alegria em va agradar tot d'una quan la vaig conèixer i no vaig dubtar de fer-la quan me varen demanar per fer-ne la versió", recorda Tomeu Penya. En el disc, el cantant de Vilafranca de Bonany es va emportar Alegria al seu terreny -el country-, una decisió que també van seguir els altres participants: El Belda i el Conjunt Badabadoc, Litoral, Joan Colomo, Gertrudis, La Bien Querida, Marcel Cranc, Oliva Trencada, The New Raemon i Mishima. És a dir, les cançons es transformen en peces de ska, de pop èpic, de desvergonyit pop electrònic... Una de les adaptacions més significatives és la que fa La Bien Querida, l'àlies artístic d'Ana Fernández-Villaverde, que aquell mateix any es va convertir en dibuix animat en el videoclip de Calgary 88.

Uns mesos després, Discmedi va reeditar el disc amb un nou títol, Versions halògenes, i onze versions més del cançoner d'Antònia Font a càrrec de La Iaia, Quart Primera, Very Pomelo, Inspira, Raydibaum, Pulpop, Glissando, Ix!, Erm i Anímic. La Iaia van dur tan al seu camp Wa yeah! que s'ha convertit en habitual en el seu repertori de directe.

Un altre valent va ser Miqui Puig, que l'any 2012 va incloure una versió de Darrera una revista en l'espectacle Canciones que hacen bum (y otras memorias pop), que va compartir amb l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. Uns anys abans, el trio mallorquí Antònia Punk va revisar en clau punk algunes cançons d'Antònia Font.

Stevie Wonder i Tots Sants

A l'altra banda del mirall, tampoc hi ha gaire activitat: Antònia Font no han sovintejat l'art de la versió. La lògica conceptual els va portar a tancar l'àlbum Taxi amb I just called to say I love you, de Stevie Wonder. I a Vostè és aquí van recuperar Leyenda negra, de Tots Sants, com a homenatge a Xavier Ramis, el cantant del grup manacorí que va morir l'any 2011. Una altra cosa són les afinitats estètiques. Antònia Font en tenen dues de destacades: Sisa i el duo de pop electrònic Hidrogenesse.

Més continguts de