Catalunya, una fàbrica del Japó en hores baixes

BARCELONAEl Japó va escollir Catalunya com un dels seus centres de producció mundials als anys 80. YKK, Sony, Sharp, Panasonic, Yamaha i molts altres fabricants van fer que milers de treballadors catalans es familiaritzessin amb els disciplinats mètodes de producció nipons i que els televisors, aspiradors i automòbils fabricats a Catalunya arribessin a les botigues i concessionaris de mig món.

Però aquestes companyies no van venir per quedar-se. La majoria de les fàbriques que es van obrir aleshores han tancat -de manera més o menys traumàtica per als treballadors- durant els últims anys. Entre els grans projectes, només el fabricant d'automòbils Nissan preveu mantenir el volum de feina a la seva planta de la Zona Franca. Un cop desmantellats els centres de producció, però, moltes d'aquestes companyies han decidit deixar a Catalunya les seves oficines comercials.

D'aquesta manera, Catalunya es manté líder dintre de l'Estat pel que fa a les inversions nipones. Un 85,8% de les empreses japoneses a Espanya tenen seu en alguna ciutat catalana. En total, 126 companyies amb més d'un 50% de capital japonès, sobretot tecnològiques, mantenen la seva filial al nostre país, segons dades d'Invest in Catalonia, un organisme de la Generalitat que busca incentivar les inversions estrangeres. Però aquestes inversions estan en decadència. En el període 2006-2010, 50 empreses japoneses van abaixar definitivament la persiana de la seva seu catalana, segons un estudi d'Esade. Tot i això, encara hi ha algunes dades optimistes, com les exportacions, que van créixer un 57,3% el 2010 i un 9,22% el 2011.

Tancaments 'a la japonesa'

L'últim capítol del degoteig de tancaments de fàbriques japoneses és el de Yamaha. A l'abril va muntar la seva última motocicleta a la planta de Palau-solità i Plegamans i va traslladar la producció a França. Però va marxar repetint l'esquema que van seguir altres firmes del país: amb un acord empresarial per mantenir, com a mínim en part, els llocs de treball. En aquest cas va ser amb el grup Sesé, que donarà feina als 270 empleats de la planta. Abans, Sony havia arribat a un acord similar amb Ficosa i Comsa-Emte per la seva fàbrica de Viladecavalls, i també Sharp, que va traspassar les instal·lacions de Sant Cugat del Vallès a Cirsa perquè hi fabriqués màquines escurabutxaques. Les similituds entre tots tres tancaments no són casuals, ja que van estar assessorats per la consultora Alta Partners i incloïen el compromís per part dels grups asiàtics de seguir fent comandes a la planta durant un temps determinat.

En el cas de la fàbrica de Sony, però, un cop finalitzat aquest termini, les previsions dels nous propietaris no s'han complert. La producció s'havia de diversificar -abans es produïen només televisors- cap a la fabricació de components per a la indústria de l'automòbil i altres productes d'última tecnologia, però la delicada situació de la demanda ja ha obligat a dur a terme un pla de baixes incentivades i un expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal, que deixarà a casa fins a 50 dies a l'any els 600 treballadors de la planta vallesana.

Tancaments sense pla de futur

Altres casos van ser encara més sagnants, sense el bàlsam dels acords empresarials. Panasonic va ser un dels primers a fer el pas de la desinversió. Va tancar la planta d'aspiradors que tenia a Celrà el 2004 i va deixar 216 treballadors al carrer. Més tard arribarien Honda, que es va endur a Itàlia la fabricació de les motocicletes que feien els 180 empleats que tenia a Santa Perpètua de Mogoda, i el fabricant d'amortidors Showa, que va traslladar el 2010 la producció de la planta de Martorelles, on treballaven 285 persones, i que era l'única a Europa de la firma, a fàbriques asiàtiques més pròximes a les dels seus principals clients.

En el cantó oposat de la balança hi ha el fabricant d'automòbils Nissan, que manté la producció d'alguns dels seus models a la Zona Franca, com la furgoneta NV-200, que crearà 700 llocs de treball en els pròxims anys per la producció, o Kao, la firma de cosmètics amb seu a Barberà del Vallès, entre altres.

Més exportacions

Les desinversions, però, s'han compensat, en part, amb un fort increment de les exportacions al gegant asiàtic. Així, mentre que el 2009 el negoci de les empreses catalanes al Japó va ser de 273,8 milions d'euros, el 2011 aquesta xifra ja era un 73% més alta, fins a arribar als 473,6 milions. I el 2012 estan en camí del rècord. Només en els quatre primers mesos s'han venut 237,8 milions d'euros en productes catalans al Japó, gairebé tant com en tot el 2009. Això no obstant, la balança comercial catalana segueix sent negativa, perquè les importacions japoneses tampoc no van parar de créixer i van passar de 1.375,4 a 1.704,2 milions en el mateix període.