'Marea groga' per alertar de la fatiga de la comunitat educativa

Barcelona"Sóc aquí perquè aquesta llei que ens vol imposar el senyor Wert ens farà tornar 30 anys enrere. Trepitja el català i ens vol fer ensenyar a tots els nens on és el riu Manzanares sense que aprenguin potser on són el Gaià o el Foix". Amb aquesta contundència resumia ahir la mestra de primària Montse Gironès els motius que l'havien portat des d'Olesa de Montserrat fins a la plaça Universitat de Barcelona. La seva samarreta groga era una dels milers que van inundar ahir al migdia els carrers de la capital catalana. La marea groga, que ja es va deixar veure fa un any -22 de maig del 2012- en la primera vaga general a l'ensenyament contra els governs de CiU a Catalunya i PP a Madrid, va repetir ahir el seu èxit de convocatòria per tornar-se a oposar a les retallades. Hi afegien ara el rebuig a la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce) del ministre José Ignacio Wert sumant-se a la crida a la vaga feta a escala estatal.

Pares amb nens, mestres i professors, estudiants en vaga i universitaris en lluita es van tornar a unir -amb matisos- per denunciar la davallada del 20% en la despesa pública per alumne a Catalunya en dos anys. Una retallada que ha comportat una reducció de la plantilla docent en 3.000 places, baixades de sou als docents, més alumnes per aula decretats per l'Estat i menys substitucions als centres.

"Cal dir prou a les retallades que precaritzen l'educació", deia el president de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Secundària (Fapaes), Pere Farriol, segons el qual més del 60% dels estudiants del cicle no havien anat a classe. L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) parlava d'entre el 70% i el 80% d'estudiants de secundària i universitats en vaga.

Una vaga desigual

L'aturada, però, va tenir una repercussió molt desigual. Mentre que els sindicats xifraven en un 55% el seguiment del professorat públic i un 20% el de la concertada, el departament d'Ensenyament ho rebaixava al 19,5% als centres públics i al 2,9% als concertats. Segons els sindicats, la conselleria compta els serveis mínims i les baixes com a personal que no fa vaga. Però el que és evident és que, una altra vegada, el sector concertat va ser el menys mobilitzat. En el públic, l'acumulació de vagues (de sector i generals), que suposen una pèrdua de sou cada cop menys assumible, i el fet que alguns sindicats com el de secundària ASPEPC no s'haguessin sumat a la convocatòria pot haver pesat en l'ànim de molts professors. Però, en canvi, altres mestres que no solen secundar les protestes ahir s'hi afegien, empesos per un malestar que transcendeix els sindicats.

"Estem contents de veure com s'han organitzat les famílies i les escoles de cada barri", admetia ahir la dirigent d'Ensenyament de CCOO, Montse Ros. També la portaveu d'USTEC, Rosa Cañadell, considerava que només un 50% del professorat en vaga era suficient perquè és la continuació d'una setmana de lluita -a l'abril- amb 400 accions als centres i perquè "el pla de lluita s'anirà estenent, com demostra la implicació de pares i mestres a tots els nivells".

Adhesió crítica

Però el moviment espontani i assembleari en defensa de l'educació pública, en concret el de les universitats, va voler fer patent ahir certa divisió de criteris en la lluita del sector. Membres de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que havia anunciat la seva adhesió "crítica" a la vaga, van voler fer-se seva la manifestació i s'hi van col·locar a l'inici, desplaçant els sindicats a un segon terme. Amb crits de "CCOO i UGT, sindicats del poder", van irrompre a l'inici de la marxa i es van situar a la capçalera fins a la plaça Sant Jaume, amb la pancarta "El poder és a les assemblees, #9Mcrític". "Els sindicats han estat tot el curs desentenent-se de les mobilitzacions dels estudiants i convoquen una vaga a final de curs per rentar-se la imatge", deia un dels membres de la PUDUP, que no va voler identificar-se. Un altre denunciava que els sindicats "negociïn" amb les administracions. Però el fet és que membres de CCOO i UGT formen part també de la PUDUP.

El lema oficial de la manifestació, "Per la cohesió, ni Lomce ni retallades", plasmat a la pancarta del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) -integrat per sindicats de mestres i estudiants, associacions de pares i moviments pedagògics-, va quedar darrere dels milers d'universitaris que cridaven per "l'anticapitalisme". Més enllà d'algunes pintades en caixers i comerços, la marxa (100.000 persones segons sindicats i 10.000 segons la Guàrdia Urbana) va transcórrer de manera tranquil·la i sense incidents. Un altre cop, una marea groga per l'educació.

Les manifestacions a Tarragona i a Girona van reunir prop de 3.000 persones i un miler a Lleida. La demarcació lleidatana va ser, de fet, la que menys va secundar la vaga, segons les dades oficials, seguida de Tarragona, les Terres de l'Ebre i Girona. Les universitats de Lleida, Girona i Tarragona tampoc es van mobilitzar com altres vegades, mentre que a la UB i la UAB l'activitat es va aturar pràcticament del tot per la vaga dels alumnes (no tant dels professors). A la UPC i la UPF l'aturada va ser menor però significativa.

A la resta de l'Estat la vaga va tenir més seguiment que a Catalunya, segons les xifres de tots dos bàndols. Els sindicats calculaven que el 72% del professorat havia fet vaga a escala estatal, mentre que el ministeri d'Educació parlava, com sempre, del 20%. CCOO va explicar que a les Balears estaven "especialment contents" per la repercussió de l'aturada en comparació amb les anteriors. Milers de persones van demanar la dimissió de Wert també a Madrid, en una marea verda (el color de la lluita educativa allà) contra les retallades i contra la Lomce.