“Anava a prendre una cervesa i es convertia en les que caiguessin”

BarcelonaEl Salvador, que ara té 66 anys, assegura que de jove era “un purità”. Feia atletisme, no va començar a fumar fins bastant tard i no va començar a consumir alcohol de manera problemàtica fins que ja estava en la quarantena. “Al llarg de la meva vida vaig anar bevent cada vegada una mica més, fins que l’alcohol em va enganxar”, recorda.

Era conscient que tenia un problema, i sabia que havia de deixar-ho, però era incapaç de portar-ho a la pràctica. “Sempre li deia a la meva dona que no tornaria a beure, i ho deia convençut”, assegura. Però quan prenia alguna cosa ja no podia parar: “Anava a prendre una cervesa, només una, i es convertia en les que caiguessin. Quan prenia alcohol, no tenia fre”.

“Quan estava borratxo era un fill de puta, era una persona boja”, reconeix quan recorda aquella etapa de la seva vida. Va arribar a fer autèntics disbarats, i moltes vegades ni tan sols es recordava de què havia fet fins que l’hi explicaven. Ara fa poc més de 10 anys, quan en tenia 56, va tocar fons: “L’última borratxera va ser espantosa”.

Diu que se sentia la persona més desgraciada del món, i que en un atac de ràbia va donar una puntada de peu a un cotxe sense adonar-se que el propietari era a dins. Quan l’home va sortir del cotxe, es van encarar, i quan va arribar la Guàrdia Urbana, va perdre el control del tot. “Vaig agafar una cadira i la vaig tirar als policies, i vaig acabar emmanillat”.

Després de despertar-se d’un coma etílic i d’esquivar la presó per poc, va decidir fer un pas endavant. “La meva dona em va preguntar si volia anar a Alcohòlics Anònims, li vaig dir que sí, i n’estic encantat”, recorda. Llavors, ja fa deu anys, va aconseguir aturar l’alcoholisme, gràcies al suport dels companys d’aquesta associació: “És impagable el que van fer per mi”.

Cada vegada més joves

El cas del Salvador és una excepció, perquè va demanar ajuda a Alcohòlics Anònims molt més tard del que és habitual. El perfil clàssic de les persones que acudeixen a aquesta organització és el d’algú molt més jove que ell. De fet, cada vegada són més joves. Aquest és el cas de la Catherine, que ara té 50 anys, i que va arribar a Alcohòlics Anònims quan en tenia només 21.

“És difícil d’entendre per a algú que tingui una vida més o menys ordenada, que probablement per Cap d’Any agafa una borratxera i s’ho passa la mar de bé. És inofensiu, és lúdic, i és normal. Però per a nosaltres no és el mateix”. La Catherine no defuig la seva responsabilitat, però defensa que hi ha uns motius que els van portar a cometre errors.

Detalla que, en un moment determinat, la beguda els va aportar coses que necessitaven: “Suposo que teníem unes carències, i que vam agafar una drecera. Amb l’alcohol érem més guapos, més atrevits, més llestos, oblidàvem la nostra realitat, o el que fos que cadascú hi trobés, però queda clar que hi trobàvem alguna cosa”.

Com el Salvador, ella també va protagonitzar situacions perilloses per l’addicció a l’alcohol. “Era molt violenta, vaig llançar unes tisores a un nòvio”, confessa avergonyida. Darrere de molts casos de violència de gènere, assegura, s’hi amaguen problemes d’alcoholisme. Uns problemes que de vegades costen de detectar, lamenta, perquè beure alcohol “és una cosa molt social”.

La satisfacció d’ajudar els altres

El Salvador i la Catherine formen part de l’estructura d’Alcohòlics Anònims a Barcelona, que té un funcionament molt senzill. “L’únic que fem és mantenir-nos sense beure i ajudar altres alcohòlics, amb reunions en què transmetem com ho hem deixat”, explica la Catherine. “És un grup de suport mutu, en què trobes gent que no compra les teves excuses”, detalla.

Tots dos asseguren que formar part de l’associació, i poder ajudar altres persones que estan passant pel mateix que van passar ells, els ha donat una gran satisfacció. “És un privilegi perquè dónes poc i et recompensa moltíssim”, explica la Catherine. “A mi el servei a la comunitat m’ha ajudat molt”, sentencia el Salvador.