Víctima del frenesí del míting, Rajoy va dir que una Catalunya independent, un escenari que els cèlebres informes de Margallo ja consideren, quedaria no només fora de la UE i l’ONU sinó també “del món”. Més enllà de la boutade, Catalunya pot ser marciana per al PSOE i el PP la nit del 25-M. Pot passar que, sumats, els dos grans partits espanyols es quedin a l’entorn del 30% dels vots, insuficient per atribuir-se majories, per silencioses que siguin. Fins fa poc era un fenomen que patia el PP en solitari. I ara amenaça d’afegir-s’hi el PSC, que suma massa problemes alhora. L’independentisme pensa que com menys interessos partidistes tinguin a Catalunya les formacions que s’alternen a Madrid més fàcil serà negociar-hi la secessió. Potser PP i PSOE (i PSC) ja s’haurien de plantejar si no els seria més eficaç obrir el meló de la consulta i passar del discurs de la por i el no a tot a un altre de positiu, encara que sigui per demanar el no. Incomodarien molts espanyols, és cert. I es guanyarien molts catalans que volen votar.