CDC topa amb el recel d'ERC a una llista conjunta europea

Barcelona.Les eleccions europees de l'any vinent tenen una pàtina simbòlica inèdita en la història dels comicis comunitaris. És per aquest motiu que CDC insisteix a teixir una candidatura sobiranista unitària anant de bracet de l'actual soci parlamentari, ERC, que per ara no mostra predisposició a formar aquesta coalició, segons apunten fonts dels dos partits a l'ARA. En tot cas, els contactes inicials entre ells no han tingut èxit. La voluntat dels convergents és ferma per "aconseguir una llista unitària que reforci el procés sobiranista obert a Catalunya i que exhibeixi suport inequívoc a la consulta", segons un dirigent de CDC. Per contra, ERC afirma que els contactes han sigut molt preliminars.

En els últims dos consells nacionals que ha celebrat CDC, l'anterior a les vacances d'estiu i l'immediatament posterior, aquesta qüestió ja s'ha tractat. Especialment en l'últim, en què, segons dirigents consultats, "es va veure clar que això va endavant de manera seriosa". La possibilitat que CDC es proposés bastir un front comú pel dret a decidir en les pròximes eleccions europees ja va ser avançada per l'ARA al maig, tot just després que transcendís que un sector del partit estava disposat a prescindir d'Unió per als comicis comunitaris del 2014.

Difícil de dur a terme

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), artífex de la multitudinària cadena humana de la Diada de dimecres, va reclamar fa mesos una candidatura unitària en un acte dels corrents crítics del PSC. Les possibilitats d'èxit d'aquesta opció -avalada pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb passat socialista- són escasses, malgrat la demanda d'una part de la societat civil. "És possible que aconseguim més vots per separat que junts", asseguren dirigents d'ERC que apunten que entre el seu electorat l'eix social encara pesa. Tampoc no obliden que, quan Oriol Junqueras va ser candidat el 2009 a l'Europarlament i va proposar un front comú amb CiU -i ICV-, CDC va negar aquesta opció.

Tot plegat fa que, a hores d'ara, el percentatge d'èxit de la candidatura sigui més aviat baix. En les últimes eleccions europees, els republicans hi van comparèixer en coalició amb EA i Aralar. En aquesta convocatòria s'hi podria sumar tot EH Bildu, la segona força al Parlament basc. ERC, reticent a la proposta de CDC, té com a prioritat seguir amb aquests aliats i el BNG. Els convergents, al seu torn, també mantenen converses amb el PNB i Compromiso por Galicia, una escissió del BNG.

CDC, a pesar d'haver abordat les converses amb ERC, també té en compte el paper d'Unió. Josep A. Duran i Lleida, líder dels democristians, sempre ha arrufat el nas davant la possibilitat de fer un front comú amb els d'Oriol Junqueras en les eleccions europees. Tampoc es pot aïllar de l'equació el mal moment que travessa CiU en les enquestes, en què s'ha vist superada pel creixement d'ERC, que és qui capitalitza els rèdits del procés sobiranista.

Capacitat de mobilització

Els estrategs convergents, a pesar de la porta tancada dels republicans, consideren que la capacitat d'arrossegar l'electorat sobiranista és molt més elevada en coalició que separats. "La possibilitat de pressionar és més gran amb una llista unitària, mentre que pactant punts en comú en el programa electoral la força seria menor", sostenen els dirigents de CDC, que també fan una crida a la societat civil per bastir un front unitari ampli i divers.

Una altra incògnita, a part de la llista unitària, és qui encapçalaria la candidatura de CiU en solitari en cas que fracassés el front comú. Ramon Tremosa, que ja va liderar la llista nacionalista el 2009, és qui té a hores d'ara més possibilitats de repetir, tal com assenyalen diversos dirigents consultats.