Claus de la llei de governs locals de Catalunya

Racionalització

La llei fixa que "el govern local a Catalunya es caracteritza per una important diversitat d'estructures", en referència als municipis, les vegueries i les comarques, entre altres, els quals la reforma "ha de dimensionar de forma justa". La llei també es concep per "evitar la proliferació" de noves estructures. Així, integra per primer cop en l'arquitectura local les vegueries en substitució de les diputacions. El text prioritza el paper del municipi com a administració més propera al ciutadà i la comarca com a ens de gestió mancomunada de competències i serveis locals per via del consell comarcal, que serà suprimit en cas de creació d'una àrea metropolitana.

Simplificació

Cargando
No hay anuncios

La nova normativa vol impulsar la simplificació administrativa per diverses vies. Per exemple, atribueix als consells de vegueria la funció d'àmbit de prestació dels serveis territorials de la Generalitat. Aquesta opció "pot contribuir a una racionalització i simplificació important de l'organització perifèrica de la Generalitat". També es proposa promoure la fusió voluntària de municipis. El Govern tindrà dos anys des de l'aprovació de la llei per elaborar un programa de reforma del mapa municipal que haurà d'indicar les "fusions voluntàries més aconsellables" amb l'objectiu d'"implementar les mesures de foment de fusions i agrupacions".

Asimetria competencial i avaluació

Cargando
No hay anuncios

La nova norma estableix que "les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives , de dimensió i de capacitat de gestió que presenta la realitat municipal de Catalunya es tindran en compte per al reconeixement de competències municipals". Així, l'aplicació d'aquest principi "pot comportar un reconeixement de competències pròpies asimètric entre els municipis". La norma també estableix l'obligatorietat d'avaluar cada quatre anys la qualitat dels serveis que presten els municipis. A més, el Govern avaluarà les comissions i òrgans de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals, per establir quins es poden eliminar.

Cooperació i suficiència financera

Cargando
No hay anuncios

El nou marc regulador de l'administració local dicta que l'atribució d'una competència local "no exclou que l'ens local pugui exercir aquesta competència" per via d'un ens supramunicipal o altres formes de gestió comuna. Ara bé, també reserva la possibilitat que la gestió comuna o supramunicipal d'aquestes competències pugui esdevenir "obligatòria, amb caràcter transitori, quan ho exigeixin la viabilitat de la prestació dels serveis mínims obligatoris" o la sostenibilitat financera. També fixa que cada competència delegada haurà d'anar acompanyada dels recursos necessaris. El Govern preveu començar a treballar abans d'acabar l'any en la nova llei de finances locals.

Transparència i bon govern

Cargando
No hay anuncios

"La societat demana un paper més actiu en el disseny de les polítiques públiques i la democràcia representativa no és excloent ni contradictòria amb la introducció de vies de participació. És important que la política representativa i la democràcia participativa trobin un punt d'equilibri adequat, que eviti el risc de distanciament entre el poder polític i els ciutadans". Amb aquest principi, la nova llei local fixa les eines de transparència i bon govern obligatòries, entre les quals que els municipis o ens descentralitzats de més de 5.000 habitants, les comarques i les vegueries hauran de tenir un portal de transparència actualitzat i integrat al de la Generalitat que es presenta avui.

Singularitats reconegudes

Cargando
No hay anuncios

Hi ha, en la llei, dues singularitats reconegudes explícitament. Es tracta de la Carta Municipal de Barcelona i del règim específic de l'Aran. Sobre Barcelona, la llei explicita que "disposa d'un règim jurídic especial" garantit per l'Estatut i "integrat per la Carta Municipal de Barcelona, per la legislació que regula" el seu règim especial i per les disposicions emanades de l'Ajuntament, de manera que les disposicions de la llei són aplicables a Barcelona "en tot allò que no s'oposi al seu règim especial, el contradigui o hi resulti incompatible". Igualment passa amb l'Aran, amb règim jurídic especial, "respecte al qual aquesta llei serà d'aplicació supletòria".