El conseller Andreu Mas-Colell ha tornat a presentar unes balances fiscals de Catalunya amb Espanya. Sembla la repetició d’un ritual que s’ha estat celebrant des de fa molt de temps per anunciar sempre els mateixos resultats. En realitat, fa pocs anys que sabem què és un dèficit fiscal, que sabem que Catalunya en pateix un i que això ens sembla important. Ramon Trias Fargas va començar a publicar sobre aquest tema en els anys 60, i només el 1985 va obtenir un cert ressò. En els anys 90, aquest era només un tema de debat entre economistes (Ernest Lluch, Xavier Sala i Martín...). Va ser el tripartit, que tot ho va sacsejar, el que, només fa nou anys, va pactar amb Zapatero la publicació d’unes balances fiscals oficials. Des d’aleshores tot ha canviat. Ara disposem d’una sèrie completa entre 1986 i 2011. Una sèrie que mostra un enorme, regular i injustificable drenatge fiscal. Un drenatge que ha passat a formar part de les certeses col·lectives amb un impacte devastador sobre la nostra confiança en l’Estat.