Diccionari del 2013: De la 'a' a la 'z'

BarcelonaAdelson, Sheldon

El magnat dels casinos Sheldon Adelson va anunciar el 13 de desembre que finalment no construirà Eurovegas, ni a Madrid ni enlloc. El motiu van ser, segons la Moncloa, les "inassumibles" condicions que l'empresa demanava. Las Vegas Sands demanava que el govern espanyol li tornés la inversió i una indemnització si futures reformes legals perjudicaven el projecte. Abans, ja havien posat sobre la taula exigències com la possibilitat de fumar als casinos, exempcions fiscals i permís per construir gratacels sense límit d'altura.

Alep

La ciutat d'Alep és el símbol del mal que viu Síria. Una ciutat històrica destruïda sota les bombes, on la vida ha deixat pas als combats i a la mort. En aquest tercer any d'aixecament contra el president sirià, Baixar al-Assad, la tensió es va disparar després de l'atac químic que el règim va executar el 21 d'agost als afores de Damasc. L'ús d'armament no convencional era la "línia vermella" que el president nord-americà, Barack Obama, havia fixat. I es va iniciar una escalada bèl·lica que gairebé culmina amb una intervenció estrangera a Síria. Rússia va intercedir-hi i el 14 de setembre va aconseguir que Al-Assad acceptés desmantellar el seu arsenal químic sota tutela internacional.

Avortament

La dona ja no podrà decidir. L'avantprojecte de la llei de l'avortament estableix que només es podrà avortar quan hi hagi risc per a la mare i en cas de violació. I s'elimina el supòsit de la malformació. El perill greu per a la salut física o psíquica de la mare haurà de ser avalat per dos informes de metges diferents. El govern del PP es carrega així l'avortament lliure -per decisió pròpia de la dona- que l'actual llei, vigent des del 2010, permet fins a la setmana 14 de gestació. Professionals mèdics i col·lectius feministes han carregat contra la llei. El Govern també hi està en contra.

Bale

El gal·lès Gareth Bale s'ha convertit en el jugador més car de la història del futbol en ser fitxat pel Reial Madrid per 101 milions d'euros, xifra no reconeguda pel club blanc. Bale, de 24 anys, ha marcat 9 gols en els seus primers mesos al Madrid. El club blanc ja ha protagonitzat 4 dels 5 fitxatges més cars de la història.

Bayern

El club bavarès s'ha erigit en el gran protagonista futbolístic de l'any després de guanyar la Lliga de Campions a Wembley, la lliga i la copa alemanya amb Jupp Heynckes de tècnic. Pep Guardiola ha agafat el seu relleu a la banqueta i de moment ja ha guanyat la Supercopa d'Europa i el Mundial de Clubs. El tècnic català ja porta tres Mundials de Clubs en els últims sis anys.

Belmonte, Mireia

Després de les dues medalles de plata als Jocs Olímpics de l'any 2012, la badalonina no ha deixat de créixer i ha guanyat dues medalles de plata i un bronze als Mundials de natació de Barcelona. A l'agost va batre el rècord del món dels 800 i els 400 lliures en piscina curta, i posteriorment va guanyar 4 medalles d'or als campionats europeus en piscina curta celebrats a Dinamarca.

Berlusconisme

El berlusconisme ha arribat a la seva fi el 2013. El magnat, dues vegades primer ministre i figura clau de la política italiana els últims anys, va aconseguir un bon resultat a les eleccions legislatives del mes de febrer i va facilitar la investidura del nou primer ministre, Enrico Letta, del centreesquerra. Però pocs mesos després va partir peres amb el seu delfí polític, Angelino Alfano, i els seus camins, convergents fins aleshores, es van dividir. Berlusconi va refundar el seu partit, Força Itàlia, i va retirar el suport al govern Letta, que es va mantenir al poder amb els vots dels fidels a Alfano.

Broggi, Moisès

El cirurgià i humanista català va protagonitzar la primera portada de l'any -la del 2 de gener- en morir l'últim dia de l'any 2012 a l'edat de 104 anys. El seu llegat i la seva influència i projecció sobrepassaven l'àmbit mèdic. Compromès amb la justícia i amb la llibertat de Catalunya, Broggi -que va ajudar a néixer l'ARA, ja que ell va ser la imatge de la primera portada- va tenir una llarga vida de dies plens.

Cacic (Fabra)

La secció primera de l'Audiència de Castelló condemnava al novembre l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, a quatre anys de presó per la comissió de quatre delictes contra la hisenda pública. Els magistrats encarregats de jutjar l'anomenat cas Naranjax han considerat provat que Fabra va cometre quatre delictes fiscals i l'han condemnat a pagar una multa de 693.000 euros i a indemnitzar Hisenda amb la mateixa quantitat. Amb la condemna a Fabra, s'acabava una coneguda nissaga de cacics que van deixar la seva empremta a la Plana durant els segles XIX i XX.

Canal 9

A les 12.19 h del matí del 29 de novembre, un policia tallava el cable que permetia a Canal 9 seguir emetent. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, n'havia decretat el tancament setmanes abans com a resposta a la decisió del Suprem de no acceptar l'ERO que eliminava la major part de llocs de treball del canal. Els treballadors van seguir emetent, dient tot el que se'ls havia censurat anteriorment, però finalment la pressió contra les televisions autonòmiques va provocar la primera víctima.

Castor

El castor és l'animal nacional del Canadà que dóna nom al magatzem de gas submarí davant la costa d'Alcanar i Vinaròs perquè un dels socis de l'empresa responsable, Escal UGS, és canadenc: Dundee Energy (33%). El Castor va provocar el pànic a les Terres de l'Ebre i al Baix Maestrat entre el setembre i l'octubre, quan es van produir quasi 600 terratrèmols per culpa de la injecció de gas, i alguns van arribar a ser perceptibles per la població. El magatzem està aturat des del 26 de setembre i està pendent de l'informe de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) abans de reprendre l'activitat.

Celler de Can Roca

El restaurant dirigit pels germans Joan, Josep i Jordi Roca va ser proclamat per la revista anglesa Restaurant com el millor del món a l'abril, després d'ocupar la segona posició durant el 2011 i 2012. La bona entesa entre els tres germans, la seva creativitat i la influència de la cuina de la seva mare, que porta un altre establiment situat a 100 metres del Celler, han sigut els punts forts que han situat el restaurant gironí al capdamunt de la llista.

Chavisme

El 5 de març del 2013 el chavisme quedava orfe del seu líder. El risc d'una fractura social conflictiva estava a flor de pell, però l'executiu del president Nicolás Maduro, l'ungit per Hugo Chávez, ha sabut obrir-se camí a cop de mesures populistes. Si bé a l'abril va guanyar per un estret marge en unes presidencials que l'oposició encara no ha reconegut, les últimes municipals del desembre han posat de manifest que el chavisme encara té un llarg recorregut per davant.

Compostel·la

El 24 de juliol va ser un dia negre per al sistema ferroviari espanyol. Fins a 78 persones van morir i més de 150 van resultar ferides en l'accident d'un tren Alvia a Santiago de Compostel·la. El maquinista es va situar des del primer moment al centre de totes les mirades per l'excés de velocitat en què circulava el tren -a 192 quilòmetres per hora i no a 80 poc abans d'agafar el revolt d'Angrois, on va descarrilar-, però també es va qüestionar l'estat de les infraestructures ferroviàries i els mecanismes de seguretat disponibles.

Dacca

El 24 d'abril l'esfondrament d'un taller tèxtil a Dacca, la capital de Bangla Desh, en què van morir més de 1.000 persones i 2.500 més van quedar ferides, va posar al descobert la precarietat del sector econòmic que fa bategar aquest país. Sous de misèria, jornades inacabables i edificis insegurs són el centre del cercle viciós sobre el qual aixequen el seu imperi grans marques de moda que intenten controlar -amb més o menys èxit- les condicions dels tallers on es cus la seva roba.

Deflació

Catalunya i Espanya tenen una economia tradicionalment inflacionista, cosa que sempre ha suposat un problema competitiu respecte a la resta de països europeus. Però els preus han baixat en picat en el segon semestre d'aquest any, fins al punt de flirtejar amb el risc de caure en deflació. La deflació, aparentment atractiva perquè implica un descens dels preus, és molt perillosa: els ciutadans deixen de consumir a l'espera que els preus segueixin baixant.

Desimputació

Filigrana jurídica que va permetre a la infanta Cristina deixar d'estar imputada pel cas Nóos que ha posat en escac la monarquia. Després que el jutge la imputés a l'abril per la suposada participació en la trama de desviament de fons públics organitzada pel seu marit, Iñaki Urdangarin, i el soci, Diego Torres, l'Audiència de Palma va suspendre'n la imputació un mes després fent cas de la Fiscalia, malgrat que formava part de la junta directiva de Nóos. La Casa del Rei va confiar la defensa a l'advocat Miquel Roca.

'Escrache'

Concepte heretat de la lluita argentina dels anys 90 i que a casa nostra ha popularitzat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), inicialment per pressionar els polítics del PP que no estaven disposats a permetre la ILP sobre la dació en pagament. Aquest tipus de mobilització consisteix a perseguir la persona que es vol escarnir. I la PAH l'ha practicat, per exemple, amb Mariano Rajoy i la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, entre molts d'altres.

Espriu

La celebració del centenari del naixement de Salvador Espriu va constatar que el seu discurs complex i inimitable encara estimula noves lectures. L'Any Espriu es va proposar retornar la popularitat a l'escriptor, que als anys 60 del segle passat es va convertir en un dels símbols de la literatura catalana.

Expapa

Ha estat una de les notícies de l'any. El papa Benet XVI renunciava al papat el 28 de febrer (un fet que no passava des de feia 500 anys) i, poc després, l'argentí Jorge Mario Bergoglio es convertia en el nou papa de l'Església catòlica, amb el nom de Francesc. Per primera vegada a la història el papa no és europeu, per primera vegada és llatinoamericà i per primera vegada és un jesuïta. El pontificat de Francesc ha estat marcat, fins ara, pel canvi de rumb en el tradicional discurs del Vaticà, tant pel que fa al paper de la dona, l'actitud davant gais i lesbianes o la crida a tornar a l'essència de l'Església, amb un discurs més social, a favor dels pobres, i crític amb el capitalisme. La històrica renúncia de Joseph Ratzinger ha permès imatges inèdites com la de dos papes resant junts.

Femen

Femen és una organització feminista internacional que ha esclatat aquest any amb accions provocatives arreu del món. Enmig d'esdeveniments rellevants o davant de grans figures polítiques, com Vladímir Putin, apareixen ensenyant els pits amb missatges pintats al tors nu defensant que el cos de la dona és només seu i és la seva força. A Espanya es van fer visibles a l'octubre dins el Congrés de Diputats amb el lema "L'avortament és sagrat" escrit al pit. Van ser detingudes per haver interromput una sessió parlamentària i van ser posades en llibertat 12 hores després.

'Haiyan'

El tifó més potent que s'ha registrat mai a les Filipines es va emportar ciutats senceres al seu pas per les illes del sud-est del país, sobretot a les de Samar i Leyte. Es calcula que més de 6.000 persones van morir, 1.700 continuen desaparegudes i milions de ciutadans es van quedar sense casa, només a les Filipines, per les riuades, inundacions i vents de més de 200 km/h que van acompanyar el pas del tifó. Vistes les dimensions de la catàstrofe, les ONG -i alguns governs- van activar les alarmes i es van abocar a pal·liar els danys provocats per aquest fenomen que va batre rècords.

Kennedy

Els nord-americans han pogut sentir a flor de pell aquest 2013 com el llegat de John F. Kennedy, cinquanta anys després del seu assassinat, continua viu. Amb el seu record, els EUA han redescobert un home que va trencar motlles i va revolucionar l'estil presidencial per fer-lo més humà i directe. La comparativa amb Obama s'ha fet inevitable en les commemoracions d'aquest 2013, com també ho ha estat el retorn de l'ombra conspirativa que, encara avui, envolta el seu assassinat a Dallas.

Khodorkovski

L'alliberament de l'exmagnat rus Mikhaïl Khodorkovski va agafar tothom per sorpresa. Després de passar una dècada empresonat per frau fiscal, el president rus, Vladímir Putin, va anunciar l'inesperable: concedia l'amnistia al seu principal enemic polític. Khodorkovski va arribar a ser l'home més ric de Rússia gràcies a les privatitzacions salvatges durant els caòtics anys noranta. Khodorkovski va finançar l'oposició i va acabar tancat a Sibèria. Ara l'exmagnat rebutja entrar en política, tot i l'esperança que el seu alliberament ha despertat en una oposició debilitada. Poc després de Khodorkovski van ser alliberades també les dues membres del grup Pussy Riot, que van denunciar que tot plegat era un rentat d'imatge de Putin de cara als Jocs Olímpics de Sotxi.

Lampedusa

Una nova tragèdia, una més, va impactar en les consciències mundials el 3 d'octubre quan es va saber que havia naufragat una barcassa amb 500 persones a bord que es dirigia des del nord d'Àfrica cap a l'illa italiana de Lampedusa. El somni europeu es va truncar fatalment per a aquestes persones que fugien de la desesperació provocada per la violència i la misèria als seus països. La gran majoria van morir i el clam i la indignació per evitar noves tragèdies com aquella es va fer gran. Però l'Europa fortalesa -la que posa traves a l'arribada de refugiats- no afluixa i la resposta no va anar més enllà de reforçar el patrullatge pel Mediterrani.

Lizaran, Anna

"L'Anna és molta Anna, és patrimoni del teatre català", va dir Lluís Homar en recordar l'actriu Anna Lizaran, una de les llegendes fundadores del Lliure. De fet, era la Lizaran, amb l'article que les arts escèniques només concedeixen a les més grans. Va morir l'11 de gener sense poder interpretar La bête, però deixant per al record quaranta anys de carrera i papers tan impressionants com la Violet d' Agost i la Lubov Andreievna de L'hort dels cirerers.

Lou Reed

Semblava impossible. Potser per això el diumenge 27 d'octubre a les xarxes socials s'especulava que Lou Reed no havia mort, que tot plegat era una broma de molt mal gust. Però la notícia avançada per la web de la revista Rolling Stone era certa: havia mort Lou Reed, poeta d'aquell rock amarat per la humitat, la carn i la sang dels carrers de Nova York, un dels músics que van capgirar la història de la música popular amb el grup The Velvet Underground i després amb discos com Transformer.

'Lo imposible'

El 2013 no va ser l'any de l'estrena de Lo imposible, però sí el de la consagració de la cinta com a fenomen comercial -és el segon film més taquiller de la història a l'Estat- i del seu director, J. A. Bayona, com a referent d'una generació de cineastes forjada a l'Escac. La pluja de premis Gaudí (6) i Goya (5) i la nominació a l'Oscar de Naomi Watts tancaven el cicle triomfal de la pel·lícula.

Madiba (Mandela)

Amb la mort de Nelson Mandela el 5 de desembre Sud-àfrica es va bolcar a retre homenatge a un dels últims grans líders del segle XX, símbol de la lluita contra l'apartheid. Mandela, que va passar gairebé 30 anys empresonat, va ser homenatjat en un multitudinari funeral que va deixar imatges com la històrica encaixada de mans entre Barack Obama i Raúl Castro. L'actual president sud-africà es va endur una bona xiulada del públic, reflex de la impopularitat que travessa el partit de Mandela, el Congrés Nacional Africà, esquitxat per la corrupció.

Malala

L'adolescent pakistanesa Malala Yousafzai va ser tirotejada per un grup talibà el 2012 per haver reivindicat el dret a l'escolarització dels nens. Un any després, aquesta jove de 16 anys s'ha recuperat miraculosament de la bala que li va travessar el crani i ha rebut premis de prestigi internacional. Tot i no rebre el Nobel -com apuntaven algunes travesses-, el Parlament Europeu li va concedir el premi Sakhàrov a la llibertat de consciència, i la Generalitat li va entregar el Premi Internacional Catalunya.

Márquez, Marc

El pilot va fer història després de convertir-se en el campió del món més jove de la categoria reina del Mundial de motociclisme i, a més, ho va fer en el seu primer any a MotoGP. El cerverí ha estat el primer pilot català capaç de guanyar les tres categories del Mundial i ha trencat tots els registres de precocitat.

Martí de Riquer

La filologia romànica va perdre un dels grans referents: Martí de Riquer va morir el 18 de setembre als 99 anys. L'autor de Los trovadores i Aproximació al Tirant va deixar una obra de gran abast. Va publicar el primer llibre amb 20 anys i va ser professor des dels 27. Va dedicar la seva vida al comentari magistral i renovador del bo i millor de la literatura medieval.

Merkel

Angela Merkel va encetar el 17 de desembre el seu tercer mandat després d'imposar-se, contundentment, a les urnes i pactar amb els socialdemòcrates una Gran Coalició que li assegura un suport parlamentari -505 de 631 escons- difícil de repetir. Enfortida, amb més autoritat que mai dins i fora del seu país, tothom coincideix que no hi haurà canvis en la política europea que ha executat els últims anys per fer front a la crisi de l'euro basada en l'austeritat i la retallada als comptes públics.

Método 3

Aquesta agència de detectius, ara ja liquidada, ha donat nom a l'escàndol d'espionatge polític protagonitzat per Alícia Sánchez-Camacho i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola al restaurant La Camarga. Malgrat l'acord entre Sánchez-Camacho i Método 3 per tancar el cas sense que es conegui l'entrellat de la conversa enregistrada, fonts policials l'han considerat l'embrió del fals informe contra Artur Mas i Jordi Pujol utilitzat durant la campanya del 25-N del 2012. El cas també ha esquitxat el diputat del PSC a Madrid José Zaragoza, que va haver de deixar els càrrecs al grup del PSOE. També va provocar la dimissió del llavors director general de Serveis Penitenciaris, Xavier Martorell (CDC), per la seva relació amb l'agència.

Mursi (Egipte)

El govern islamista a Egipte va durar només un any i tres dies. Al juliol, l'exèrcit complia la seva promesa: forçar la dimissió del president Mohammed Mursi si no feia front a les manifestacions massives contra el govern. Mursi està empresonat i s'enfronta a cadena perpètua o pena de mort per la suposada implicació en la mort d'una dotzena de manifestants el desembre del 2012. Afronta també un altre procés per haver fugit de la presó durant la revolució contra Mubàrak.

Neymar

El futbolista internacional brasiler s'ha convertit en el gran fitxatge mediàtic del Barça de Sandro Rosell. Oficialment va costar 57 milions d'euros, però un soci del club ha denunciat l'operació, que ha acabat amb una investigació de l'Audiència Nacional sobre el preu real de Neymar. El jugador, provinent del Santos, s'ha fet un lloc a l'equip ràpidament amb el seu joc imaginatiu, i ha marcat 14 gols i ha donat 16 assistències.

Palau (cas)

El jutge del cas del Palau de la Música, Josep Maria Pijuan, elevava a 6,6 milions la quantitat que suposadament va percebre CDC de Ferrovial per via del Palau a canvi d'obra pública. En una compareixença al Parlament al juliol, Artur Mas va negar que ell tingués control sobre la tresoreria del partit i es va comprometre a retornar fins a l'últim cèntim si es demostrés l'acusació.

Parot (doctrina)

L'etarra Henri Parot va acabar donant nom a la doctrina creada el 2006 pel Tribunal Suprem perquè els condemnats a 30 anys o més, com Parot, no poguessin accedir a beneficis penitenciaris. Que la doctrina s'apliqués amb caràcter retroactiu va portar el Tribunal Europeu de Drets Humans a anul·lar-la perquè violava la Convenció Europea de Drets Humans. En aplicació de la sentència, han sortit de la presó desenes de presos d'ETA i delinqüents comuns que seguien tancats en aplicació de la doctrina Parot.

Pregunta

L'11 de desembre compareixien el president de la Generalitat, Artur Mas, amb els líders dels grups de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP per anunciar un acord per la pregunta i la data de la consulta. El 9 de novembre del 2014 és la data triada pel catalanisme sobiranista per resoldre el contenciós Catalunya-Espanya a les urnes. Mas optava per una pregunta encadenada, amb dues parts: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat?", i "en cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?". Rajoy no la pensa permetre.

'Prestige'

Onze anys després de la pitjor catàstrofe ecològica d'Europa, l'Audiència Provincial de la Corunya va absoldre els tres acusats -el capità, el cap de màquines i l'exdirector general de la Marina Mercant- dels delictes contra el medi ambient pels danys en espais naturals protegits provocats per l'enfonsament del Prestige el 2002. Segons la sentència del 5 de desembre, després de deu anys d'instrucció i nou mesos de judici, "ningú sap amb exactitud quina va poder ser la causa del que va passar ni quina hauria d'haver estat la resposta apropiada a la situació d'emergència".

Puig Antich

Per primer cop des que Puig Antich va ser executat al garrot vil, el 1974, un jutjat investiga el cas, dins la causa pels crims i desaparicions del franquisme. Ha hagut de ser una jutge argentina, Maria Servini, qui ha obert la causa, perquè la llei d'amnistia del 1977, criticada per l'ONU, en bloqueja cap investigació a Espanya. Servini ha admès a tràmit la querella contra l'assassinat de Lluís Companys, entre altres desenes de represaliats per Franco. La jutge ha imputat i ha demanat l'extradició dels suposats torturadors franquistes Jesús Muñecas Aguilar i José Antonio González Pacheco, àlies Billy El Niño, a més de dos torturadors més ja morts.

Pujol, Oriol

Oriol Pujol Ferrusola deixava temporalment el seu càrrec de secretari general de CDC i renunciava a tots els càrrecs -excepte a l'escó- després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'imputés per la seva suposada implicació en la trama de les ITV. Pujol defensa la seva innocència, i espera que en els pròxims mesos el cas quedarà en res. Josep Rull i Lluís Corominas han assumit les seves funcions.

Ramallets

Antoni Ramallets, un dels millors porters de la història del futbol, va morir el 30 de juliol als 89 anys. Ramallets, format a l'Europa, va ser escollit millor porter del Mundial del 1950, i al Brasil es va guanyar el sobrenom de Gat de Maracanã. Elegant i àgil, el porter barceloní va guanyar 6 Lligues i 5 Copes amb el Barça, un club en què va jugar del 1947 al 1962.

Recessió (adéu a la)

La paraula recessió és un concepte tècnic per definir una economia que acumula dos o més trimestres caient. L'economia espanyola ha estat nou trimestres en caiguda lliure (la seva recessió més llarga des de la Transició), després de créixer un minso 0,1% entre els mesos de juliol i setembre. Tot i així, si comparem aquesta dada amb el mateix període de l'any anterior, Espanya va caure un 1,2%. És a dir, que l'Estat estava pitjor que un any enrere. Amb tot, la sortida de la recessió ha disparat l'optimisme del govern, malgrat que Espanya segueix batent rècords d'atur a Europa i les perspectives són d'un creixement escàs per als pròxims anys. Rajoy ha dit que el 2014 serà "l'any de l'inici de la recuperació econòmica".

"Relaxing cup of..."

La candidatura de Madrid va ser derrotada per tercer cop consecutiu en el seu intent per ser escollida seu dels Jocs Olímpics d'Estiu, en aquest cas del 2020, que va recaure en Tòquio. La ciutat ha invertit gairebé 10.000 milions d'euros en l'última dècada però va ser derrotada. La presentació de la candidatura madrilenya, marcada pels diners gastats i un optimisme desfermat, serà recordada pel discurs de l'alcaldessa Ana Botella, que amb un anglès molt deficient va presumir de poder prendre una " relaxing cup of café con leche in la Plaza Mayor ".

Sandàlia

David Fernàndez, portaveu de la CUP, va protagonitzar una de les imatges de l'any en treure's la sabatilla per amenaçar Rodrigo Rato, expresident de Bankia i exvicepresident del govern espanyol. Rato compareixia en la comissió de caixes del Parlament de Catalunya. Una comissió que, més enllà dels gestos pirotècnics, no ha servit per descobrir ni assenyalar res.

'Selfie'

El mot selfie és la paraula de l'any segons el diccionari Oxford, que defineix així: "Una fotografia que un es fa a un mateix, normalment amb un smartphone o webcam, i que es puja a les xarxes socials". L'autofoto o selfie més famosa de l'any és la que es va fer Barack Obama al comiat de Mandela, juntament amb el britànic David Cameron i la ministra danesa Helle Thorning-Schmidt.

Snowden

El juny d'aquest 2013 Edward Snowden, un consultor tecnològic que havia treballat a la CIA i a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units, filtrava a la premsa documents classificats sobre programes d'espionatge nord-americans. La NSA hauria tingut accés a registres telefònics i d'internet de l'operadora de telefonia Verizon i de servidors de Microsoft, Yahoo, Google, Facebook, Skype, YouTube i Apple. Un espionatge massiu a milions de nord-americans, ciutadans d'arreu del món i també diversos líders mundials. Snowden es refugia a Rússia -provinent de Hong Kong- per evitar l'extradició als EUA. Es diu que de les seves filtracions només se n'ha publicat el 5%.

Sobres (de Bárcenas)

Els sobresous en negre que segons l'extresorer del PP Luis Bárcenas -empresonat des del juny- percebien en sobres destacats dirigents del PP, entre els quals Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal, han generat un autèntic terratrèmol polític a Espanya. Bárcenas va fer pública al gener la suposada comptabilitat en negre del PP -certificada per la Policia Nacional-, que ha fet fer un gir radical al cas Gürtel, amb l'obertura d'una peça separada pels sobresous en negre. El jutge Pablo Ruz veu confirmat que el PP va tenir una comptabilitat en negre "continuada en el temps". Aquest desembre el jutge va ordenar l'escorcoll de la seu de Génova. Rajoy ho nega tot.

Stanley Ho

El pare del joc a Macau, Stanley Ho, és propietari del 19,5% del grup Melco, dirigit pel seu fill Lawrence Ho, que és el soci escollit pels impulsors de BCN World per construir-hi un casino. Segons va desvelar l'ARA al juny, Stanley Ho està vetat a Nova Jersey i a Austràlia pels seus presumptes vincles amb la màfia.

Tercera Via

El 6 de setembre d'aquest any el periodista Rafel Nadal encunyava el concepte tercera via per definir un camí intermedi entre la independència i l'"unionisme involucionista". Josep Antoni Duran i Lleida li responia en un article en què confessava el seu anhel, que passaria per buscar una vegada més un encaix més còmode de Catalunya a Espanya, a base de plurinacionalitat, pacte fiscal i blindatge de la llengua i la cultura pròpies. Tant Duran com el president de la Generalitat, Artur Mas, han coincidit que la tercera via només seria plantejable si la proposés l'Estat, que és qui hauria de fer els canvis legislatius necessaris per fer-la viable. I el PP ja ha dit que la tercera via és una altra via morta.

TIL (Balears)

La imposició del Tractament Integrat de Llengües (TIL) per part del govern de José Ramón Bauzá va provocar que els docents de les illes Balears convoquessin una vaga que es va allargar tres setmanes. El punt culminant de la protesta va ser la històrica manifestació de més de 100.000 persones el 29 de setembre a Mallorca en defensa de l'educació i contra Bauzá.

Tata

Gerardo Tata Martino es va convertir aquest juliol en el primer tècnic argentí al Barça des del 1984. L'entrenador de Rosario va ocupar l'espai que deixava Tito Vilanova per motius de salut, i ha firmat un bon inici de Lliga en què només ha perdut dos partits, un dels quals a la Champions. Martino, de 47 anys, ja ha guanyat la Supercopa d'Espanya, i ha establert un nou rècord dins del Barça en arribar als 7 triomfs consecutius en les primeres 7 jornades de Lliga.

Tito

El Barça s'ha proclamat campió de Lliga aquest 2013 guanyant el títol amb rècord de punts inclòs, arribant als 100 punts. En la seva única temporada com a tècnic del Barça, l'empordanès Tito Vilanova ha guanyat aquest títol, però s'ha vist obligat a abandonar el càrrec després de recaure de la malaltia que ja va portar-li problemes durant l'última temporada, en què va passar diverses setmanes a Nova York per tractar-se.

Tribuna Cívica

Ciutadans, el partit d'Albert Rivera, va haver de rectificar i entregar a la Sindicatura de Comptes la informació comptable de Tribuna Cívica, una fundació fantasma creada el 2008. La fundació de C's va burlar el control de la Sindicatura i l'Oficina Antifrau inscrivint-se a Madrid, malgrat tenir la seu a Barcelona. Després que l'ARA ho publiqués, el partit va passar de negar cap vinculació amb Tribuna Cívica a atribuir el cas a la inexperiència.

Taksim

La popular plaça Taksim d'Istanbul ha esdevingut aquest 2013 un símbol de la lluita contra els tics autoritaris del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan. Una reforma urbanística a la plaça va ser el detonant d'una espontània protesta contra el govern islamista turc. La violència policial va acabar d'encendre el foc de la contestació i una acampada es va establir durant setmanes a Taksim, fins al desallotjament per la força. La protesta turca va coincidir amb l'esclat d'una altra al Brasil contra l'estil presidencial de Dilma Roussef a només un any de la celebració dels Mundials de futbol aquest 2014.

Ucraïna

El rebuig del president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, a firmar un acord d'associació amb la Unió Europea ha posat l'oposició en peu de guerra. Manifestants proeuropeus ocupen la plaça de la Independència de Kíev per demanar la dimissió d'un govern i un cap d'estat que han lligat el futur del país i la seva deteriorada economia a Rússia. Davant la impotència d'una oposició desestructurada, Ianukóvitx ha obert els braços a la influència de Moscou, que ha ofert una ajuda de 15 milions d'euros i una rebaixa del preu del gas als seus veïns.

Via Catalana

L'Onze de Setembre del 2013 més d'1,6 milions de persones van unir els 400 quilòmetres de la façana litoral de Catalunya amb una cadena humana sense precedents a la UE. La Via Catalana -inspirada en la Via Bàltica que el 1989 va precedir la independència d'Estònia, Letònia i Lituània- va evidenciar la vitalitat del clam independentista un any després de la manifestació del milió i mig, i tornava a situar el procés d'autodeterminació a primera plana dels principals mitjans de comunicació internacionals.

Wert (llei)

La llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), coneguda com a llei Wert, s'ha convertit en la primera reforma educativa de la democràcia -i ja és la setena- aprovada només amb els vots a favor de l'equip de govern. El Congrés hi va donar el vistiplau el 28 de novembre. Serà difícil, però, que tingui una llarga vida perquè l'oposició ja ha deixat clar que la derogarà quan el PP perdi la majoria absoluta. A més, la Generalitat la portarà al Tribunal Constitucional (TC).

Xipre

Aquest 2013 Xipre ha fet fallida i per uns dies va semblar que obligaria tots els ciutadans a perdre una part dels dipòsits bancaris (inclosos els que hi tenien menys diners). Finalment, però, només els dipòsits de més de 100.000 euros van ser penalitzats. En qualsevol cas, va marcar un abans i un després en la manera com Europa afronta les fallides del sistema financer d'un país. A partir del 2016, sempre es resoldran imposant pèrdues als grans dipòsits abans de posar-hi diner públic.