El famós informe Margallo estava tan plagat de falsedats i mitges veritats, i feia un ús tan trampós de les cites, que posava en safata al Govern teixir una resposta que posés les coses al seu lloc. El contrainforme Homs l’encerta plenament en la tria dels arguments que confronta, sobretot els històrics, jurídics i de teoria política. Fer referència, per exemple, al Tractat d’Utrecht del 1713, l’origen de la disputa sobre Gibraltar, és un torpede a la línia de flotació de l’argumentari margallista, ja que li desmunta d’una tacada raons històriques i democràtiques. El conseller, però, no l’encerta tant amb el to. Es tracta d’un pols que es juga en dos plans, el del fons i el de la forma. És un combat desigual, en el qual la part petita no pot caure en la ridiculització de l’adversari. Perquè la banalització del debat és precisament el que busca l’altra part.