BARCELONALes famílies de farmacèutics poden explicar millor que ningú com s'ha transformat la professió, abans sinònim d'ofici benestant, avui víctima dels impagaments de l'administració pública. Jacint Bainad té 68 anys i pertany a una família de quatre generacions de farmacèutics. El seu besavi va iniciar la nissaga quan va obrir un establiment a Tolba -un poble de la Ribagorça-, una carrera que no va exercir l'avi, però sí el seu pare, que va encetar la trajectòria a Barcelona amb una farmàcia al barri de Sant Gervasi. Jacint Bainad va aprendre a estimar la professió des de petit i condueix, des del 1976, el seu establiment al carrer Alí Bei de Barcelona. A l'oficina hi treballen la seva dona, la Maribel, i la seva germana Àngels, i també hi ha exercit la seva filla Maribel, de 38 anys, ubicada ara a la indústria farmacèutica. Amb el bagatge de diverses generacions, Jacint Bainad mira enrere i passa balanç: "El meu pare tenia estabilitat, una vida força relaxada i guanyava diners; nosaltres estem al peu del canó i només intentem aguantar", sintetitza.
Els farmacèutics esgrimeixen la successiva reducció dels ingressos per la venda de medicaments i els impagaments de l'activitat concertada amb el Servei Català de la Salut per radiografiar que el seu és un negoci cada vegada menys pròsper. La farmàcia Bainad, que ahir era una de les oficines obertes per complir els serveis mínims del dia de vaga, suma milers d'euros de factures pendents de cobrar i ha hagut de buscar solucions imaginatives per mantenir l'estoc de l'establiment. "Fa quatre mesos que tirem del compte corrent i ens hem hagut de vendre patrimoni per comprar els medicaments", explica Maribel Puig al costat del seu marit. Un 80% dels seus ingressos són per la venda de fàrmacs finançats per la Seguretat Social. Denuncien que cada cop cobren més tard quan fa una dècada les demores no superaven mai els dos mesos. "Els últims anys sempre costava cobrar quan arribava finals d'any, però això ara ja passa a l'estiu", raona Puig.
Una professió menys atractiva
Els farmacèutics, alguns més empipats i d'altres resignats, tenen la percepció que la falta de puntualitat en les transferències del Govern es repetirà en el futur. "Si féssim un balanç econòmic aquesta farmàcia hauria de tancar, però continuem endavant pel factor sentimental", reflexiona Jacint Bainad, que es lamenta també de com s'ha transformat la professió. Exposa que abans l'atenció als clients pivotava sobre l'assessorament sanitari, mentre que ara cada cop exerceixen més la funció de gestors tributaris. Als successius canvis normatius -com la presència creixent dels genèrics- s'hi ha afegit l'aparició de la taxa de l'euro per recepta i la introducció del copagament farmacèutic en funció de la renda. I els professionals de la farmàcia no es troben còmodes en la tasca de recaptadors que se'ls ha assignat. "La professió cada vegada és menys atractiva", afirma el farmacèutic des del seu despatx.
A l'oficina de la família Bainad al carrer Alí Bei han percebut també la competència en la venda de productes de parafarmàcia, ara presents en els prestatges d'altres comerços. Per fidelitzar la clientela del barri -amb molts veïns asiàtics-, els propietaris no només han traduït el rètol de l'establiment al xinès, sinó que també tenen un estudiant asiàtic de quart curs de farmàcia que hi treballa a mitja jornada. "Havia arribat un punt que a la filla no li podíem oferir un bon sou aquí", afirma Maribel Puig.
Que el negoci és avui menys rendible ho demostra el fet que les farmàcies han perdut valor quan el titular planteja un possible traspàs. "Els traspassos es quantifiquen per la facturació d'un any, quan abans es podia valorar pel doble del que es venia en un exercici", argumenta la família Bainad, que no ha pensat a abandonar la professió. "No em jubilo perquè no sabria què fer, però em costa no veure el futur negre", admet l'home. En un escenari tan lúgubre, només apareix una lectura positiva: la proposta del Govern d'oferir a les farmàcies que facin proves diagnòstiques que ara assumeixen els ambulatoris.
