L'eterna relliscada comunicativa de Sandro Rosell
Sandro Rosell té tota la raó del món quan diu que el futur de l'estadi és la decisió més important en 50 anys d'història. També té raó quan insisteix que no pot parlar públicament sobre un cas, el de Neymar, en què els detalls del contracte estan controlats per una clàusula de confidencialitat. Ara bé, la roda de premsa de presentació de la proposta, exemplar quan es va parlar de l'estadi, no la van esguerrar els periodistes amb les seves preguntes sobre el cas Neymar. La va esguerrar ell quan va decidir que ja no volia escoltar més preguntes sobre aquest afer. Tenim la sensació que és una història que no s'acaba mai. Rosell presenta acords i propostes amb molt de sentit, però la política comunicativa ho destrossa. Van canviant els directors de comunicació i no millora res, cosa que exemplifica que, segurament, el problema no són els directors, sinó que els seus consells no són escoltats. Vull suposar que Albert Montagut, el nou director de comunicació, tenia clar que hi hauria preguntes sobre el cas Neymar. Se suposa que tenia clar que calia estar preparat, amb un discurs i la millor cara, encara que per dins fes ràbia. Suposo que va advertir Rosell que no voler respondre i fer cara d'emprenyat és un desastre, comunicativament parlant. Però, si no ho va fer, llavors Montagut també seria responsable d'uns moments de tensió que van deixar mal regust de boca.
El president del Barça, Sandro Rosell, hauria de saber que una relliscada en una roda de premsa la pot arrossegar durant molts anys. El seu "Venga ya " o "Ja n'hi ha prou" a les preguntes sobre el cas Neymar, les seves lliçons sobre què és notícia i què no ho és, no deixen de ser les noves versions dels "al loro " o els " llambordines ". Amb el temps fan gràcia, però no ajuden gens ni mica qui mana. El dia en què es presenta un projecte que il·lusiona, calia una rialla encisadora. I acceptar preguntes sobre tots els temes com si no importés. Que importa. Al Barça, des de sempre, els socis volen saber. I, per saber, calen preguntes, tant si agrada com si no.