De l'internet de les persones al de les coses

BarcelonaSi actualment, a cada minut, es puja més informació a la xarxa de la que un humà podria processar en tota la seva vida, imaginar el que passarà al final d'aquesta dècada, amb els 50.000 milions d'objectes connectats que pronostiquen Ericsson i Cisco, resulta aclaparador.

Però ens n'haurem d'anar fent a la idea. La web 2.0 d'aquests anys, en què els internautes publiquem per iniciativa pròpia i sense esperar cap més compensació que unes dècimes de segon d'atenció d'algú altre, es quedarà petita al davant dels immensos repositoris de dades que aporten els dispositius electrònics que es porten posats, els sensors instal·lats en el món físic i el munyiment implícit de la nostra activitat digital per part de les empreses que la gestionen.

Una part substancial d'aquests bits no sortiran mai de l'anomenada web invisible, on només poden accedir aquells a qui -acceptant les condicions d'ús dels serveis sense llegir-ne la lletra petita- hem donat permís per acumular-los, però, en qualsevol cas, serveixen per modular la informació que rebem, per crear nous serveis i, en general, per ser comercialitzats d'una manera o una altra. Per això dos usuaris que fan la mateixa consulta en un cercador web obtenen resultats diferents, i els anuncis d'un producte que ens va interessar ens van seguint per totes les pàgines que visitem.

El futur dels mòbils

Un dels elements clau són els telèfons mòbils. L'ús de la web 2.0 s'ha disparat gràcies a la popularitat dels smartphones. Tres de cada quatre dels 1.200 milions d'usuaris actius de Facebook hi entren almenys un cop al mes amb el telèfon o la tauleta, i un terç d'aquests ja no s'hi connecten mai amb l'ordinador.

Els serveis web -des de diaris digitals fins a botigues online - ja no es dissenyen pensant en les pantalles grans, sinó en les de butxaca, i el trànsit que generen les aplicacions mòbils supera en la majoria dels casos el dels navegadors web. Hi ha serveis, com Foursquare i Mytaxi, que només tenen sentit en el mòbil, i d'altres, com les cerques a Google, ofereixen resultats molt més pertinents si la nostra consulta explícita va acompanyada per les dades del lloc on som, proporcionades automàticament pel nostre telèfon. I si a més som prou fidels a un servei determinat, acaba sabent millor que nosaltres mateixos el que ens convé: el Google Now que incorporen les versions més recents del sistema operatiu Android combina el nostre historial de navegació i cerca, les cites de la nostra agenda i les dades de trànsit en temps real per recordar-nos que si volem arribar a l'hora al següent compromís hauríem de sortir del despatx abans del que teníem previst, perquè avui hi ha un embús a la carretera.

Monitorats

L'altre element determinant són els sensors. Alguns són visibles i volguts, com els registradors d'activitat física a l'estil Fitbit i les aplicacions de comptar passos amb l'acceleròmetre de l' smartphone. De moment ens motiven per aixecar el cul de la cadira, fer una mica d'exercici i rebutjar el segon tall de pastís, però no hi ha res que impedeixi combinar les dades amb el nostre historial de consum audiovisual per triar automàticament la música que escoltem mentre correm o que Amazon ens proposi llogar una pel·lícula determinada quan arribem a casa. El sector de la salut pot millorar el servei de manera evident -i reduir-ne el cost, ja que una gran part de la despesa sanitària la generen els malalts crònics- monitorant els pacients a distància amb dispositius connectats.

Altres sensors són menys obvis. Les dades d'un comptador d'electricitat connectat, que serveixen a la companyia per facturar-nos el consum real, a nosaltres ens poden indicar quant ens costa encendre la calefacció una setmana abans. La sensorització dels carrers de les ciutats permet adreçar els conductors cap a les zones on hi ha places d'aparcament lliures i optimitza, per tant, l'espai disponible per deixar-hi els cotxes. I els sensors industrials produeixen un volum de dades enorme: un sol motor d'aviació genera cada 30 minuts de vol 10 terabytes d'informació, que la companyia aèria fa servir per programar el manteniment. Algun dia un hacker amb causa hi accedirà i sabrem quina fiabilitat tenen realment les empreses que ens presten serveis.

Les possibilitats es multipliquen en combinar els dos elements: en una societat amb més telèfons mòbils que persones, l'aparell es transforma en una representació nostra, però mesurable i traçable. Les connexions de mòbil ja indiquen la densitat de trànsit en les vies públiques, que es pot veure en serveis com Waze. Amb les antenes wifi que l'Ajuntament de Barcelona posarà als autobusos s'oferirà connexió als viatgers, però també es comptarà anònimament en quines parades han pujat i han baixat, la qual cosa permetrà ajustar el servei. I les operadores de telefonia disposen del registre més fiable de les aglomeracions urbanes. Potser aquest Onze de Setembre ens podrem estalviar la discrepància entre el que diuen els organitzadors i el que diu la Guàrdia Urbana i confiar en el que saben Movistar, Vodafone i Orange.