Catalunya perd 4.557 funcionaris en un any

BarcelonaLa retallada severa de la despesa pública, concentrada en els últims dos anys, ha comportat un fort aprimament de les plantilles en tots els estrats de l’administració, tant en l’estatal com en la catalana. En el cas d’Espanya, però, el 2013 va marcar un punt d’inflexió, traduït en un increment de plantilla als ajuntaments i ens locals que, en canvi, no s’ha deixat sentir a Catalunya. A l’administració local catalana hi treballaven a principis d’any 1.700 persones menys que en arrencar el 2013, segons el butlletí semestral del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. En el mateix període, l’administració local va guanyar 10.900 efectius a la resta de l’Estat. En el conjunt de la funció pública de Catalunya, la pèrdua va ser de 4.557 llocs de treball.

L’increment del 2% en les plantilles de l’administració local espanyola, passant de 549.807 empleats a 560.774 (vegeu el gràfic), s’explica per un canvi de tendència després de tres anys de sacrificis, segons defensen a l’ARA fonts del ministeri d’Hisenda, que afegeixen que l’increment pot venir, per exemple, dels àmbits del món local “que no tenen taxa zero de reposició”, és a dir, aquells on l’Estat permet cobrir vacants i jubilacions i que han entrat abans en un camí de “lleuger” creixement. Un dels col·lectius en què pot haver-se donat aquest creixement és el dels cossos de policia local, apunta l’assessor expert en administració local Albert Calderó.

“Hi ha molts casos en què els ajuntaments poden estar compensant la pèrdua de personal administratiu amb l’increment d’efectius policials, que no estan afectats per l’ordre de congelació de plantilles, però això no sembla que estigui passant a Catalunya”, afegeix Calderó, que és vicepresident de la consultora Estratègia Local. Segons consta a l’Idescat, el cos de policies locals a Catalunya va a la baixa des del 2011, no es cobreixen ni les jubilacions i només l’any passat la reducció va ser de més de 100 agents.

Amb la llei pressupostària el govern espanyol ha donat permís a determinats sectors públics per a increments selectius de plantilla, però en el cas de la policia local és decisió de cada ajuntament i sembla que els catalans “estan fent bondat, instal·lats en aquesta realitat que les alegries i excessos del passat no poden tornar, però també influïts per l’escassetat de recursos que els arriben de la Generalitat”, afegeix l’expert.

El reflex de l’ofec del Govern

Els ajuntaments catalans suporten ja des de fa tres anys una doble càrrega: la que ve de l’Estat i la de la Generalitat. D’una banda, el control ferri imposat pel govern espanyol i plasmat en la llei de règim local impedeix l’endeutament i, de l’altra, la Generalitat ha tancat l’aixeta. Dit d’una altra manera, l’ofec pressupostari del Govern provoca que per complir les exigències de Madrid es deixi de complir amb els ajuntaments, apunta Calderó.

L’endarreriment en els pagaments de la Generalitat i les retallades dràstiques en els recursos que es transfereixen als ajuntaments són un fet. “No hi ha estabilitat pressupostària; han deixat d’arribar les partides per finançar escoles bressol municipals, per a escoles de música, per a serveis socials que s’oferien a nivell local i a sobre el canvi introduït a la Constitució pel PP i el PSOE impedeix en molts casos recórrer a l’endeutament”, lamenta el coordinador del sector de l’administració local FSC-CCOO, Gabriel Tinoco.

La percepció és que el 2014 l’ocupació al sector públic local “seguirà baixant”, augura Tinoco, i ho vincula a les exigències que ha introduït la reforma local del PP, així com al fet que no s’intueix que les finances del Govern millorin a curt termini. “Això quedarà com un desert”, lamenta. La majoria d’ajuntaments catalans (més del 90%) van presentar dilluns passat un recurs davant del Tribunal Constitucional per l’atac a l’autonomia local i als serveis ciutadans que suposa la reforma de l’executiu espanyol.

L’administració local representa el 28% de la plantilla total de les administracions públiques catalanes, però ha suportat el 60% de la retallada d’efectius dels últims dos anys. Si a tot el sector públic s’han perdut 20.000 llocs de treball des del 2012, més d’11.800 corresponien a personal d’ajuntaments i ens locals. Al conjunt d’Espanya, la retallada de personal en aquest àmbit ha suposat el 27% del total quan el seu pes sobre el total de la funció pública és del 22%.

L’aprimament des que l’any 2012 el govern espanyol de Mariano Rajoy va començar a desplegar les mesures d’austeritat s’ha saldat amb la pèrdua de més de 134.700 llocs de treball, l’equivalent al 5% de tots els efectius de les administracions a Espanya. A Catalunya, la factura ha estat més dura en termes relatius: s’ha perdut el 6,2% del global de treballadors públics, gairebé 20.000 llocs de treball menys en dos anys.

Sense data de caducitat

Els sacrificis per als treballadors públics catalans han estat més intensos els últims anys, no només per la duresa de les mesures preses pel Govern sinó també perquè aquestes van començar abans i, en molts casos, encara perduren. És el cas de la retallada de la paga extra de Nadal, que per tercer any no rebrà cap treballador de la Generalitat. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, no ha gosat garantir que es recuperi el 2015. Fa uns dies va dir que “confiava” a restablir-la l’any que ve, però va avisar que per fer-ho hauran de millorar les transferències de recursos de l’Estat, cosa gens fàcil.

A més, des de finals del 2011, uns 6.800 treballadors interins de la Generalitat pateixen una reducció forçosa de jornada i sou del 15%, una mesura presa per evitar acomiadaments. Els sindicats lamenten que aquesta precarietat vagi camí d’allargar-se tres anys, cosa que condemna a la precarietat un dels col·lectius on es concentren els sous més baixos de l’administració.