¿És sostenible l'estat del benestar?

1. ¿És sostenible l'estat del benestar?

2. ¿S'ha tocat os?

3. ¿Es poden fer els serveis més eficients?

4. ¿On es pot retallar per complir el dèficit?

5. ¿El Govern té marge per apujar impostos?

6. ¿Cal acatar el dèficit imposat?

Núria Bosch "El marge per a nous ingressos és"

1. Diverses causes no permeten mantenir un nivell adequat de l'estat de benestar a Catalunya: el model de finançament, l'ofec a què la sotmet l'Estat -com amb el dèficit- i el gran dèficit fiscal que pateix.

2. Aquests serveis no poden patir gaires més retallades sense posar en perill la seva qualitat i un nivell de prestació acceptable.

3. L'eficiència en la prestació dels serveis públics s'ha d'aconseguir millorant les formes de gestió dins de l'administració. Per això, el repte que té Catalunya d'ara endavant en la construcció d'estructures d'estat és formar una administració pública més moderna basada en els principis de simplicitat, autonomia, rendiment de comptes, control i establir incentius a l'eficiència, la qualitat i l'excel·lència.

4. Els objectius de dèficit no han de ser iguals per a totes les autonomies. En el cas de Catalunya, l'objectiu de dèficit hauria de situar-se per sobre de l'1,5% del PIB, i això es justificaria encara més si Brussel·les relaxés l'objectiu de dèficit de l'Estat. En cas contrari, s'hauran de traspassar línies vermelles.

5. El Govern no té competències per incrementar els grans impostos, llevat de l'IRPF, que ja ha tocat sostre. L'increment de la resta d'impostos pot alleugerir la situació, encara que no de manera substancial, i el Govern, amb el pacte amb ERC, ja va acordar incidir-hi i establir-ne de nous, que han estat impugnats per l'Estat. El marge per obtenir més ingressos fiscals és limitat.

6. Cal plantar cara al govern espanyol i fer uns pressupostos amb un dèficit assumible per les finances de la Generalitat, que se situï entre l'1,5% i el 2% del PIB.

Vicenç Navarro "El Govern s'ha de negar a fer retallades"

1. Naturalment que és sostenible. El PIB per habitant de Catalunya és el 110% de la mitjana de la UE-15 i, en canvi, la despesa pública social per habitant és només el 80% de la mitjana de la UE-15.

2. Les retallades estan deteriorant d'una manera molt marcada els serveis públics de l'estat del benestar. Al nostre país només una persona adulta de cada 10 treballa en els serveis públics. A Suècia és un de cada quatre.

3. El problema més greu que tenen els serveis públics a Catalunya no és la seva ineficiència, sinó el seu subfinançament. Naturalment que qualsevol servei públic sempre pot incrementar l'eficiència, però els números parlen per si mateixos. És un error continuar les retallades, el que cal és augmentar els ingressos, que són més baixos del que correspon pel nivell de desenvolupament econòmic.

4. Les retallades són unes polítiques negatives no només per al desenvolupament social, sinó també per al desenvolupament econòmic de Catalunya. Estan contribuint a la recessió i a la disminució de la demanda. L'evidència que les retallades estan perjudicant el creixement econòmic i augmentant l'atur és molt robusta i evident.

5. Sí, el dèficit fiscal contribueix al problema, però no és l'única causa. El Govern podria recollir 400 milions mantenint successions, 538 milions recuperant l'impost al patrimoni a les grans fortunes, 150 milions fent més progressives les multes i sancions, 150 milions d'un impost ecològic -5 euros per cada avió que s'enlairi-, 1.000 milions amb un impost finalista i progressista a la sanitat -en lloc del copagament- o 600 milions gravant els beneficis exuberants del capital financer.

6. Les decisions a les Corts per reduir ingressos són de partits catalans que ara es queixen que no hi ha diners. El Govern s'ha de negar a retallar i liderar un moviment en defensa de l'estat del benestar.