Per salvar l’acord entre Mas i Junqueras un dels dos ha de cedir, si no és que es troba una solució imaginativa que eviti la competició electoral entre els dos i alhora garanteixi la pluralitat de llistes. A mesura que passi el temps i augmenti la pressió social per l’acord (que serà paral·lela a la pressió de l’establishment per curtcircuitar una entesa que faria tremolar els fonaments de l’ statu quo ), tots dos notaran el pes de la història. Curiosament és possible que, al contrari del que dicta la lògica política, qui cedeixi acabi sent l’heroi d’aquesta història, el líder abnegat i generós que renuncia als seus postulats a favor del projecte comú.
És veritat que no estem acostumats a aquests gestos, però l’escenari contrari, el de no-acord, els convertiria a tots dos en culpables. I el procés, efectivament, podria descarrilar, no tant perquè es desinflés la majoria sobiranista sinó perquè es desaprofitaria el moment propici i potser irrepetible provocat per l’impacte del 9-N en el cor de l’estat espanyol.