BarcelonaÉs la típica història de David contra Goliat. El magatzem de gas submarí Castor, un monstre de 1.700 milions d'euros d'inversió, veu com una petita empresa fruitera -dedicada als cítrics- de Vinaròs, Río Cenia SA, els desafia legalment per impedir que el projecte tiri endavant. Escal UGS, l'empresa responsable del Castor, participada en un 66% per la gran constructora espanyola ACS -presidida per Florentino Pérez-, ha tingut, i encara té, en Río Cenia una pedra a la sabata, petita però empipadora. De fet, Escal va intentar arribar a un acord extrajudicial amb ells, "però el va plantejar en uns termes que eren inacceptables", explica a l'ARA Mariano Suñer, administrador de Río Cenia SA.
Tot va començar l'estiu del 2007 quan el BOE va publicar un 2 d'agost -una data que es fa servir sovint quan un vol impedir rebre una allau d'al·legacions- que Escal UGS havia sol·licitat la concessió per fer un magatzem de gas, i que per construir la planta de terra volia fer servir uns terrenys concrets, entre els quals hi havia cinc parcel·les del polígon 20 de Vinaròs, propietat de l'empresa fruitera. Río Cenia de seguida s'hi va oposar, igual que van fer altres veïns afectats, i també l'Ajuntament d'Alcanar, ja que la planta estaria situada a 200 metres del seu nucli urbà, tot i pertànyer a Vinaròs. Entre tots, i amb una manifestació multitudinària el 2007, van aconseguir que Escal desplacés dos quilòmetres la planta terrestre. Tot i això, quan l'Estat va aprovar definitivament el projecte, el gasoducte que havia de connectar la planta terrestre amb la xarxa de gas estatal seguia passant per terrenys de Río Cenia. L'empresa, tot i tenir unes dimensions modestes, no va voler acceptar una realitat imposada, i va presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem contra el reial decret 855/2008, amb el qual l'Estat atorgava a Escal UGS la concessió d'explotació del magatzem Castor. Però el Suprem ni tan sols va admetre el recurs perquè va considerar que l'empresa no tenia "legitimitat actora per impugnar la concessió". "Si un dels particulars afectats pel projecte no pot qüestionar la concessió, qui ho pot fer?", es pregunta Mariano Suñer.
Però Río Cenia va seguir lluitant pel que creia just, i se'n va anar a l'Audiència Nacional per denunciar que el gasoducte de connexió, el que passava per les seves terres, no havia estàs sotmès a cap avaluació d'impacte ambiental. Aquest cop David va guanyar Goliat. Enagàs s'havia d'encarregar de construir aquest segon gasoducte -Escal UGS ho havia pactat amb aquesta altra empresa per excloure'l de l'avaluació ambiental del projecte Castor-. L'Audiència va donar la raó aquest estiu a Río Cenia, en el sentit que aquest altre gasoducte -ja construït- també pertany al projecte i havia de passar l'avaluació igualment. L'empresa fruitera entén que de la sentència se'n desprèn que "l'autorització administrativa del ministeri a Enagás per construir-lo no seria vàlida i que, per tant, l'empresa no tindria permís per fer-lo servir, és a dir, ni per treure gas del Castor ni per enviar-n'hi".
Des del 2007, quan va començar la batalla contra Escal UGS, Río Cenia s'ha gastat molts diners en advocats, i encara està pendent de les sentències dels recursos presentats contra l'autorització administrativa del Castor, l'autorització ambiental concedida per la Generalitat valenciana i la llicència d'obres de l'Ajuntament de Vinaròs.