Entre l'afirmació nacional i el cofoisme

Les preguntes

1. Què ha estat el millor del discurs?
2. I el pitjor?
3. Què espera de l'oposició?

Joan Tapia

1. M'ha interessat la referència a Holanda, on el govern de coalició liberal-socialdemòcrata diu que s'ha de repensar l'estat del benestar per a les noves realitats i la crisi fiscal. És el desafiament més important que tenen les democràcies europees. A Espanya se'n parla poc i el president Mas ho ha fet encara que no hi ha aprofundit.
2. El més decepcionant ha estat l'elementalitat amb què ha presentat les deu coses en què Catalunya ha millorat i les deu en què no ho ha fet. M'ha semblat superficial i bastant autosuficient i autocomplaent. Propagandístic.
3. Catalunya és potser l'única democràcia al món on tenim un polític tan llest, Junqueras, que és al mateix temps cap de l'oposició i principal suport del Govern. Crec que no farà d'oposició, sinó de bon acompanyant. De Navarro i Herrera espero que exigeixin a Mas que expliqui què proposa per a Catalunya més enllà de la consulta.

Ferran Sáez

1. El millor ha estat barrejar la part de la crisi econòmica, de regeneració democràtica i d'afirmació nacional sota el paraigua d'aprofundiment democràtic. El discurs aprofundeix en la idea de dir que insistirà en les vies democràtiques fins als seus límits raonables.
2. El seu to no podia ser del tot rotund en matèria de futur, perquè em sembla que ni tan sols el president de la Generalitat és capaç de predir què passarà, però és cert que podria haver estat més assertiu a l'hora de tranquil·litzar les persones que van assistir a la Via Catalana cap a la Independència.
3. La crida del president s'ha basat a definir la situació com un escenari excepcional que requereix una actitud excepcional. Estem davant de circumstàncies històriques, però no sé si tothom s'hi adequarà. Els que no ho facin exemplificaran vol gallinaci, però estic segur que hi haurà partits que s'adaptaran a les circumstàncies.

Agustí Colomines

1. Ha estat com un discurs d'investidura, perquè el gruix de les propostes que acompanyen el full de ruta nacional és molt important. El fragment del mig -una anàlisi DAFO- és el projecte reformista que acompanya la proposta nacional. Hi ha un punt d'esperança dins d'un discurs equilibrat. Qui se'l vulgui llegir bé veurà que hi ha un projecte polític al darrere. El lideratge del president surt més clar que l'any 2010, pel que fa al programa.
2. Hi ha hagut certs triomfalismes que no m'han agradat, especialment en l'àmbit universitari. En alguns aspectes ha estat poc radical, com ara en la reforma de la formació professional i de les facultats.
3. Tothom vol marcar perfil, perquè Catalunya és un país petit. S'haurà d'esperar al final del debat per saber quina és l'actitud de l'oposició, en tot cas. No espero que Pere Navarro digui que li ha agradat el discurs, i també considero que ERC voldrà diferenciar-se.

Joan Manuel Tresserras

1. L'arrencada del discurs ha estat formalment molt bona, amb un to molt decidit. Ha estat especialment rellevant quan ha plantejat que els marcs legals per fer la consulta depenen de la voluntat política i que la qüestió és si l'Estat accepta o no que Catalunya decideixi.
2. El moment més feble ha estat que a l'hora de plantejar la situació de les finances públiques no ha fet pràcticament referència al dèficit fiscal. Ha carregat contra l'herència rebuda i els costos financers de la gestió dels governs d'esquerres. Tampoc ha explicat un programa de reactivació econòmica que vagi més enllà de l'austeritat.
3. Espero una actitud de crítica constructiva. Si algú té idees per millorar la gestió econòmica que siguin d'aplicació immediata, que les plantegi. Seria útil per veure si, en cas que es donin les condicions per exercir el dret a decidir, es pot fer front a uns mesos difícils amb un govern de concentració.