València.L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha trigat poc més d'una setmana a contradir els dirigents del PP que s'han negat a acceptar que l'obligat cessament de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià suposava la pèrdua de l'últim mitjà de comunicació públic i d'àmbit autonòmic que els quedava als valencians en llengua pròpia.
Fins ara, els membres del PP, com el vicepresident del govern, José Ciscar, s'escudaven dient que no era una ràdio en llengua valenciana perquè no és de "la Comunitat, que és on es parla valencià". No obstant això, ahir l'AVL -la màxima autoritat lingüística del País Valencià- va aprovar un diccionari normatiu en què assegura que el valencià és el mateix que el català. Sens dubte, que l'Acadèmia hagi decidit tirar endavant el seu diccionari en aquest moment és una mala notícia per al PP, que fa uns mesos va decidir recuperar el discurs blavero per tractar de fer front a l'amenaça electoral del tripartit "catalanista" format pels socialistes, Compromís i Esquerra Unida. Més encara quan l'AVL va aprovar ahir en sessió plenària publicar el seu Diccionari normatiu valencià (DNV) dotze anys després que comencessin els treballs per elaborar-lo.
Amb l'acord d'ahir de l'AVL, si el PP no abandona el seu discurs serà dels pocs que continuï defensant que català i valencià són dues llengües diferents. Malgrat que l'Acadèmia ha tardat molt, i ha protagonitzat forts debats sobre la unitat de la llengua, en el diccionari l'admet sense embuts. Segons fonts acadèmiques, l'obra "aborda amb normalitat la realitat lingüística per superar els conflictes onomàstics" i, així, el diccionari reconeix que la denominació llengua valenciana és compatible amb altres denominacions com català. Amb 16 vots a favor, dos en contra i dues abstencions, els acadèmics han acordat definir el valencià com l'"idioma romànic parlat a la Comunitat Valenciana, a les Balears, Catalunya i altres territoris de la Corona d'Aragó i que també rep el nom de català". L'AVL va matisar, però, que "el reconeixement de la unitat de la llengua no comporta cap supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre".
La finalització del treball més important elaborat per l'Acadèmia fins avui coincideix amb un moment convuls per a la institució. El govern del PP d'Alberto Fabra vol reduir de 21 a 11 els acadèmics. Mentre els populars diuen que el canvi legal servirà per "racionalitzar" la despesa de les institucions d'autogovern, l'oposició creu que només aconseguirà trencar la pau lingüística dels últims anys. Difícilment la norma podrà tirar endavant perquè el PP necessita els vots de dues terceres parts del Parlament.