Vint llibres per viure un estiu sense fi

BarcelonaL’estiu ha cridat l’atenció a molts novel·listes i narradors, que han decidit ambientar-hi les seves històries. En literatura, els mesos de calor donen per a molt: poden fer que en deixem arrossegar per un amor sense posar-hi cap fre, podem tenir-hi una trobada que ens capgiri la vida, podem morir aixafats en una platja abarrotada, podem ser testimonis d’un crim, meravellar-nos davant un fantàstic manat d’espàrrecs o pecar i penedir-nos-en tota la vida. Hem escollit vint llibres que converteixen l’estiu en un protagonista més del que expliquen.

Embogir per unes mans

Passions desfermades i trobades inesperades

“Eren unes mans de bellesa singular, extraordinàriament llargues i primes, però també proveïdes d’una sòlida musculatura, molt blanques, amb les ungles pàl·lides, amb les pales com de nacre i suaument arrodonides. Les hauria contemplat tota la nit”. La senyora Henriette ja té 40 anys i s’enamora apassionadament d’un jove -mentre ell manipula febrilment els daus- en un casino de Montecarlo. A Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona (Quaderns Crema), Stefan Zweig s’endinsa en l’ànima d’una dona sense voluntat de jutjar-la. El narrador defensa que cap dona s’ha de menysprear pel fet de deixar-se portar pel desig i abandonar-ho tot per algú a qui pràcticament no coneix: “Em causa més satisfacció comprendre els homes que jutjar-los”, assegura . Una altra trobada inesperada és la del protagonista de L’estranya (Empúries), de l’hongarès Sándor Márai. Viktor Askenasi, que voreja els cinquanta anys, coneix de manera casual una jove ballarina en una illa. Ho abandona tot i s’enfronta a la hipocresia de la societat burgesa. Fuig de les convencions a la recerca d’una felicitat que se li resisteix.

Si Zweig i Márai són dos dels grans cronistes de l’Europa d’entreguerres -també comparteixen el fet que tots dos es van acabar suïcidant-, Francis Scott Fitzgerald ho és dels bojos anys vint als Estats Units. A Tendra és la nit (Edicions 62) relata la història d’amor entre un psiquiatre, Dick Diver, i la seva pacient Nicole. Tots dos són nord-americans i ho tenen tot per ser feliços: són rics, elegants i molt atractius. Passen l’estiu a la Costa Blava i de manera subtil caminen cap a l’abisme. Fitzgerald ho va descriure com la “ pura bancarrota emocional”.

Una passió desbocada sacseja la protagonista d’un Creuer d’estiu (Empúries), del nord-americà Truman Capote. Un estiu Grady McNeil decideix quedar-se a l’apartament de Nova York i rebutjar la invitació dels seus pares per fer un creuer. Té 17 anys i està enamorada del noi que vigila l’aparcament. El manuscrit, abandonat per l’escriptor al soterrani de la seva casa de Brooklyn, va ser publicat pòstumament el 2004.

Haruki Murakami proposa una intriga eròtica força inquietant protagonitzada per un home i dues dones a El meu amor Sputnik (Empúries), que transcorre en part en una illa grega. I molt més satíric, àcid i fins i tot cruel amb ell mateix és el fotògraf Helmut Newton a Autobiografia (RM Verlag). El creador del porno glamurós, que va morir el 2004 en un accident de trànsit, era un elegant voyeur. Al llibre confessa l’origen de la seva afició per les fotografies de dones boniques captades a les piscines: als estius, quan era petit, el fascinaven els mugrons femenins que es veien sota els banyadors mullats.

Els perills d’aprendre anglès

Addictives intrigues i tragèdies en llocs paradisíacs

Qui no ha patit l’angoixa i l’opressió d’una platja plena de gom a gom en un calorós dia d’estiu? Les escenes que descriu Yasutaka Tsutsui a Hombres salmonela en el planeta Porno (Atalanta) són absolutament absurdes, surrealistes i malsanes. Però el comportament dels personatges és molt real. En aquest recull de contes hi ha la hilarant història d’una família en una platja tan abarrotada que corren el risc de morir aixafats per la massa de gent.

Si alguns escullen Benidorm per passar-hi l’agost, d’altres -amb l’objectiu de millorar les seves possibilitats laborals- s’apunten a un curs intensiu d’anglès. L’agent immobiliària Laura Prats és la protagonista de L’estiu de l’anglès (Proa), de Carme Riera. Contracta el curs per internet i s’instal·la en una casa de camp anglesa amb l’aparentment dolça senyora Annie Grose. Passen fets inquietants: confiscació del mòbil, plors i laments a les nits, estranyes presències nocturnes....

Un altre malson és el que viu Arlena S. Marshall a la platja. Ella és la protagonista de Maldat sota el sol (Columna), de la gran dama de la novel·la negra, Agatha Christie. Quan baixa a la platja amb el seu banyador blanc atreu totes les mirades, fet que no agrada al reverend Stephen Lane. A l’inici del llibre es tomba cap a Hercule Poirot i li diu: “Aquesta dona és tota ella maldat. No la nota, vostè, la presència del Mal al seu voltant?” Hercule Poirot fa un gest d’assentiment. Dos dies més tard, la dona apareix estrangulada. Gillian Flynn, a Perduda (RBA - La Magrana), també aborda la desaparició d’una dona en ple mes de juliol, encara que el seu marit, el Nick, assegura que no hi té res a veure i investiga per quin motiu l’Amy s’ha esfumat d’un dia per l’altre.

Un policia que també treballa a l’estiu és Harry Hole: tèrbol, indisciplinat, imperfecte, autodestructiu i, sobretot, romàntic en la seva visió de la justícia. L’estrella del diable (Proa), de Jo Nesbo, té lloc durant un estiu calorós a Oslo. El cos d’una noia apareix al terra del seu apartament, enmig d’un bassal de sang. Li falta un dit i li han col·locat un petit diamant en forma d’estrella amb cinc puntes. Mentre investiga quina ment pertorbada hi ha darrere el crim, Hole també intenta desemmascarar la corrupció que hi ha a la policia.

Algunes trobades no acaben amb assassinats però sí que produeixen terrors nocturns durant moltes generacions. A El año del verano que nunca llegó (Random House) William Ospina explora les circumstàncies que, un estiu de 1816, van envoltar la creació de dos mites icònics del terror: Frankenstein i el Vampir. Ospina s’endinsa en la trobada entre Lord Byron, Percy Shelley, Mary Wollstonecraft Shelley, John William Polidori i Claire Clairmont a Vila Diodati, a Suïssa. Van ser tres llargs dies de foscor i pluja de cendres a causa de l’erupció d’un volcà a Indonèsia. Què va passar perquè nasquessin els dos monstres més icònics de la literatura contemporània?

Manhattan i els espàrrecs

Els viatges i la descoberta

de mons exòtics

“Bufava, càlid, un vent del sud, que venia de l’altra banda de la mar, d’Egipte. Feia madurar els llegums i la fruita de Creta. Jo el sentia passar sobre el front, els llavis, el coll i, com una fruita, el meu cervell cruixia i s’inflava”. És la veu del narrador d’ Alexis Zorbàs (Vergara), de Nikos Kazantzakis, adaptada al cinema amb el nom de Zorba el grec. El lector descobrirà Creta i quedarà captivat per l’amistat entre l’intel·lectual Kazantzakis i Zorbàs, inculte, heterodox, intel·ligent i carnal. Zorbàs és capaç de contemplar el món, malgrat els anys viscuts, sense cinisme: s’emociona com un infant. I és increïblement honest.

El 19 d’agost de 1954 Josep Pla veia per primera vegada la ciutat de Nova York. Havia arribat als Estats Units a bord del vaixell Guadalupe i, quan va veure els gratacels de Manhattan, va quedar captivat: “Un manat esplèndid d’espàrrecs”, va deixar escrit. Amb molta ironia, contradiu les explicacions de la guia i afirma: “Les verticals de Nova York no són formes simbòliques ni màgiques ni còsmiques ni naturalístiques”. Pla defensa que els gratacels formen part d’una cosa tan occidental com la geometria: “Les verticals de Nova York són l’anti-Gaudí”, afirma. Llegir Weekend (d’estiu) a Nova York (Destino) és una manera divertida de descobrir la mítica ciutat nord-americana amb els ulls de Pla. No s’ha de llegir amb prejudicis.

Les vacances són també aventures. Qui no ha desitjat perdre’s en una illa deserta, sense autoritats ni ordre, i viure com un salvatge? A Dos anys de vacances (La Magrana) Jules Verne narra les aventures de setze nens de vuit a quinze anys que estudien en un col·legi d’Auckland, a Nova Zelanda. Han de fer un creuer pel Pacífic, però la nit abans de salpar, quan ja són a bord i sense tripulació, el vaixell s’endinsa al mar. Acaben en una illa deserta.

Quan sempre era festa

La nostàlgia pels estius de la infància i l’adolescència

“En aquells temps sempre era festa. Només havíem de sortir de casa i travessar el carrer per tornar-nos boges, i tot era tan bonic, especialment de nit, quan al tornar, mortes de cansament, esperàvem que passés alguna cosa....” El bell estiu (Proa) traspua la melangia que sent Cesare Pavese pels estius a les viles i els turons del Piemont. Pavese la va escriure amb molt poc temps, entre el 2 de març i el 6 de maig de 1940. Els personatges deambulen en un escenari que va de la casa als cafès i dels balls a l’estudi dels pintors. La Ginia, la protagonista, descobreix el sexe. És també una metàfora sobre el pas de l’adolescència a l’edat adulta, la pèrdua de la innocència i el final del les primeres vegades.

Jardí vora el mar (Club Editor), de Mercè Rodoreda, gira entorn d’un jardí d’una casa d’estiueig a prop del mar. Narrada pel jardiner que hi viu tot l’any, descriu tot un univers sense pràcticament sortir de la casa i el jardí. Hi passen personatges amb diners però infeliços: enyoren allò que no va poder ser.

A Els peixos no tanquen els ulls (Bromera), Erri de Luca recula fins a l’illa d’Ischia l’estiu del 1960. Aleshores tenia 10 anys i passava els estius amb la seva mare en un petit apartament. “Escriure no et permet rescatar el passat, sinó que li dóna una segona oportunitat”, explicava De Luca en una entrevista a l’ARA. “Mentre la vida passa hi ha una gran barreja de sensacions i esdeveniments. Quan escrius poses ordre a tot això: les parts essencials i més intenses reviuen. La vida és el mar. La literatura podria ser la sal de l’aigua evaporada”, explicava. En aquesta novel·la, escriure li serveix per recordar la descoberta de la paraula estimar durant l’estiu dels seus deu anys.

Trencar amb tot

Personatges que decideixen fugir i es transformen

L’estiu sense homes (Empúries) comença quan la Mia ingressa en un centre psiquiàtric després que el seu marit l’abandoni per una dona més jove. No és cap tragèdia, sinó que Siri Hustvedt ho converteix en una comèdia amb una protagonista irònica i càustica. Quan va presentar el llibre, l’escriptora nord-americana va dir: “He passat 10 anys de la meva vida escrivint llibres com si fos un home. Ha arribat l’hora de les dones!” Quan la Mia surt del centre psiquiàtric se’n va a passar l’estiu al poble de la seva mare. Allà s’acosta a un grup de dones grans, dóna classes a adolescents, i surt de la crisi.

“Al llarg dels seus 94 anys de vida, la premi Nobel de literatura Doris Lessing -escrivia Jordi Nopca a l’ARA- va experimentar en primera persona la realitat d’un gran nombre de països, es va comprometre amb algunes de les principals causes del segle XX (el comunisme, el feminisme, la lluita contra l’apartheid, la denúncia de les desigualtats socials) i es va transformar llibre rere llibre”. A El último verano de Mrs. Brown (Seix Barral) Lessing explica les vicissituds de Kate Brown durant un estiu solitari. El títol original és molt més inquietant: The summer before the dark [ L’estiu abans de la foscor ]. L’escriptora explica com durant un estiu càlid i assolellat la protagonista té una revelació. Aquest descobriment la pertorba profundament. Kate Brown haurà d’afrontar la tardor força angoixada i amb un munt d’incerteses.