Els serveis secrets britànics van investigar Doris Lessing durant 20 anys

L'M15 i l'M16 van espiar la novel·lista per les seves suposades idees comunistes i anticolonialistes

Els serveis secrets del Regne Unit van investigar durant 20 anys l'escriptora britànica Doris Lessing –premi Nobel de literatura el 2007– pel seu " anticolonialisme" i la seva "afinitat comunista", com indiquen els informes sobre la novel·lista que s'han desclassificat avui. L'M15, el servei de contraespionatge del Regne Unit, amb l'ajuda de la Policia Metropolitana de Londres (MET), va escoltar converses telefòniques, va llegir el correu i va vigilar Lessing des de l'any 1949 fins al 1956.

La novel·lista britànica, que va morir el 2013, va ser investigada, juntament amb els seus amics i coneguts, des de l'any 1940, quan va contraure matrimoni a Rhodèsia del Sud –avui Zimbàbue– amb Gottfried Lessing, activista comunista i líder del Left Book Club, una associació dedicada a la literatura d'esquerres.

"La seva afinitat comunista arriba quasi al fanatisme a causa de la seva infància a Rhodèsia. Això li ha generat un odi profund a la segregació racial", diu un informe de l' M16, el servei d'espionatge exterior, de 1952, tres anys després que Lessing s'instal·lés a Londres. "El colonialisme s'ha convertit en el seu tema preferit. És irresponsable en les seves declaracions i ha arribat a dir que tot el que és negre és meravellós i que els homes i les coses blanques són despietats", assenyala el document. 

El 1956, l'M15 va informar que el nou domicili de la novel·lista, situat al carrer Warwick, al centre de la capital britànica, "podria estar-se utilitzant per a objectius immorals". I més endavant, el servei informava que Lessing, una dona "atractiva, convincent, perillosa i implacable, havia criticat amb duresa l'actitud covarda del Partit Comunista britànic" després de l'aixafament soviètic de la revolució hongaresa (23 d'octubre - 10 de novembre de 1956).

Després d'abandonar el partit, un document datat del 1962, l'últim que s'ha trobat, notificava que la novel·lista "mantenia encara opinions polítiques d' extrema esquerra" i que havia començat "a interessar-se per temes africans, ja que era una persona reconeguda per la seva oposició a la discriminació racial".