Aquesta setmana, la Generalitat ha sol·licitat a la Comissió Europea (CE) un augment del finançament —a través dels fons Next Generation i Feder— per impulsar la construcció de tres noves dessalinitzadores a Catalunya. El Govern va traslladar la petició a la cap de la Unitat de Gestió Sostenible dels Recursos Hídrics de la CE, Claudia Olazábal, en una visita a Barcelona. L'executiu ho va justificar per la necessitat de reforçar la disponibilitat d'aigua i reduir la dependència de la pluja després d'una històrica sequera que, a hores d'ara, sembla llunyana davant dels nivells de les reserves d'aigua en embassaments i conques internes (92%), però que va dur Catalunya a una situació crítica el 2023. A l'espera de saber si l'òrgan executiu de la Unió Europea els dona suport, l'organisme llança un avís a la Generalitat: més dessalinitzadores, sí, però només si formen part d'un pla més ampli i integral de la gestió de la demanda i del subministrament d'aigua. I si tota la resta de deures estan fets.

Les pluges de la primavera i principi d'estiu han suposat un respir en la situació de sequera a Catalunya, però en cap cas són la solució. Per continuar fent front a aquesta emergència, dimarts el Govern va anunciar la construcció d'una nova dessalinitzadora a la Costa Brava nord, que se sumarà a les que ja hi ha al Prat de Llobregat i la Tordera –aquesta última en plena ampliació de capacitat–. Ara bé, la nova consellera de Territori i Transició Ecològica i també portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha admès que "les dessaladores no són l'opció més desitjable", però també ha deixat clar que són "indispensables per combatre la sequera". Ho ha dit aquest dimecres durant una visita per conèixer les instal·lacions de la dessalinitzadora del Llobregat, al Prat, acompanyada del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, i de l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler.

Les pluges de la primavera van alleugerir una mica la situació dels pantans de les conques internes. Les reserves havien tocat fons amb el mínim històric del 14,41% de principis de març, i arribar al juny amb poc més d’un 37% va obrir una finestra d’esperança a les restriccions dràstiques que s’esperaven. Però la situació encara és greu. Al llarg de l’estiu, per la calor i l'augment del consum, han tornat a baixar les reserves i ara estem en un 30,8%, que suposa una millora respecte a la situació de l’any passat –quan a aquestes altures només s'arribava al 23%– però que no permet gaires alegries.

Més aigua de mar contra la sequera. Amb aquesta idea, la Generalitat construirà una nova dessalinitzadora per a la Costa Brava nord, que se sumarà a les que ja hi ha, al Prat de Llobregat i la Tordera –aquesta última en plena ampliació de la capacitat–, i la futura que s'ubicarà a la desembocadura del riu Foix. La nova infraestructura a la conca de la Muga –que encara no té un emplaçament concret, a l'espera que es facin els estudis d'idoneïtat– no estava prevista en la planificació hidrològica de l'anterior Govern, però el nou equip socialista aposta per sumar-la com a eina per garantir l'abastament d'aigua en aquesta zona del país.

El 18 d'abril, quan Catalunya agonitzava per la manca històrica de pluges, el Govern va anunciar que instal·laria una gran dessalinitzadora flotant al port de Barcelona per fer-hi front. Però les precipitacions d'aquesta primavera, que van ser un bàlsam per als embassaments de les conques internes, han comportat que aquest projecte faci un gir de guió: el Govern no adquirirà la instal·lació, sinó que pagarà per l'aigua produïda a l'empresa constructora. Ara es preveu que la dessalinitzadora entri en funcionament a tot estirar l'abril del 2025 –en comptes de l'octubre, com estava previst inicialment–. A més, la infraestructura podria no ser flotant, sinó ancorada al fons marí.

Al febrer, quan Catalunya patia les conseqüències d'una sequera sense precedents, els governs català i espanyol van acordar desencallar dues dessaladores que havien de resoldre el dèficit hídric de l'àrea metropolitana de Barcelona: l'ampliació de la de la Tordera (Selva) i la construcció de la del Foix (Garraf). Aquest dimarts –cinc mesos més tard– el govern espanyol ha anunciat l'acord per licitar les dues obres. L'anunci s'ha fet després que el consell de ministres hagi aprovat la modificació del conveni de gestió directa de l'empresa pública Acuamed, un pas necessari per iniciar la construcció de les dues instal·lacions, que després seran traspassades a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, propietat de la Generalitat.

Canvi de plans a Lloret de Mar per les pluges de la primavera. Després que el gremi d'hostaleria decidís tirar pel dret i comprar una dessalinitzadora mòbil per garantir omplir piscines durant tota la temporada turística, ara fa marxa enrere i acabarà no instal·lant-la aquest juny, tal com estava previst. Segons ha pogut saber l'ARA, es deixaran totes les connexions preparades en una ubicació encara pendent per determinar perquè, en cas que calgui, es pugui instal·lar durant la temporada turística. Inicialment, s'havia escollit com a ubicació d'urgència –com a màxim a principis de juny– l'esplanada de la Roca d'en Maig, a l'extrem sud del passeig Marítim del municipi, però a hores d'ara el consistori encara estava pendent dels permisos. Ara, amb la fi de les restriccions, tant l'Ajuntament com el gremi consideren que és millor gestionar els permisos per a una ubicació més adequada.

L'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATL) creu que els pròxims anys caldrà augmentar el preu de l'aigua als municipis que abasteix per tal de poder finançar el cost de noves infraestructures, com ara dessalinitzadores, que hauran de permetre millorar els recursos hídrics de Catalunya davant de possibles sequeres futures. "S'haurà d'apujar lleugerament la tarifa, però no serà desproporcionat", ha dit aquest dimarts José Miguel Diéguez, gerent d'ATL, en un acte sobre gestió de l'aigua organitzat per quatre col·legis professionals catalans: el d'enginyers agrònoms; el d'enginyers industrials; el d'enginyers de camins, canals i ports, i el d'economistes.

El Govern no està transmetent seguretat en les mesures per pal·liar la sequera. Ahir el president Aragonès va confirmar que, al final, no vindrà aigua en vaixell a Barcelona, sinó que ara ha decidit instal·lar una dessaladora flotant al port de Barcelona. Li ho va dir a Xavier Graset.

Per afrontar l'emergència per sequera que viu Catalunya, aquest dijous el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha anunciat que l'executiu descarta l'opció de portar aigua amb vaixells i aposta per un mètode totalment diferent: desplegar una desena de dessalinitzadores arreu del territori. Concretament, instal·larà dotze dessalinitzadores mòbils a l'Alt Empordà (un dels territoris que més estan patint l'efecte de la falta de pluja) i una gran dessalinitzadora flotant al port de Barcelona. La infraestructura que s'instal·larà a la capital catalana és la primera d'aquest tipus que es farà servir a l'Estat, i s'emmiralla amb models de ciutats que ja fa temps que l'utilitzen, com ara Adelaide, a Austràlia, un país que compta amb més de 200 dessalinitzadores. O les plantes dessalinitzadores flotants que hi ha en diversos punts de l'Aràbia Saudita.

Gairebé set hectòmetres cúbics a l'any. És la quantitat d'aigua que la planta dessalinitzadora de Sagunt podrà aportar a Catalunya si la sequera persisteix i la demanda d'aigua al País Valencià no s'incrementa. Així ho va avançar dissabte el ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que, a través de l'empresa pública Agua de las Cuencas Mediterráneas (Acuamed), és el propietari d'aquesta instal·lació inaugurada el 2018.

L'aigua del País Valencià podria nodrir Catalunya si l'excepcional sequera no dona cap treva de cara a l'estiu. El ministeri de Transició Ecològica, liderat per Teresa Ribera, plantejarà dilluns al Govern l'opció de portar cada dia vaixells plens d'aigua des de la dessaladora de Sagunt fins a Barcelona per afrontar l'emergència. La proposta, que segons ha avançat El País, implicaria enviar fins a set hectòmetres cúbics en vaixells cisterna els mesos de més calor i s'abordarà dilluns en una reunió entre totes dues administracions. Tant la Generalitat Valenciana com el ministeri han confirmat a l'ARA que Ribera s'ha posat en contacte amb el president valencià, Carlos Mazón (PP), per plantejar aquesta opció. "Hi ha hagut molta sintonia", apunten fonts del ministeri de Transició Ecològica.

El govern de la Generalitat finalment ha retallat el llindar de consum de més de 6 milions de catalans, després que el nivell dels embassaments de la conca Ter-Llobregat hagi baixat per sota del 16%. Es tracta d'una mesura que no per molt anunciada deixa de ser impactant. Des que hi ha registres, mai s'havia produït un període tan llarg i greu de manca de precipitacions.

Molta gent ja no percep que estem en situació de sequera greu, perquè ha plogut una mica, les temperatures són més baixes i acabem pensant que era un problema només de l’estiu. La realitat és ben diferent: tenim tan sols un 19% de les reserves d’aigua disponibles, la sequera pluviomètrica és encara extrema i continuem en plena lluita perquè els sistemes d’abastament no fallin!

Fa més de 12 mesos que bona part de l'aigua que consumeix l'àrea de Barcelona (i no només) prové de les dessalinitzadores, que han pal·liat i alleugerit els efectes d'una sequera que ja és la més important del segle. Obtenir aquest recurs hídric, molt costós en termes energètics, comportarà aviat l'encariment del rebut que paguen les llars, ja que l'empresa pública de la Generalitat (ATL), que és la proveïdora d'aigua, apujarà a partir del gener la tarifa que paguen els 116 municipis que són els seus clients, entre els quals els de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Un petit camí entre horts mena fins a les instal·lacions gironines que tenen la clau per salvar l'àrea metropolitana de Barcelona de cara a futures sequeres. Som a la dessalinitzadora de la Tordera, situada encara al terme municipal de Blanes, però a tocar de l'entrada del Maresme un cop es travessa el riu. Aquesta petita planta que es va construir el 2002 per evitar la salinització de l'aqüífer de la Tordera s'ha convertit des del març, juntament amb la dessalinitzadora del Prat, en una de les raons de pes perquè encara no s'hagi declarat l'emergència per sequera a Barcelona. Si fins ara havia funcionat sempre a mig gas, des de la primavera que ho fa a ple rendiment, amb una generació de 20 hm³ d'aigua potable anuals. I ara ja està tot encarrilat perquè el 2030, amb la construcció d'una nova planta adjacent que quadruplicarà les instal·lacions actuals, es puguin generar fins a 80 hm³ d'aigua potable a l'any. Es tracta de la mateixa capacitat de la dessalinitzadora del Prat.

La falta de pluges i la pressió per garantir que no falti aigua a les llars o a l'agricultura fa gairebé un any que posen contra les cordes totes les instal·lacions encarregades del subministrament a Catalunya. Les dessalinitzadores funcionen al 100% des de l'estiu passat, ha crescut la regeneració i l'aprofitament d'aigües depurades i, malgrat això, ni les últimes pluges fan possible descartar un escenari d'agreujament de la situació, passada la temporada estival, amb noves restriccions.

La sequera s’ha convertit en un problema estructural. L’aigua és un recurs cada cop més escàs a conseqüència de l’escalfament del planeta i, també, per l’acció humana sobre el territori.

La falta de pluja ha abocat Catalunya a reviure el malson de fa més d'una dècada. Mentre els embassaments baixen –ja són al 27%– s'ha declarat l'excepcionalitat per sequera i el país és a només un pas de l'emergència. S'apunta que les eines per combatre l'escenari són millors que no pas en aquell agònic 2008, però això no amaga que els últims deu anys han passat sense que s'engegués cap gran inversió nova.

Si el 2008 es dipositaven en la Moreneta, el 2022 gran part de les esperances per no haver d’anar a mesures dràstiques per fer front a la sequera es concentren en les dessalinitzadores. Concretament, la que hi ha al Prat fa deu mesos que treballa a ple rendiment per assegurar el subministrament a milions de llars i pal·liar els efectes cada cop més greus de la falta de pluges que està assecant les reserves dels pantans. Sense l’aigua que des de principis d’any es bomba des del mar fins a la planta del Prat, el sistema Ter-Llobregat d’on beu l’àrea metropolitana de Barcelona hauria entrat en estat d’alerta fa mig any, una situació declarada fa tot just una setmana i que comporta limitacions que, de moment, no afecten l’aigua que surt de l’aixeta dels consumidors.