Medi Ambient
Societat  /  Canvi Climàtic 04/12/2022

Què ens farà més forts davant les sequeres?

L'increment de l'aigua dessalinitzada o de la reutilització són assignatures pendents després d'una dècada sense grans projectes

5 min
Dessalinitzadora del Prat de Llobregat, etapa filtracio oberta.

BarcelonaLa falta de pluja ha abocat Catalunya a reviure el malson de fa més d'una dècada. Mentre els embassaments baixen –ja són al 33% i s'ha declarat l'alerta per sequera a bona part del país– s'apunta que hi ha més eines per combatre la situació que no pas aquell agònic 2008, però això no amaga que els últims deu anys han passat sense grans inversions noves i que, d'acord amb la realitat de la crisi climàtica, cal preparar-se per veure menys pluja i més mal repartida, la qual cosa portarà episodis de sequeres més recurrents.

La planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per al període 2022-2027, un document que s'ha d'aprovar el primer trimestre de l'any que ve, reconeix que cal reactivar projectes després d'anys aparcats. El tercer cicle de planificació preveu inversions de 2.400 milions, un 50% més que en els sis anys precedents. Què queda pendent? On s'han de centrar els esforços? Aquestes són les 4 prioritats per enfortir el sistema i augmentar la garantia de subministrament d'aigua a Catalunya de cara al futur.

1.
Més dessalinitzadores

Està pendent l'ampliació de la que hi ha a la Tordera i una nova planta a la conca del Foix

Dessalinitzadora del Prat de Llobregat, etapa membrana d0osmosi inversa.

Es pot dir que fins ara les dessalinitzadores de la Tordera i molt especialment la del Prat de Llobregat (per tenir més capacitat) han sigut l'escut davant la manca de pluja sostinguda. A diferència del 2008, han aportat una aigua valuosa que ha endarrerit mig any l'entrada en alerta per sequera del sistema Ter-Llobregat, del qual depèn l'àrea metropolitana de Barcelona. Les dues plantes sumen una capacitat de 80 hm³ d'aigua que el Govern vol duplicar els pròxims anys amb dues obres primordials: l'ampliació de l'actual dessalinitzadora de la Tordera (que passaria dels 20 hm³ als 80) i una nova planta a la conca del Foix. La primera hauria d'estar construïda d'aquí cinc anys, mentre que la segona va per més enllà del 2027, segons els plans de l'ACA. En total, una inversió de 176 milions.

"Aquest cop, encara que plogui, hem de fer les obres", urgeix una font del sector en declaracions a l'ARA, i retreu que s'hagi esperat massa en la planificació d'obres que són estratègiques per garantir aigua de proximitat a la regió metropolitana. La mateixa ACA reconeix al document del Tercer Cicle de Gestió de l'Aigua que vol recuperar el ritme de projectes després que el pla anterior fos "d'estabilitat", entre d'altres, perquè l'ens encara païa el deute de més de 1.000 milions que va deixar l'anterior episodi de greu sequera, segons apunta la mateixa font.

2.
Aigua reutilitzada

Les plantes de regeneració són la gran oportunitat per garantir aigua i de proximitat a la metròpoli de Barcelona

La planta regeneradora d'aigües residuals es posarà en marxa el 2018

L'aigua regenerada (o reutilitzada, per ser més gràfics) és un dels grans valors que guanyarà protagonisme. En resum, es tracta que les aigües residuals, un cop depurades, es tornin a fer servir per a alguns usos com els industrials, el reg agrícola i, en un futur, potser també com a recurs potable d'ús de boca. En la bateria actual de mesures davant la sequera, ja s'ha recorregut a l'aigua regenerada per aportar 2.000 litres per segon al tram final del riu Llobregat, la meitat dels quals es destinaran a reg agrícola mentre que la resta serviran per garantir el cabal ecològic del riu.

El sistema del Llobregat, a més, està preparat perquè si la situació ho requereix, aquesta aigua reutilitzada viatgi per una canonada des de la planta del Prat fins a Molins de Rei per abocar-se al riu i barrejar-se amb la que ja porta de manera natural. Així, arribaria a la planta de potabilització i acabaria sortint per les aixetes de les llars i sent consumida. D'això només se n'ha fet una petita prova el 2019 amb molt poques quantitats i per comprovar l'ús d'una canonada que havia quedat per estrenar després de la gran sequera del 2008.

L'aigua reutilitzada és especialment estratègica a la regió metropolitana perquè ofereix un recurs de proximitat, mentre que les plantes actuals de regeneració estan lluny dels grans regadius del país i això complicaria haver-la de transportar. A les conques internes, en canvi, hi viu el 90% de la població i només hi ha el 40% de l'aigua disponible a tot el país. Els plans de la Generalitat són duplicar la producció d'aigua reutilitzada, dels 50 hm³ actuals als 100, amb la construcció de 25 noves estacions per reaprofitar i tractar aquest recurs.

A l'altre gran riu metropolità, el Besòs, sobrevola un projecte que vol emular el Llobregat i treballar també l'aigua regenerada. Es tracta d'una proposta "encara embrionària", segons l'ACA, però que ja figura en documents d'actuacions de futur acordades amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

3.
Aqüífers

La recuperació dels aqüífers és essencial per maximitzar la capacitat de tenir reserves

Una imatge recent dels efectes de la sequera al Pantà de Sau

Amb un any de pluges anormalment escasses n'hi ha prou perquè Catalunya pateixi i entri en una situació de sequera per molt altes que estiguessin les reserves d'entrada. Aquest càlcul, de la mateixa ACA, constata els límits de l'emmagatzematge dels actuals pantans a les conques internes. Però què passa amb altres reserves menys visibles? "És molt urgent recuperar els aqüífers; cal una política agressiva i que es garanteixi la recàrrega artificial", apuntava l'investigador de l'Idaea-CSIC Jesús Carrera durant unes jornades recents sobre l'escassedat hídrica al Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.

En l'anterior sequera del 2008, de l'aqüífer del Llobregat se'n van extreure uns 50 hm³ i si aquest any les coses anessin molt mal dades, l'ACA podria fer el mateix. A més, en aquest aqüífer existeix un sistema de recàrrega a banda del natural quan plou que és fer-hi arribar una petita part de l'aigua que surt de la depuradora, un sistema que podria replicar-se en altres casos i que, segons va respondre a les mateixes jornades el director d'abastament de l'ens públic, Jordi Molist, ja s'està estudiant en 11 punts més de les conques internes. "Tot el que sigui augmentar la capacitat d'emmagatzematge és bo", reblava Carrera, que urgia a dissenyar aquests sistemes de recàrrega artificial: "És difícil, però tenim hidròlegs boníssims ignorats per les administracions".

El que sí que està sobre la taula és treure molt més partit de l'aqüífer del Besòs, una reserva històricament descartada per l'elevada contaminació d'un riu que ara està molt rehabilitat. "És una actuació complicada, però cal començar a considerar el Besòs com una font d'aigua potable i això també ho recull la planificació", apuntava Molist, i per això es plantejarà fer pous nous en aquest àmbit.

4.
Estalvi

La modernització del reg agrícola, un dels principals reptes de futur

Quaranta milions per a les comunitats de regants catalanes

L'estalvi és una obligació en un context de crisi climàtica que reduirà l'aigua disponible arreu. I aquí és l'agricultura la que està sobretot en el punt de mira de les transformacions per guanyar eficiència. El canvi de sistemes de reg, més tecnificació per substituir el reg a manta, són reptes que ja s'estan entomant lentament però que tenen un elevat cost econòmic, reconeixen des de la Generalitat. Aquest any la campanya de reg del Ter va fer-se amb una dotació de 15 hm³ inferior a la d'un any normal, destaquen a l'ACA. El cert és, però, que si no plou els pagesos ja temen per la campanya de la primavera vinent.

Més a curt termini, hi ha mesures que els experts proposen perquè el camp guanyi eficiència. Si fins ara en moltes comunitats de regants el productor paga en funció de les hectàrees que rega, l'ACA suggereix que el càlcul passi a ser en funció dels litres que utilitza per regar, cosa que força de manera automàtica (previsiblement) un estalvi en el consum; o proposa que, en la mateixa línia, el repartiment de recursos entre els agricultors es faci també tenint en compte aquest paràmetre.

En l'àmbit industrial, un dels altres grans consumidors de recursos, l'aigua regenerada també obre moltes possibilitats. De fet, al polígon químic de Tarragona ja es refrigeren equips industrials gràcies a una planta d'aigua reutilitzada que abasteix les fàbriques i que es vol replicar en el futur a la Zona Franca de Barcelona.

Pel que fa al consum d'aigua a les llars, els experts veuen poc marge de reducció dels 120 litres per habitant i dia, que ja són inferiors a molts països de l'entorn. Malgrat tot, això no vol dir que no hi hagi marge per millorar l'aprofitament, apunta l'ambientòloga de l'ICTA-UAB Anna Petit, que proposa recollir molt més les aigües pluvials, "com ja s'havia fet històricament". Molts cops, recorda, aquesta aigua acaba escorrent-se i perdent-se barrejada al clavegueram quan podria recollir-se i tenir una utilitat molt més estratègica en una ciutat, un edifici o una comunitat de veïns si disposessin de dipòsits estratègicament.

stats