Dinou dies després del gir de guió que va acabar amb Jaume Collboni aixecant la vara d'alcalde i Xavier Trias dient allò de "que us bombin a tots", l'Ajuntament de Barcelona comença a recuperar el pols. Si durant els primers dies ha estat el PSC qui ha anat donant a conèixer la composició del nou govern i les primeres línies d'actuació, ara ja arriba el torn de l'oposició. Dels retrets i les primeres crítiques. ERC, que ja es veia formant govern amb Trias abans de la maniobra que ho va capgirar tot, ha convocat aquest dijous la seva primera roda de premsa del mandat i ha dirigit els atacs, sobretot, a les polítiques anunciades per Collboni en matèria d'habitatge. Primer, perquè el nou govern no té un regidor específic per a aquesta àrea i la deixa en mans d'un comissionat. Segon, perquè Collboni ja ha avançat que vol canviar el pla que obliga a reservar un 30% de pisos protegits en noves promocions o grans rehabilitacions. I tercer, pel decret "fum" que l'alcalde va anunciar que firmava en la segona comissió de govern per poder declarar la ciutat zona tensionada i aplicar la llei que limita els lloguers, quan és una competència del Govern.

El degoteig de sentències que obliguen l'Ajuntament de Barcelona a admetre noves llicències de pisos turístics ja té un recompte tancat. I la xifra no és menor: fins a 774 pisos haurien d'obtenir el permís per funcionar com a apartaments turístics tot i que aquesta és una activitat blindada a la ciutat. El govern en funcions d'Ada Colau assegura que, durant l'últim mes i mig, ha estat recopilant la informació sobre aquestes sentències, perquè no eren unes dades que estiguessin centralitzades. I ara, a les portes del canvi d'etapa al consistori, ja té la radiografia completa dels pisos turístics que hauran entrat per l'escletxa que es va obrir el 2019, quan la justícia va tombar la regulació d'establiments turístics de la ciutat. D'aquestes 774 possibles noves llicències, n'hi ha 334 que es podrien deixar sense efecte (gairebé la meitat), segons l'encara tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que explica a l'ARA que ja han engegat els tràmits per fer-ho aplicant la llei de facilitació de l'activitat econòmica. Per poder revertir els permisos per aquesta via s'ha de demostrar que els pisos tenen contractes de lloguer vigents i que, per tant, no han començat l'activitat turística en els últims tres mesos. Però, en canvi, no hi ha res a fer en el cas dels altres 440 nous apartaments turístics i l'Ajuntament assegura que ja ha començat la tramitació administrativa per donar-los d'alta al cens.

El forat va sortir a la llum a partir del gran bloc del carrer Tarragona que, aprofitant l'escletxa que va obrir l'anul·lació judicial del pla que regula els establiments hotelers de Barcelona, va aconseguir 120 llicències per a pisos turístics de cop. Algunes veus ja van alertar llavors que la immobiliària Gallardo, que és qui havia guanyat aquella batalla, no seria l'única que hauria demanat llicències i que hauria recorregut als tribunals la negativa municipal. Després va ser ERC qui va fer públiques fins a set sentències més que obligaven a acceptar una dotzena d'apartaments més. Però aquests tampoc seran els únics. Segons consta al Registre de Turisme de Catalunya del departament d'Empresa, que és on els ajuntaments donen d'alta aquest tipus d'establiments, des de l'abril del 2021 fins ara s'han registrat fins a 167 nous pisos turístics.

El jurista José Antonio Martín Pallín ja ho assenyalava en un article a l’ARA del novembre passat: el perill que comporta per a la democràcia i per al bon funcionament de les administracions el que s’anomena lawfare o guerra judicial, que consisteix en presentar denúncies sense base ni proves i de mala fe. Aquesta praxi nefasta la va aplicar el poder judicial als protagonistes del Procés, i s’ha aplicat a polítics renovadors, de Podem a Madrid, de Compromís al País Valencià, de MÉS a Palma i dels comuns a Barcelona. Hi ha el lawfare polític, com el que el jutge Sergio Moro va infligir a Lula da Silva, al Brasil; i també hi ha el que podem anomenar lawfare urbà, i és al que es recorre per parar iniciatives urbanes que van a favor del bé comú, reforcen els drets de la ciutadania i regulen les expectatives de lucre dels poders econòmics.

El Gremi d'Hotels de Barcelona no tira la tovallola en l'ofensiva contra la regulació hotelera del govern d'Ada Colau i ja ha presentat un contenciós administratiu contra el nou Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), el document que l'Ajuntament va haver de redactar després que diverses sentències tombessin la regulació inicial, aprovada el 2017. Els hotelers no s'enfronten ara al conjunt del text, sinó que centren la crítica en el punt que impedeix noves obertures en les zones que ja es consideren saturades, que és tota la part central de Barcelona. Demanen que es permeti tirar endavant projectes singulars que recuperin com a hotels edificis amb valor arquitectònic o històric. "Hem de poder sumar hotels de qualitat sigui on sigui i no haver de deixar passar oportunitats de reconvertir edificis singulars", expliquen des del Gremi, que considera que la limitació actual "pot condicionar greument el desenvolupament qualitatiu de la destinació".

L'equip d'Ada Colau limitarà encara més els pisos turístics al centre de Barcelona, però permetrà que els edificis projectats per fer apartaments turístics a Ciutat Vella que ja tenien llicència i que van quedar bloquejats el 2017, tirin endavant i es posin en marxa per poder agrupar els allotjaments turístics que ara estan dispersos per aquest districte. Són dos dels principals canvis en la nova redacció del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), que avui ha presentat l'Ajuntament de Barcelona. Però no són els únics.

L'Ajuntament de Barcelona ha defensat aquest dijous el pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (PEUAT), després que ahir se sabés que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'havia declarat nul. "El centre de Barcelona necessita més veïns i no més hotels", ha denunciat la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, que ha remarcat que el pla de regulació hotelera del govern d'Ada Colau continua vigent perquè la sentència encara no és ferma i que, per tant, s'aplica exactament igual que quan es va aprovar, el gener del 2017.

Revés judicial a una de les mesures estrella d'Ada Colau, el pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (Peuat). L'ARA ha tingut accés a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la, aquesta vegada íntegrament, la mesura del govern municipal al·legant que no existeix cap pla d'avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar en l'execució del plantejament. El Tribunal estima "substancialment" el recurs de l'Hotel Viena SA i declara nul tot el pla, i en concret els articles 9.1, 15.4, i la disposició addicional primera. La sentència també conté un vot particular d'una de les magistrades que no està d'acord amb la sentència.

L'allau de denúncies que els hotelers van presentar contra el Pla Especial d'Allotjaments Turístics de Barcelona, el Peuat, aprovat pel govern d'Ada Colau el gener del 2017, es va resolent. Ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet arribar al consistori un paquet de sentències que, tal com ha avançat 'La Vanguardia', considera nul el punt que fixa que els establiments a la zona de màxima restricció, el centre de la ciutat, hauran de perdre un 20% de les places hoteleres en el cas que s'hi facin grans reformes. Es tracta de l'article 15.4 i és, precisament, el punt que comuns i socialistes es van instar a reformar quan van segellar el seu acord de govern a la ciutat.