12/11/2022

Els jutges irrompen en les eleccions municipals

2 min

Utilitzar els tribunals de justícia per eliminar l'adversari polític de la contesa electoral neix als Estats Units, però ha trobat a Espanya uns deixebles rellevants. Sorprèn i preocupa l'excessiva laxitud amb què alguns jutges i tribunals admeten denúncies infundades contra polítics situats en allò que es coneix com l'espectre de l'esquerra amb l'objectiu de desallotjar-los de l'exercici de les seves activitats com a membres de Parlaments, governs o municipis.

En el cas d'Ada Colau, s'han traspassat tots els límits que marca el principi de la divisió de poders i la legitimitat de la funció judicial. Potser ostenta el rècord Guinness, juntament amb Podem, de querelles i denúncies interposades per l’actual empresa que explota el servei d’Aigües de Barcelona (AGBAR) o sospitosament finançades per aquesta entitat. Els polítics no són immunes, però l'activitat política té uns marges de debat fora del camp del dret penal. A Colau se l'acusa d'haver atorgat subvencions a caprici.

Resulta perillós per a la qualitat democràtica del nostre país comprovar la facilitat amb què alguns jutges admeten denúncies i querelles de persones i organitzacions convertits en professionals de l'ús i l'abús de l'acció popular. Estadísticament es pot comprovar que la posada en marxa de la maquinària judicial és aclaparadorament majoritària quan es tracta de persones o partits d'esquerra o independentistes. La dreta mediàtica, sense el més mínim rigor professional, repica amb grans titulars les decisions judicials adobant-les amb editorials i articles d'opinió.

La reobertura de les diligències contra Ada Colau, reiteradament arxivades a petició del ministeri fiscal, només pot obeir a un entossudiment per part dels magistrats a mantenir a ultrança una sospita judicial que es pot prolongar fins a les properes eleccions municipals. Els arguments que esgrimeixen són inconsistents. Se la va acusar d'haver concedit una sèrie de subvencions a diverses organitzacions. Davant el revés judicial que va acabar amb l'arxivament de la causa, un professional de la denúncia en selecciona unes quantes en què Ada Colau havia estat involucrada. Què volen dir els magistrats? Que si un càrrec públic s'ha integrat en una associació de defensa de drets humans, aquesta associació no pot rebre subvencions. Els jutges han de conèixer la realitat social en què exerceixen les seves funcions. Les subvencions són un instrument de què disposen milers d'organismes públics per fomentar activitats culturals, socials o benèfiques.

Ja és hora que els jutges, que també poden incórrer en prevaricació, utilitzin els mateixos paràmetres que gestionen per qualificar una resolució judicial com a prevaricadora. Exigeixen que sigui absurda, irracional, il·lògica i esperpèntica. Doncs bé, les decisions administratives només poden assolir la categoria de delicte quan concorrin els mateixos requisits. El dret penal és l'últim reducte i no es pot utilitzar extemporàniament sabent que s'està instrumentalitzant abusivament per perjudicar els adversaris polítics en una contesa electoral.

José Antonio Martín Pallín és comissionat espanyol de la Comissió Internacional de Juristes (Ginebra) i advocat. Ha estat fiscal i magistrat del Tribunal Suprem
stats