"Per a qui votaria vostè?". Des de l'inici de la guerra, aquesta pregunta a Ucraïna provoca un somriure escèptic i un gest que es podia traduir com: "Aquí l'important és sobreviure". Cada al·lusió a les eleccions remetia a una altra vida: quan les escoles es transformaven en col·legis electorals i no pas en refugis antiaeris, quan els canals de televisió emetien interminables tertúlies polítiques, o quan els diputats s'enfrontaven a cops al Parlament. El 31 de març va fer set anys de les últimes eleccions presidencials, en les quals va guanyar Volodímir Zelenski. Fins i tot en l’escenari més optimista, celebrar eleccions aquest any és impossible. Tant el govern com el Parlament ucraïnesos coincideixen que primer han d’acabar els combats i establir-se una línia clara de front. Només aleshores i després d'almenys sis mesos, seria possible convocar eleccions.

Vladímir Putin ha llançat la seva ofensiva de primavera a Ucraïna. Aprofitant un març sec després d'un hivern brutal, l'exèrcit rus ha intensificat els atacs contra les últimes grans ciutats del Donbàs sota control ucraïnès, Sloviansk i Kramatorsk, amb operacions d'assalt que han superat els 600 atacs en quatre dies i batallons de fins a 500 soldats. L'objectiu és evident: conquerir el que els militars anomenen el cinturó de fortaleses de Donetsk abans que la via diplomàtica, si mai arriba, congeli el mapa del conflicte.

Després d’un hivern de fred extrem i nevades històriques, l’exèrcit rus ha aprofitat un març anormalment sec i assolellat per rellançar els atacs a Ucraïna. El principal objectiu dels homes de Vladímir Putin és conquerir l’anomenat “cinturó de fortaleses” de Donetsk, sobretot les dues últimes grans ciutats sota control de Kíiv: Sloviansk i Kramatorsk. Ara bé, els avenços russos continuen sent molt lents i els experts descarten que puguin ocupar tot el Donbàs al llarg del 2026. A més, els primers dies d’ofensiva ja s’han traduït en un augment dels morts a primera línia que serà molt difícil de compensar per al Kremlin amb el ritme actual de reclutament.

Oleksandra Matvitxuk (Kíiv, 1983) és advocada ucraïnesa i una de les veus més destacades en la defensa dels drets humans a Europa de l’Est. Lidera el Centre per a les Llibertats Civils, una organització clau en la documentació de crims de guerra comesos per Rússia. Guardonada amb el premi Nobel de la pau el 2022, s’ha convertit en un referent internacional en la lluita contra la impunitat. Ha visitat Barcelona convidada pel Cidob.

L’obra de Banksy no deixa mai indiferent. L'artista (o artistes) darrere d'aquest nom crea pintures amb plantilles carregades de crítica social i política, tot des de l’anonimat. Les seves intervencions apareixen en murs, carrers, places i espais públics d’arreu del món, i cada obra comporta un debat social. La seva trajectòria l’ha portat a París, Nova York, Betlem, Londres i Bristol, la ciutat britànica on ha deixat de matinada alguns dels murals més reconeixibles. Les temàtiques són diverses: des de la crítica a la guerra i la desigualtat social fins a grafits irònics sobre la societat de consum i la política.

Imatges gegants de Volodímir Zelenski omplen les tanques publicitàries de la campanya electoral a Hongria. El primer ministre, Viktor Orbán, ha decidit convertir les eleccions generals del pròxim 12 d’abril en un referèndum sobre la guerra d’Ucraïna i, de passada, alimentar la psicosi bèl·lica que ja li va garantir una forta majoria el 2022. El líder del Fidesz porta setze anys ininterromputs de govern, edificats sobre suposats enemics externs i interns. Des del 2010, Orbán i el seu partit —convertits en referents per a l’extrema dreta transatlàntica— han aconseguit edificar un enorme ecosistema mediàtic partidista, al centre del qual hi ha l'Oficina Nacional de Comunicació, sota l’atenta supervisió del primer ministre. Milers de milions d’euros invertits en campanyes de comunicació i una estratègia de coordinació de missatges a les xarxes socials se sumen a la creació de moviments d’activisme de base que s’encarreguen d’amplificar l’argumentari, les teories i les acusacions que dicta Fidesz.

He pogut conversar una estona amb Oleksandra Matviichuk, que ha passat per Barcelona convidada pel Cidob. Aquesta advocada ucraïnesa de quaranta-dos anys és la directora del Centre per a les Llibertats Civils, que es dedica a documentar tots els crims de guerra que Putin i l’exèrcit rus estan cometent a Ucraïna i a defensar les víctimes de l’ocupació russa. Matviichuk va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau el 2022. Tot just han passat tres anys i mig, però sembla que ja faci una dècada, i més ara, que els ulls del món estan posats a l’Iran i no a Ucraïna.

La paraula de Trump no té valor, però sí que té un preu, el preu que hem de pagar tots plegats per les seves decisions. Conscient que la guerra de l’Iran ha fet pujar el preu del petroli i ha fet baixar les borses, és a dir, que els seus votants han de pagar més per la benzina i que els seus amics estan perdent milers de milions a les borses, Trump va prendre la paraula ahir al vespre per dir que la guerra està “pràcticament acabada” i que van molt per davant de l’agenda que s’havien fixat, que l'Iran “ja ha disparat tot el que havia de disparar”. I la paraula de Trump va aconseguir l’efecte desitjat: les borses han pujat aquest matí i el preu del petroli ha baixat. Si això és una flor que no farà estiu, a Trump li és igual. Ahir va para el cop, però sap que hi ha dues coses que els americans del carrer odien, que és pagar la benzina més cara i que la inflació se’ls mengi el poder adquisitiu, i tot per culpa d’una guerra que no té el suport de la immensa majoria. Pensin que aquests dies el petroli ha arribat al preu més alt dels últims tres anys i mig, concretament a l’estiu del 2022, mesos després que comencés la guerra d’Ucraïna, i que el cost de la vida es perfila com el gran tema de les eleccions del novembre. I ja sabem que quan el petroli puja, tot s'apuja.

Invasió russa d’Ucraïna. Any cinc –cinc!–. La guerra, que Vladímir Putin havia de liquidar en tres dies i que Donald Trump solucionaria en 24 hores, continua. 

Oksana Zabuljko (Lutsk,1960), filòsofa, novel·lista i assagista, és una de les autores vives més influents d'Ucraïna, i continua vivint a Kíiv. Ha escrit una trentena de llibres, però probablement no la coneixereu perquè entre les desenes de llengües a les quals s'ha traduït la seva obra no hi ha el català ni el castellà. És mordaç, directa i lúcida. Ha visitat Barcelona convidada pel CCCB.

"Quan llegia o veia pel·lícules sobre l'ocupació, no pensava que fos una cosa tan, tan terrible i perillosa. Resulta que, en realitat, només pots pensar i callar, com els partisans", confessa la Nina, i uns segons després el seu missatge desapareix. Fa ja quatre anys que escriu i esborra cada missatge de text que envia als seus familiars a l'altre costat de la línia que separa el territori ucraïnès sota ocupació russa. I de tant en tant els recorda que facin el mateix. Mai va ser activista política ni lluitadora contra cap règim. Però amb l'arribada de les tropes russes a Melitópol, avui centre de districte de la regió de la Zaporíjia ocupada, la por es va apoderar d'ella. En aquestes poques frases en rus que apareixen a la pantalla del mòbil no hi ha informació sobre objectius militars ni cap crítica al règim. Només parla de com li ha canviat la vida des de l'inici de la invasió a gran escala, fa 4 anys.

Des de fa 1.461 dies, Europa viu un conflicte armat a gran escala que, per ara, malgrat les converses de pau, sembla lluny de resoldre's. En aquests 48 mesos, la vida de milers de ciutadans s'ha vist alterada. Les històries personals ens ajuden a entendre la vessant humana del conflicte i les seves conseqüències, però en la fredor de les dades també hi trobem algunes explicacions interessants que serveixen per comprendre la magnitud del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna.

La guerra llampec de Vladímir Putin a Ucraïna ja s’ha allargat més de 1.460 dies. Quatre anys de combats han canviat irrevocablement el continent europeu i la naturalesa de la guerra mateixa. Gairebé dos milions de soldats morts, ferits o desapareguts entre els dos bàndols i milions de civils desplaçats són les víctimes directes de la principal guerra terrestre que hi ha hagut al continent europeu des de la Segona Guerra Mundial. I, tot i això, Ucraïna entra en el 5è any d’invasió militar, amb Rússia ocupant únicament un 12% més de territori del que ja controlava abans del 24 de febrer del 2022.  

Així com durant segles, per no dir mil·lennis, els humans hem carregat amb els mites de l’honor i de la guerra, en la contemporaneïtat (segles XIX i XX) això va començar a canviar. Com més capacitat destructora teníem, més alertes s’aixecaven. La idea filosòfico-política kantiana de La pau perpètua (1795) s’ha anat obrint lentament camí en les nostres mentalitats i els nostres cors. Un camí tortuós, amb cul-de-sacs, del qual encara trigarem a veure el final, si és que hi ha final. Costa tant de creure en els finals feliços, oi? Avui quasi cap ficció no en té. Ni feliç ni infeliç. Tot resta obert, incert. Les sèries pròpiament no s’acaben... Estem en un to be continued infinit. La guerra es resisteix a desaparèixer amb dents i ungles. La duem ficada molt endins.

Durant l'últim any, l'administració Trump ha practicat una diplomàcia poc convencional, diplomàcia de canoner i, en les crisis més delicades, una diplomàcia sense diplomàtics. Dimarts, l'administració Trump va intentar aplicar alhora les tres tàctiques. A Ginebra, els enviats de més confiança del president —el seu amic del sector immobiliari Steve Witkoff i el seu gendre, Jared Kushner— van dialogar al matí amb els iranians i, a la tarda, amb els russos i els ucraïnesos.

De l’Aràbia Saudita a Suïssa: ha passat exactament un any de la primera reunió entre representants russos i nord-americans per posar fi a la invasió d’Ucraïna. En aquella ocasió, Volodímir Zelenski va lamentar que es pretengués decidir com acabar la guerra sense comptar amb Kíiv. Un any després, a punt d’entrar en el cinquè any del conflicte, un podria considerar que unes converses trilaterals amb tots dos bàndols i la mediació dels Estats Units, com les que han arrencat aquest dimarts, són un progrés. Ara bé, la inflexibilitat de Vladímir Putin, les resistències de la part ucraïnesa i la pressa de Donald Trump per anotar-se un nou triomf internacional sense tenir en compte el fons de l’enfrontament anticipen un 2026 de més guerra i més negociacions de pau.

La voracitat amb què les operacions d’assalt dessagnen les tropes russes a Ucraïna ha obligat el Kremlin a buscar soldats més enllà de les seves fronteres. A l’Àfrica, Rússia aprofita la influència cultivada durant anys per crear xarxes de reclutament que exploten la desesperació de molts joves que anhelen una vida millor. Per primera vegada, una investigació del grup INPACT –que va néixer per monitoritzar els excessos dels mercenaris de Wagner– ha posat xifres a aquest fenomen: ha documentat prop de 1.500 casos de nois africans enviats a primera línia, dels quals 300, un de cada cinc, van morir.

Volodímir Zelenski ha desmentit aquest dimecres que tingui previst convocar eleccions presidencials aquesta primavera, tal com publicava a primera hora del dia el Financial Times citant fonts ucraïneses i occidentals. Segons el diari britànic, Zelenski havia d'anunciar els comicis el 24 de febrer, coincidint amb el quart aniversari de la invasió russa. El president ucraïnès, però, ha assegurat que unes eleccions al país només es podrien celebrar en cas d'un alto el foc, i ha instat Europa i els EUA a treballar en una via de negociació conjunta amb Moscou.

La Maternitat de Sumi és un oasi de pau enmig de la guerra. Aquesta ciutat d'uns 250.000 habitants al nord-est d’Ucraïna està a uns 20 kilòmetres de la línia de front, a tocar de la frontera amb Rússia, i pateix atacs constants, que s’han intensificat en les últimes setmanes. De poc serveix alertar la població amb sirenes o a través de l’aplicació de mòbil Air Alert, dissenyada per les autoritats ucraïneses: aquí un míssil triga entre 5 i 8 segons a impactar al centre de la ciutat, i en el cas dels drons hi ha menys de dos minuts per trobar un refugi. Però a la Maternitat, que el 8 de març de l’any que ve complirà 100 anys, només hi ha calma i silenci. És el que necessiten les mares i els nadons en un lloc on, malgrat l’horror, la vida s’obre camí.

El recompte de soldats russos i ucraïnesos morts, ferits o desapareguts durant els gairebé quatre anys de guerra va pel camí d'assolir els dos milions aquesta primavera. Segons un nou estudi publicat dimarts pel Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS) de Washington, el cost humà de l'agressió russa contra el país veí és esfereïdor: prop d'1,2 milions de baixes a les files russes i prop de 600.000 a les ucraïneses. En conjunt, la xifra global de víctimes se situa ja en 1,8 milions de persones.