L'Iran anuncia una "entesa general" sobre els principals punts de negociació amb els EUA

WashingtonL'Iran ha anunciat que ha assolit una "entesa general" sobre els principals punts de negociació amb els Estats Units durant la reunió d'aquest dimarts a Ginebra. "Hem arribat a un acord general sobre una sèrie de principis directors, sobre els quals basarem la redacció d'un possible text d'acord", ha afirmat el ministre iranià d'Exteriors, Abbas Araghchi, als periodistes. Amb tot, ha matisat que això no vol dir que hi hagi d'haver un acord definitiu aviat, ja que "quan s'arriba a la redacció del text la feina es torna més difícil". L'Iran presentarà una proposta més detallada per acabar de tancar alguns serrells en relació amb el programa nuclear, segons expliquen fonts estatunidenques a Reuters. L'acostament del règim dels aiatol·làs ve precedit d'un augment del setge militar de Washington, que el cap de setmana passat va enviar un altre portaavions a la zona.

El ministre d'exteriors iranià s'ha reunit a Ginebra amb els enviats especials de Trump, Steve Witkoff i el seu gendre Jared Kushner, en una trobada que ha tingut lloc a l’ambaixada d’Oman, amb el cap de la diplomàcia omanita com a intermediari. Araghchi ha afirmat que aquesta segona trobada ha estat "més seriosa" que l'anterior i que s'han assolit "avenços positius", tot i que de moment no se n'han fet públic els detalls.

La trobada arriba després que tots dos països reprenguessin les negociacions sobre el desenvolupament de les capacitats nuclears de l'Iran el 6 de febrer. L'any passat les converses van quedar frustrades perquè Israel va llançar un atac contra Teheran, quan va iniciar la guerra dels 12 dies que va acabar desembocant amb la partició dels EUA. Va ser llavors quan Trump va enviar els caces B-2 per bombardejar les instal·lacions nuclears, les quals el Pentàgon assegurava que van quedar completament "destruïdes".

La setmana passada el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va precipitar el seu viatge a Washington –previst inicialment per aquesta setmana– arran de la bona entesa que havia expressat Trump sobre les negociacions amb el règim iranià. Netanyahu, que considera Teheran com una amenaça existencial per a Israel, volia intentar convèncer el president estatunidenc que adoptés un posicionament més agressiu amb l'Iran i que tornés a posar sobre la taula l'opció d'un atac militar. Tot i que després de la reunió a porta tancada Trump va tornar a mencionar la idea, també va deixar clar havia fet saber a Netanyahu que la seva "preferència, si és possible" continuava sent la via diplomàtica. "Si no és possible, haurem de veure quin serà el resultat", va afegir.

Tot i això, el republicà va ordenar divendres la mobilització del portaavions USS Gerald Ford, que estava amarrat prop de Veneçuela, cap a l'estret d'Ormuz. L'enviament augmentava el setge militar de Washington, que ja fa dues setmanes va enviar-hi també l'Abraham Lincoln, un dels altres portaavions més grans de l'exèrcit estatunidenc.

El cap de setmana Trump va dir que "el millor que podria passar" a l'Iran seria un canvi de règim i acabar amb la República Islàmica creada el 1979. Aquest dimarts el líder suprem, Ali Khamenei, li ha respost assegurant que això no ho aconseguirà. "El president dels Estats Units diu que el seu exèrcit és el més fort del món, però l'exèrcit més fort del món de vegades pot rebre cops tan forts que no es pugui aixecar", ha dit Khamenei, segons han publicat mitjans estatals.

Tancament de l'estret d'Ormuz

Abans que comencés la reunió entre les dues delegacions a Ginebra, l'Iran ha anunciat el tancament temporal de parts de l'estret d'Ormuz durant unes maniobres militars. "Parts de l'estret d'Ormuz es mantindran tancades durant diverses hores avui per complir amb els principis de seguretat i navegació", ha afirmat l'agència, tot i que no ha detallat la durada del tancament ni quines zones estan afectades. Les maniobres militars van començar aquest dilluns, amb vaixells de guerra, helicòpters, drons i míssils, i amb l'objectiu d'avaluar la "reacció ràpida" de la Guàrdia Nacional, el cos d'elit de les forces armades iranianes, davant de "conspiracions contra la seguretat" del país, segons va anunciar l'agència oficialista Tasnim.

El tancament de l'estret d'Ormuz és una de les cartes que té l'Iran a la màniga per amenaçar els Estats Units davant d'un eventual atac. Es tracta de la ruta d'exportació de petroli més important del món, per on circula prop d'un 20% del petroli i un 20% del gas natural liquat que es consumeix globalment. Les restriccions de pas per aquesta zona suposarien grans disrupcions en el comerç mundial d'hidrocarburs.