La indignació causada per la mort d’un noi de 17 anys, tirotejat per la policia, ha provocat en les darreres setmanes un nou esclat social a les banlieues de les ciutats franceses. En els disturbis no només han resultat malmesos automòbils, comerços i elements del mobiliari urbà, sinó que en molts casos els revoltats han assaltat i incendiat biblioteques, centres cívics i escoles radicades en els seus barris.

Com era absolutament previsible, les extremes dretes europees han trobat, en els disturbis a França, una mina a favor del seu ideari supremacista. A Espanya, on ara van més forts que mai, un Santiago Abascal eufòric ha sortit a dictaminar que França és a mig pas de la guerra civil (un sintagma que excita enormement la dreta nacionalista espanyola, i no d'ara, sinó de molt abans que existís Vox) i que això és culpa “de la política d'immigració massiva”. És un argument proper als que solen fer servir els neonazis i, de fet, les simpaties de la dreta nacionalista espanyola per les esvàstiques i les salutacions a la romana també venen d'enrere. Els mitjans afins com El Mundo, incansables, difonen, quan Abascal s'enfanga dins el llot del racisme, la seva foto al costat d'Ignacio Garriga, el missus del partit a Catalunya, que amb la seva negritud contribueix precisament a blanquejar-lo.

Homicidi voluntari: així defineix els fets que van acabar amb la vida del jove Nahel, de 17 anys, l’ordre de detenció del policia que va disparar contra ell. La brutalitat de l’acció repressiva ha provocat una onada de violència a Aulnay-sous-Bois que s’ha estès al mateix de centre de París i als suburbis d’altres capitals com Lió i Marsella, zones amb una llarga tradició de conflictivitat social i de xocs amb la policia, expressió d’uns nivells de discriminació i marginalitat que tensen sovint les comunitats. De fet, els mitjans de comunicació recorden un esclat de grans dimensions que hi va haver el 2005 en aquesta mateixa zona.

Un exsoldat britànic ha estat declarat culpable aquest divendres de l'homicidi involuntari d'un ciutadà catòlic a Irlanda del Nord el 1988 durant els anys més durs del conflicte armat. David Holden, de 53 anys, que aleshores en tenia 18, es converteix en el primer veterà de l’exèrcit del Regne Unit condemnat per un delicte dels qualificats històrics, que s’havien de perseguir judicialment segons es va recollir en l'Acord de Pau del Divendres Sant del 1998. L'any vinent tindrà lloc una nova sessió en què es determinarà la pena que haurà de complir.

L'ombudsman de la policia d'Irlanda del Nord, Marie Anderson, ha identificat aquest dimarts vuit informants de les forces de seguretat de la província (Policia Reial de l'Ulster, RUC) com a membres del grup paramilitar lleialista UFF (Combatents per la Llibertat de l'Ulster) que van estar vinculats o van perpetrar 11 assassinats i 16 intents d'assassinat al sud de Belfast entre els anys 1990 i 1998, tot i que la gran majoria van tenir lloc entre el 1990 i el 1992.

L’alcalde de Rotterdam parlava, aquest cap de setmana, d’una “orgia de violència”. Les protestes contra la intenció del govern neerlandès d’introduir un passaport covid, que limitaria l’accés públic dels no vacunats, van acabar en el pitjor esclat de violència urbana des de la imposició dels primers confinaments, amb la intervenció (amb trets inclosos) de la policia i amb detencions. Les imatges de divendres a Rotterdam van fer que es desconvoqués la manifestació de protesta que s’havia organitzat per a l’endemà a Amsterdam per por al descontrol.

Han passat 25 anys des que es va okupar el cinema Princesa, el 10 de març del 1996. D’aquell local en tinc un record molt viu perquè hi vam actuar dos cops els Accidents Polipoètics. I com que era just davant on vivia el meu difunt soci, en Rafael Metlikovez, hi anàvem sovint a fer la cervesa. Per a qui no el recordi, era un edifici atrotinat, situat a la cantonada entre la Via Laietana i el carrer Manresa. Aquella sala, inaugurada el 1923, havia sigut un cinema de reestrena fins que el juny del 1970 va plegar. I, des de llavors, només s’havia fet servir per celebrar-hi reunions sindicals esporàdiques. Així doncs, quan el van okupar, ja feia 26 anys que estava abandonat.

L'acte que va organitzar la patronal per demanar que s'aturessin els disturbis al carrer arran de l'empresonament del raper Pablo Hasél ha tingut avui la seva resposta, en un acte celebrat al Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona. "Hi som", ha dit la filòsofa Marina Garcés, que ha sigut l'encarregada d'obrir els parlaments. "La revolta no és existir, és ser-hi", ha afegit. Garcés ha recordat que des de fa molts anys convivim amb moltes crisis (la del 2008, la climàtica, la pandèmica...) i ha denunciat que aquesta situació té un gran risc i uns interessos molt clars: "Normalitzen la crisi perquè volen que pensem que només podem merèixer una engruna més. I ens fan creure que no va bé quan a ells els hi va molt bé", ha criticat. La filòsofa ha assegurat que el futur no té per què ser aquest i que encara està per decidir-se: "Dir que hi som és un desafiament".

Totalment organitzats i disposats a tot. Aquesta és la tesi que defensa el jutge que ha enviat a presó els vuit detinguts pels aldarulls de dissabte passat, el dia en què les protestes contra l'empresonament del raper Pablo Hasél van ser més intenses i fins i tot es van llançar còctels Molotov i es va intentar cremar una furgoneta antiavalots de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona. Els vuit detinguts i enviats a presó, segons les diligències del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona, estarien darrere de l'atac a la furgoneta, així com de l'assalt a quatre oficines bancàries, l'Hotel NH de la rambla de Catalunya i el Zara de la plaça Catalunya. Els desperfectes provocats només en aquest últim establiment tindrien un cost d'uns 500.000 euros, sempre segons les diligències. El jutge els imputa a tots vuit (set italians i un amb nacionalitat espanyola) els delictes de desordres públics, danys, atemptat a agents de l'autoritat, manifestació o reunió il·lícita, pertinença a grup criminal i homicidi en grau de temptativa. La suma de tots aquests delictes "pot assolir en tots els casos una pena igual o superior als dos anys de presó".

No puc deixar de pensar en Somiadors, la pel·lícula de Bernardo Bertolucci que ja té gairebé vint anys i que tan bé s’ha acomodat a la posteritat. És una obra important, transcendent, un referent per a tot tipus d’espectadors, vells i nous. Un d’aquells films capaços de crear cinefílies, d’obrir mons i de despertar consciències. Aquesta última faceta em sembla especialment rellevant en el moment que vivim. Recordem els tres protagonistes, tancats en un pis de París durant els mesos de maig i juny del 1968, on experimenten amb l’amor, amb la sexualitat, amb els cossos, la ment, els sentits. I a fora, al carrer, la revolució incandescent, els aldarulls, els que estaven farts de tot, la vaga, la universitat presa, els vidres trencats, els objectes llançats, les flames...

No hi ha hagut unitat a Barcelona a l'hora de decidir quina era la millor resposta política davant de l'empresonament del raper Pablo Hasél i dels disturbis que s'han ocasionat durant les protestes per demanar el seu alliberament. El ple ha discutit aquest divendres fins a cinc propostes diferents, cadascuna amb el segell i la ideologia d'un partit diferent. El mínim comú denominador de totes era la condemna dels fets violents i les destrosses de mobiliari urbà i botigues, però només dues han quedat aprovades: la que els comuns han pactat amb ERC i JxCat -sense el suport dels socialistes, que són els seus socis de govern-, que demana tramitar de manera urgent l'indult per a Hasél, Valtònyc i qualsevol artista condemnat per delictes similars, i la del PSC, que se cenyeix al rebuig "sense matisos" dels fets violents que s'han viscut aquests dies i al reconeixement als serveis d'emergències, neteja i manteniment. Els socialistes han defensat, durant el llarg -i agre- debat de les proposicions sobre els disturbis, que no era el moment d'entrar en les causes de les protestes ni accelerar debats sobre el model policial, sinó només de condemnar la violència.

El president espanyol, Pedro Sánchez, pren partit en la disputa oberta entre els socis de govern a l'Estat arran de les protestes de suport al raper Pablo Hasél. Després d'una allau de crítiques des de la dreta per la defensa des de Podem dels aldarulls –tant el PP com Cs i Vox han demanat de nou la dimissió del vicepresident segon, Pablo Iglesias, tot i que no ha fet cap pronunciament en aquest sentit–, Sánchez ha defensat aquest divendres des de Mèrida que "en una democràcia plena com l'espanyola és inadmissible qualsevol tipus de violència". El líder socialista no ha fet una condemna explícita dels disturbis, però sí que ha assegurat que "la democràcia empara la llibertat de manifestació, d'expressió, fins i tot els pensaments més infames i absurds, però no la violència". "La violència és la negació de la democràcia", ha afegit.

Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir què va passar en el cas de la noia que va perdre un ull previsiblement per l'impacte d'un projectil de foam durant la primera nit de disturbis a Barcelona després de les manifestacions per la llibertat de Pablo Hasél. El director del cos, Pere Ferrer, ha dit que ja s'han posat en contacte amb la família de l'afectada, a qui ha assegurat que agents de la unitat de mediació van visitar a l'hospital, i també amb el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia, que és qui va alertar del cas, i ha promès "màxima transparència". El comissari Joan Carles Molinero ha explicat en roda de premsa després de la segona nit de disturbis que estan analitzant la traçabilitat dels projectils que es van disparar i que determinaran si es van utilitzar seguint tots els protocols interns. Segons el cos, durant la primera nit d'aldarulls es van disparar 300 projectils de foam en diferents ciutats catalanes i la segona, 120. La noia ferida té 19 anys i avui serà operada a l'Hospital Clínic de Barcelona.

Les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél han estat un punt d’inflexió en les mobilitzacions al carrer a Catalunya des que va començar la pandèmia. La concentració de centenars i milers de persones en un mateix vespre en diverses ciutats va acabar amb alguns aldarulls d’una intensitat que els Mossos d’Esquadra no s’esperaven. El cas més representatiu és la destrossa a la comissaria de Vic, on una cinquantena de manifestants van trencar els vidres, les càmeres de seguretat i van entrar fins al hall, i els agents que es van haver d'arraconar fins a dins de la comissaria van haver d'activar el codi 33, que només s'utilitza en situacions d'extrema gravetat. “No havíem vist mai un atac com aquest”, ha admès el portaveu dels Mossos, el comissari Joan Carles Molinero: “S’ha creuat una línia”. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha qualificat els disturbis de la primera nit de protestes per Hasél de “violència gratuïta” contra els Mossos i ha subratllat amb "negreta i majúscula" que "la violència no està mai emparada ni permesa en el dret a manifestació". En total hi va haver com a mínim quatre detinguts i onze agents ferits arran d'aquests incidents.

Ho ha fet, ha confessat uns fets que no ha comès. Pitjor encara, ha assumit pagar una quantiosa indemnització per a la reparació dels danys d’una furgoneta policial que no ha danyat i una indemnització per les lesions d’un agent que va caure mentre el colpejava per detenir-lo. Aquesta decisió dol a l’ànima de qualsevol: defensar la pròpia dignitat i la veritat, o claudicar i comprar seguretat. Aquesta confessió engrossirà les enverinades estadístiques que el dia de demà seran usades per demostrar que el sistema funciona: els cossos policials redacten atestats, la Fiscalia i les acusacions particulars sostenen acusacions en base a aquests atestats i finalment es dicta una sentència que tanca el cercle i valida tot l’engranatge. Un cop tancat l’acord, es farà un judici, anomenat de conformitat, que es redueix al fet que les acusacions rebaixen la penal per assegurar un no ingrés a presó a canvi de l’admissió dels fets i de la pena per part de la persona encausada. La nostra confessió servirà per demostrar que els agents policials van detenir qui pertocava, que la Fiscalia i les altres acusacions també acusaven qui pertocava i que la sentència ha condemnat qui era culpable. Quina mostra més indubtable hi ha que una confessió per demostrar la culpabilitat d’algú?

Bon dia des de l’ARA. És dimarts 2 de novembre del 2020. La temperatura és més alta que ahir al matí, i al migdia es tornarà a arribar als 25 graus en diverses comarques. Demà canviarà el temps i començarà una baixada clara de la temperatura, sobretot als migdies. Aquest dimarts plourà al Pirineu i en algunes comarques centrals i del sud.

Les imatges de contenidors cremats, llançament d'objectes contra la policia i corredisses es van repetir ahir per segona nit consecutiva en diferents ciutats de l'Estat, on les convocatòries de protesta contra les noves restriccions per frenar l'avenç del covid acabaven amb diferents grups provocant aldarulls. A Barcelona va passar així divendres a la nit, en una actuació que des dels Mossos d'Esquadra van atribuir a grups d'extrema dreta infiltrats a la protesta, i ahir una concentració contra els desnonaments en plena pandèmia i contra el desallotjament de la casa Buenos Aires de Vallvidrera va acabar provocants destrosses a l'edifici de l'Ajuntament i, de nou, amb llançament d'objectes contra la policia. El balanç: un detingut, 60 identificats i un policia ferit. Les imatges de barricades i corredisses es van repetir, també, en ciutats com Logronyo, Bilbao, Madrid o Màlaga. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha considerat "intolerable" aquestes conductes i ha fet una crida a "la responsabilitat, la unitat i el sacrifici".

99 anys i sis mesos de presó. L’aclaparadora força d’aquest sumatori es va escampar el 14 d’octubre del 2019 a partir de les 9.24 hores del matí i va encendre arreu de Catalunya una metxa de ràbia. En aquell moment era impossible de saber on portava la metxa ni què era el que acabaria esclatant.