Societat 26/02/2021

ERC escenifica distància amb Colau i no li aprova el full de ruta del mandat

L'oposició en bloc tomba el programa d'actuació municipal i retreu a l'alcaldessa la gestió de la ciutat durant la crisi del covid

4 min
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en el ple d'aquest divendres

Després de la fotografia de màxima entesa entre el govern d'Ada Colau i el republicà Ernest Maragall per fer aterrar el pacte de pressupostos als barris, amb un acord per invertir 30 milions d'euros en projectes concrets, ERC escenifica ara distància amb el govern municipal i no li ha facilitat l'aprovació del pla d'actuació municipal (PAM), que és el full de ruta per a tot el mandat. L'oposició en bloc ha votat en contra del document en el ple d'aquest divendres. Una decisió que tindrà uns efectes més simbòlics que no pas pràctics: Barcelona ja va funcionar el mandat passat sense un PAM aprovat, i el govern municipal sí que te pactats –amb ERC i amb el suport del grup de Manuel Valls– els pressupostos per a aquest 2021 per tirar endavant projectes com l'enllaç dels tramvies i la pacificació dels entorns escolars, que formen part del full de ruta. Però avui el ple s'ha saldat amb una derrota d'aquelles que el govern de Colau s'enduia gairebé en cada ple en el darrer mandat i que ara havien passat a la història, i ERC va voler posar en qüestió l'etiqueta de soci preferent.

Per als republicans, darrere del vot negatiu d'aquest divendres no hi ha càlculs en clau de país, com els han retret des del govern municipal, que els ha acusat de no voler molestar JxCat en plenes negociacions per formar govern –"Nosaltres els esperarem sempre a l'esquerra", els ha apuntat Jordi Martí (BComú)–, sinó la voluntat de no donar un "xec en blanc" per a tot el mandat i negociar-ho tot "plenari a plenari". Partit a partit.

El portaveu d'ERC a Barcelona, Jordi Coronas, ha titllat de "genèric i inconcret" el document que els de Colau portaven a votació –"Fet així, pim-pam"– i, traient l'artilleria, els ha recordat el pecat original d'haver acceptat els vots de Valls per estar governant. Ha remarcat que si haguessin acceptat que Ernest Maragall fos l'alcalde, el PSC no seria ara al govern de la ciutat.

Els vots de Valls

També Barcelona pel Canvi, la formació de Valls, ha recordat als comuns el moment de la investidura per demanar més atencions. "Estan aquí asseguts gràcies a nosaltres", ha etzibat la número dos del partit, Eva Parera, que ha remarcat que van votar a favor dels pressupostos pactats entre el govern i ERC –i que es van quedar sense foto– i que, en canvi, no se'ls té en compte a l'hora de tirar endavant projectes com el mateix PAM. "No mirin només cap a aquella bancada", ha dit, assenyalant la zona dels republicans.

Més enllà de les crítiques a la proposta de full de ruta del mandat, el ple ja ha començat amb l'oposició en bloc qüestionant la gestió que ha fet el govern municipal de la crisi del covid, amb acusacions de falta de lideratge i d'haver actuat sense escoltar la resta de grups. Ha estat en la sessió dedicada a debatre sobre l'estat de la ciutat. Una part que Colau ha volgut començar fent una crida al bon clima de col·laboració i recordant que a l'Ajuntament, a diferència del que ha passat en altres administracions, tots els grups han treballat "colze a colze" en els moments més durs i que la ciutat "ha estat a l'altura", tot i les xifres esgarrifoses que han portat la pandèmia. Ha enumerat l'excés de mortalitat de 4.500 persones, la baixada del PIB d'entre un 10% i un 11% i que els serveis socials hagin atès 88.000 persones, la fita més alta de la dècada. "La ciutat no s'ha aturat i conserva tots els atributs per sortir-se'n", ha dit el primer tinent d'alcalde, el socialista Jaume Collboni.

Bateria de crítiques

I amb les intervencions del govern s'han acabat els elogis i ha començat la bateria de critiques de l'oposició. Començant per ERC, amb un Maragall que ha acceptat que la ciutat no s'ha aturat però ha afegit que això ha estat així malgrat el "fre de mà" que diu que representa el govern municipal, a qui ha acusat d'actuar amb més ideologia que projecte. Per a Elsa Artadi, de JxCat, l'equip de Colau ha aplicat en tot moment un guió amb tres actes: criticar la Generalitat sempre que podia, "tapar les vergonyes" del govern de l'Estat i justificar amb el covid la "decadència de la ciutat".

Cs ha assegurat que després de sis anys de Colau com a alcaldessa la ciutat s'ha quedat "als ossos" i que això no només és atribuïble a la pandèmia en l'últim any, i ha retret al govern municipal problemes com el "desurbanisme tàctic", la "turismofòbia" o que cada cop hi hagi més persones dormint al carrer: "El seu ascensor social només baixa". El cap de files del PP, Josep Bou, ha centrat bona part de les seves crítiques en les pujades d'impostos aprovades pel govern municipal, mentre destina recursos a "despeses no necessàries", com la unió de tramvies i la nova superilla de l'Eixample.

Valls ha sigut l'únic cap de files que no ha intervingut en el debat sobre l'estat de la ciutat –sí que ho ha fet en la part dedicada als aldarulls i l'empresonament de Hasél– i ha cedit el protagonisme a Eva Parera, que ha criticat la "falta de lideratge i de "resposta ràpida" del govern municipal i, també, les "contradiccions" entre socis de govern. El compromís de l'alcaldessa davant de tanta crítica ha sigut intensificar el diàleg amb els grups i obrir ja una ronda de contactes amb els diferents líders.

La pandèmia, en xifres a Barcelona
  • Record d'atesos als serveis socials Els centres de serveis socials de la ciutat han superat les 88.000 persones ateses, la xifra més altra de tota la dècada. Un terç d'aquestes persones era la primera vegada que requerien d'ajuda.
  • Caiguda del PIB Durant el 2020, el PIB de Barcelona s'ha desplomat entre un 10% i un 11%. L’atur registrat ha finalitzat l’any amb 93.842 persones aturades, un 36% més que a finals del 2019, mentre que la contractació ha disminuït en un 45%. La taxa d'atur (EPA) s'ha situat en el 12,6%.
  • Excés de mortalitat Durant l'any de pandèmia, s'han diagnosticat 98.600 casos de covid a Barcelona i hi ha hagut un excés de mortalitat de 4.500 persones. La mortalitat va ser més intensa durant la primera onada de la pandèmia mentre que els casos diagnosticats han anat creixent sobre tot la darrera part de l’any. Així ho recull l'informe sobre l'estat de la ciutat que ha presentat el govern municipal.
stats