En el mateix ple en què comuns i PSC han fet bandera d'haver sigut un govern "estable" a Barcelona, els socis han tornat a posar sobre la taula les seves ja més que evidents discrepàncies. Els socialistes, avançant-se al ple extraordinari que ha demanat restablir de manera urgent les relacions suspeses amb l'Estat d'Israel, han presentat una proposició per censurar la "decisió unilateral" que va prendre l'alcaldessa, Ada Colau, quan va anunciar que aturava aquestes relacions i l'agermanament amb Tel-Aviv. El PSC ha sumat els vots favorables de tots els grups de l'oposició menys el d'ERC, que s'ha abstingut, i el text que insta a fer marxa enrere en la seva decisió ha quedat aprovat. Tot i que, a la pràctica, això no obliga l'alcaldessa a desdir-se del decret d'alcaldia firmat, que continua vigent, sí que fa una mica més evidents les diferències entre socis i la soledat dels comuns a l'Ajuntament en la decisió de suspendre l'agermanament.

Quan falten poc més de tres mesos per a les eleccions municipals, cada ple és ja una batalla contra el govern de Colau. En el d'aquest divendres hi havia fins a tres intents de reprovació per temes diferents (des del "fracàs" en seguretat fins a una esmena a la totalitat a les polítiques municipals) i, també, el debat sobre l'estat de la ciutat, un terreny especialment difícil en any electoral. L'alcaldessa Ada Colau hi ha arribat escudada amb un informe que recollia bons indicadors, com haver recuperat el PIB d'abans de la pandèmia, ser la primera urbs europea en captació d'inversió estrangera o haver vist disminuir en un 14,6% els fets delictius respecte al 2019. I ha tret pit, en el seu balanç, de "l'estabilitat" del pacte amb el PSC, "malgrat les discrepàncies" i de la capacitat d'haver acordat quatre pressupostos i molts grans projectes amb ERC. Però, tan bon punt ha agafat la paraula el soci de govern, el PSC, el balanç triomfalista ja ha virat cap a la idea que han defensat tots els grups de l'oposició: la necessitat d'un canvi. D'obrir una nova etapa que, esclar, tots estan disposats a liderar.

Com si fos una competició d'aquelles de màxim risc en què perd el primer que frena, Barcelona en Comú i PSC han arribat al ple d'aquest divendres sense acord en un tema tan important com el pla que regula quants bars (i on) podran obrir al districte de l'Eixample. Una regulació que afecta zones especialment sensibles, com el carrer d'Enric Granados, amb una setantena de bars en nou trams, o el de Consell de Cent, que, un cop pacificat, serà un caramelet per a nous establiments. Però la trencadissa més que notòria entre socis de govern ja no es fa només visible en la renúncia de Jaume Collboni com a primer tinent d'alcaldia per passar a fer la seva campanya, sinó que ja afecta aspectes tan rellevants per a la ciutat com aquest pla. A l'Ajuntament ha començat oficialment avui una etapa difícil, amb un govern que sobre el paper no ha trencat (els regidors socialistes no han marxat amb Collboni), però que es fa oposició des de dins. Les divergències entre socis, que fins ara s'havien donat en projectes com l'ampliació de l'aeroport o l'Hermitage, afecten de ple l'acció de govern.

La unanimitat amb la qual el ple de Barcelona ha decidit avui retirar com més aviat millor la llosa de formigó que ocupa dos trams de la ronda de Sant Antoni -com a molt tard l'any que ve- no reflecteix tots els girs i les tensions polítiques del projecte. La llosa ja fa quatre anys que no acull les carpes del mercat provisional de Sant Antoni que van motivar la seva col·locació i el govern municipal va decidir el 2018, gairebé sobre la campana, que aturava el projecte de reurbanització que ja tenia a punt. La llosa es va quedar per desesperació dels veïns, que denuncien una acumulació de problemes de convivència, i va ser camp de proves del polèmic urbanisme tàctic: s'hi van pintar jocs a terra, s'hi van posar grans jardineres i poca cosa més. Els plans del govern municipal passaven ara per fer-hi una segona reforma tàctica, millorant-ne la pintura i els espais d'estada. Però el malestar veïnal va fer saltar feta miques aquesta previsió i els comuns, en un nou gir de guió, s'han sumat al clam de l'oposició i dels veïns i han admès que és "urgent" retirar la plataforma de formigó. Adeu a l'urbanisme tàctic. I es retorna al projecte aparcat el 2018.

La tempesta política per la celebració dels Jocs d'Hivern del 2030 a Catalunya i l'Aragó ja s'ha instal·lat també a l'Ajuntament de Barcelona, amb disparitat de visions dins mateix del govern. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va deixar clar dimarts, en la seva trobada anual amb els periodistes, que el projecte els genera "dubtes", sobretot pel que fa a sostenibilitat, i que volen detalls sobre quin seria el paper que hi jugaria Barcelona abans de posicionar-se a favor o en contra de la celebració. En el ple d'aquest divendres, el seu grup ha reiterat els mateixos dubtes davant d'una proposició de JxCat que demanava que l'Ajuntament es comprometi a respectar el resultat de la consulta que el Govern vol organitzar a l'Alt Pirineu i Aran i que, si el resultat és positiu, posi tot el seu potencial a favor de la candidatura.

ERC ensenya les dents a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però de moment no la mossega: li manté el camí aplanat per poder aprovar la congelació de taxes prevista per al 2022, que es negocia lligada als pressupostos. L'abstenció dels republicans en el ple d'aquest divendres ha permès al govern municipal tirar endavant el projecte d'ordenances fiscals, que s'han d'aprovar de forma definitiva al desembre i que han topat amb la negativa en bloc de la resta dels grups, partidaris de rebaixes fiscals en temps de crisi. ERC també ha criticat la proposta del govern i ha recordat "incompliments com el de no estar aplicant ara l'anomenada taxa Amazon o el "canvi de discurs" pel que fa a les terrasses, però ha decidit no dinamitar-ne la discussió. I el govern municipal li ha agraït el gest i ha assegurat estar obert a parlar "de tot", inclosa la taxa Amazon, que està en estudi des de fa anys, o les bonificacions de les quals es preveu que es puguin beneficiar les terrasses, que encara no queden recollides en la proposta, però que es dona per fet que podran mantenir la rebaixa del 75,%, una bonificació que el govern no descarta fins i tot fer indefinida.

La brutícia de places, carrers i parcs i les plagues de rates en llocs com els Jardins de Pedralbes o la superilla de Sant Antoni han sigut, aquest dimecres, el primer foc obert per l'oposició en bloc contra el govern de Colau, a qui han acusat de tenir la ciutat més "degradada" en anys. El segon foc arribarà, a partir de les tres de la tarda, en un ple monogràfic sobre els dispositius de la Mercè per fer front als macrobotellons i la posterior picabaralla política sobre responsabilitats. Però la primera ofensiva, la de la neteja, ha acabat amb una proposició de JxCat aprovada per unanimitat –també amb el vots del govern–, que admet un problema amb la neteja i estableix que es crearà un nou coordinador d'espai públic, que serà el responsable de "corregir" la situació de "manca de control polític sobre la feina de les empreses responsables del contracte de neteja".

No hi ha hagut unitat a Barcelona a l'hora de decidir quina era la millor resposta política davant de l'empresonament del raper Pablo Hasél i dels disturbis que s'han ocasionat durant les protestes per demanar el seu alliberament. El ple ha discutit aquest divendres fins a cinc propostes diferents, cadascuna amb el segell i la ideologia d'un partit diferent. El mínim comú denominador de totes era la condemna dels fets violents i les destrosses de mobiliari urbà i botigues, però només dues han quedat aprovades: la que els comuns han pactat amb ERC i JxCat -sense el suport dels socialistes, que són els seus socis de govern-, que demana tramitar de manera urgent l'indult per a Hasél, Valtònyc i qualsevol artista condemnat per delictes similars, i la del PSC, que se cenyeix al rebuig "sense matisos" dels fets violents que s'han viscut aquests dies i al reconeixement als serveis d'emergències, neteja i manteniment. Els socialistes han defensat, durant el llarg -i agre- debat de les proposicions sobre els disturbis, que no era el moment d'entrar en les causes de les protestes ni accelerar debats sobre el model policial, sinó només de condemnar la violència.

Després de la fotografia de màxima entesa entre el govern d'Ada Colau i el republicà Ernest Maragall per fer aterrar el pacte de pressupostos als barris, amb un acord per invertir 30 milions d'euros en projectes concrets, ERC escenifica ara distància amb el govern municipal i no li ha facilitat l'aprovació del pla d'actuació municipal (PAM), que és el full de ruta per a tot el mandat. L'oposició en bloc ha votat en contra del document en el ple d'aquest divendres. Una decisió que tindrà uns efectes més simbòlics que no pas pràctics: Barcelona ja va funcionar el mandat passat sense un PAM aprovat, i el govern municipal sí que te pactats –amb ERC i amb el suport del grup de Manuel Valls– els pressupostos per a aquest 2021 per tirar endavant projectes com l'enllaç dels tramvies i la pacificació dels entorns escolars, que formen part del full de ruta. Però avui el ple s'ha saldat amb una derrota d'aquelles que el govern de Colau s'enduia gairebé en cada ple en el darrer mandat i que ara havien passat a la història, i ERC va voler posar en qüestió l'etiqueta de soci preferent.

L'Ajuntament de Barcelona s'ha ventilat el seu ple del mes de gener en menys de 25 minuts. Temps just per donar llum verda a la nova ordenació del sector dos de la plaça de les Glòries, la que preveu aixecar 562 habitatges i fixa les ubicacions de les escoles a la plaça, a les bonificacions previstes als cementiris i a la incorporació de la ciutat a l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública. I poca cosa més. El ple s'ha volgut blindar, com es fa sempre que coincideix amb la campanya electoral, de les promeses i enganxades de l'exterior i ha eliminat tota la part amb contingut polític. O gairebé tota, perquè en política qualsevol punta és aprofitable. Fins i tot l'aprovació de l'acta de la sessió anterior, que avui ha sigut el punt més calent del debat.

Dos pressupostos aprovats a través del pacte en dos anys consecutius i l'enllaç dels tramvies per la Diagonal, el projecte estrella que el mandat passat va quedar al calaix per falta d'entesa política, encarrilat amb dates i pressupost. El segon mandat d'Ada Colau a Barcelona, ara de bracet del PSC, ha deixat enrere la minoria i l'aïllament polític que van fer que perdés votacions al ple de manera reiterada o que es veiés forçada a retirar punts de l'odre del dia a l'últim moment per evitar-se ensurts. El govern municipal suma ara 18 regidors de 41 i ha trobat en ERC un soci preferent per tirar endavant els grans projectes. El ple d'aquest dimecres, el de tancament d'any, ha donat llum verda als pressupostos del 2021, que representen una xifra rècord de 3.231 milions, i a la congelació de taxes i, també, ha avalat la connexió tramviària, entre les crítiques de la resta de grups de l'oposició que la consideren un projecte innecessari en el moment actual.

Barcelona en Comú ha traslladat al ple de Barcelona d'aquest divendres un text de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) per demanar al govern espanyol que aprovi immediatament un nou decret que suspengui tots els desnonaments i talls de subministrament a persones vulnerables. La proposta s'ha aprovat amb els vots a favor dels dos grups de govern, comuns i socialistes –que són les mateixes forces que governen a l'Estat–, i d'ERC i JxCat, però el debat s'ha centrat sobretot en els atacs de l'oposició al fet que els partits s'instin ells mateixos a prendre decisions. "El nostre és un sí perplex i tenaç", ha defensat la republicana Eva Baró, que ha considerat que els socialistes han fet un "exercici d'hipocresia" fent-se la foto amb els representants de la PAH abans del ple, i els ha acusat d'estar "blanquejant les vergonyes del govern espanyol". La mateixa PAH ha demanat als partits que siguin "conseqüents" perquè si votessin el mateix al Congrés que a l'Ajuntament la mesura prosperaria. I ha dirigit l'avís específicament als socialistes.

Barcelona considera urgent desbloquejar l'ampliació de l'Hospital Clínic, pendent des de fa més d'una dècada i que s'ha dibuixat en diferents ubicacions. La crisi sanitària ha fet més evident les mancances físiques de l'actual edifici de l'hospital, a l'Esquerra de l'Eixample, i avui el ple ha aprovat una proposició de Junts per Catalunya per crear un espai de treball amb totes les parts afectades per desencallar d'una vegada per totes aquest projecte i que el futur edifici no marxi del barri. La regidora de Salut del consistori, Gemma Tarafa, ha explicat que ja s'han fet passos importants per garantir aquesta ampliació i que tots els estudis indiquen que l'illa de cases on hi ha l'Escola Industrial és la més adequada per acollir el nou Clínic.

Barcelona crearà un grup de treball per tenir dades sobre les ocupacions delictives que es donen a la ciutat i acordar pautes per fer-hi front. És la conclusió final del debat encès que ha marcat bona part del ple d'aquest divendres i que ha acabat amb el govern municipal i el gruix dels grups de l'oposició abraçant aquesta entesa i amb el grup de Cs, fora del pacte, demanant més contundència i defensant la campanya Barcelona OkupAda per vincular la problemàtica a la gestió de l'alcaldessa. El govern de comuns i socialistes ha acceptat la proposta de Junts per Catalunya per abordar la situació de les ocupacions, però amb un canvi: el que s'impulsa no serà una comissió d'estudi, sinó que es rebaixa a grup de treball, tot i que es manté el compromís de presentar conclusions al plenari en un termini màxim de quatre mesos. L'objectiu d'aquest grup serà buscar solucions contra les màfies i les ocupacions que generen problemes de convivència.

L'Ajuntament de Barcelona vol retirar la Medalla d'Or de la Ciutat concedida el 2012 a títol pòstum a Heribert Barrera, expresident del Parlament i d'ERC. La proposta l'ha presentat al ple d'aquest divendres Barcelona pel Canvi, que ha acusat el republicà de ser un "gran xenòfob" i ho ha argumentat amb escrits del mateix Barrera en què assegurava, per exemple, que una Rambla amb gent mestissa és pitjor que una Rambla només amb gent blanca o que a Amèrica el quoficient intel·lectual de la població negra és inferior al de la blanca. El govern de comuns i socialistes ha donat suport a la petició, com també han fet PP i Cs, mentre que ERC i Junts per Catalunya s'han oposat a revisar el guardó. El text que ha presentat la formació que encapçala Manuel Valls al plenari, però, recull de forma errònia el nom de l'expresident del Parlament a qui canvia el segon cognom: se'l presenta com López i no com Costa.

El ple de Barcelona ha aprovat aquest divendres dues proposicions d'ERC i Junts per Catalunya que demanen al govern espanyol que investigui i depuri responsabilitats en el cas d'espionatge a polítics independentistes com el president del Parlament, Roger Torrent, i el cap de files dels republicans a Barcelona, Ernest Maragall. Els dos textos s'han pactat amb la formació d'Ada Colau, però no han tingut el suport del PSC, que hi ha votat en contra perquè es donen per confirmats fets que ara són suposicions i perquè consideren que la justícia aclarirà els fets. Cs, que ha acusat els independentistes de "viure en una realitat paral·lela", s'ha abstingut en la votació perquè demanava incloure més casos d'espionatge en el text, i Barcelona pel Canvi i el PP s'hi han oposat.

El primer parc infantil de boles de Barcelona serà substituït per sales de vetlla. El ple de l'Ajuntament ha donat avui llum verda al pla que preveu obrir un tanatori amb quatre sales de vetlla a l'espai on hi havia el Happy Parc del barri de Sants, que no va poder assumir una pujada del lloguer de més del 300%. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha admès que el projecte no agrada i que, de fet, ha generat una forta mobilització veïnal de rebuig, però que és una iniciativa privada i que compleix totes les normatives.

L'Ajuntament de Barcelona no té garantit que pugui invertir els seus estalvis en fer front a la crisi generada pel covid ni que pugui flexibilitzar el sostre de despesa imposat pel govern espanyol, però sí que té ja un acord polític ampli per adaptar el pressupost del 2020 al context actual de crisi. El ple d'aquest divendres ha aprovat la modificació dissenyada per crear un fons de 90 milions que permeti assumir despeses com els canvis introduïts a les terrasses, els nous carrils per a bicis i vianants o la despesa social obligada. Ningú no ho ha votat en contra del pla, però ERC, Junts per Catalunya i Cs s'han abstingut per demanar més concrecions o exigir recuperar el to de col·laboració exhibit durant la negociació del pressupost i del gran pacte per reflotar la ciutat . Un clima que, en canvi, no ha lluït en el debat previ al dels comptes: el que han impulsat els grups de l'oposició per demanar al govern que exigeixi amb contundència al ministeri d'Hisenda que l'Ajuntament pugui invertir ja tots els seus romanents de tresoreria.

Joan Llobera ha pres possessió com a nou regidor de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell pel grup de Junts per la Seu en el ple celebrat aquest dilluns al vespre. Llobera ha agafat el relleu de Xavier Estival, que va renunciar a la seva acta de regidor en el darrer ple per motius professionals. Així doncs, Llobera s'incorpora al govern municipal assumint les regidories de Joventut, Participació Ciutadana, Innovació Tecnològica i Barris i assegura que ho fa "molt il·lusionat i amb moltes ganes de treballar per la Seu d'Urgell".

Esquerra Republicana i el Jovent Republicà de Puigcerdà han reclamat a l'Ajuntament de la vila que retransmeti els plens municipals. En un comunicat de premsa, el principal grup de l'oposició i la seva branca juvenil asseguren que amb aquesta petició reafirmen el seu "compromís ferm i sòlid amb la participació ciutadana, la transparència i el bon govern". Davant l'escenari polític actual, afegeixen, i a causa de la pandèmia de la Covid-19, "cada cop són més els ciutadans que reclamen més participació, més transparència i més accessibilitat en tot allò que fa referència a la presa de decisions dels seus representants públics".