El maig de l'any passat, Xavier Trias sortia com el clar triomfador de la disputadíssima cursa per l'alcaldia de Barcelona. Ferm defensor del diàleg, però sobretot devot dels resultats electorals, Trias tenia clar que havia de governar: la seva era la candidatura més votada. L'any 2023, amb Junts per Catalunya, podia tornar a l'alcaldia de Barcelona vuit anys després de perdre-la. Però un pacte d'última hora entre el PSC, Barcelona en Comú i el PP li va barrar el pas; un gir de guió que va saldar-se amb Collboni sortint del Saló de Cent amb la vara –tot i que havia promès personalment a Trias no arribar a cap pacte antinatural per arrabassar-li l'alcaldia– i amb un Trias enfadat i decebut exclamant l'ara cèlebre "Si no soc alcalde, que us bombin a tots".

Recollir 3.750 signatures. És el primer repte que es marca la iniciativa ciutadana batejada com a Barcelona amb l'apatheid no, que vol que la ciutat trenqui l'acord d'agermanament que l'Ajuntament va signar el 1998 (en època de l'alcalde socialista Joan Clos) amb Tel-Aviv. Si sumen els suports necessaris, es convertirà en la primera iniciativa d'aquest tipus que s'adapta al nou reglament de participació de la ciutat i porta un punt de l'ordre del dia al plenari. Treballen amb l'objectiu de poder entrar ja al ple de desembre i, per tant, confien en una recollida de signatures en temps “rècord”. La proposta, que compta amb el suport de 109 organitzacions de la ciutat, demana al govern municipal que reforci la cooperació amb les organitzacions palestines i internacionals, incloses les israelianes, que treballen per posar fi a la violació de drets humans a la població palestina, i que engegui els tràmits per suspendre les relacions institucionals amb l'Estat d'Israel. I això inclou l'acord d'amistat i cooperació que es va signar amb Gaza i Tel-Aviv ara fa gairebé 25 anys, en el marc dels Acords d’Oslo, el procés de pau que havia arrencat uns anys abans.

El Procés ha tornat a entrar, aquest divendres, a l'Ajuntament de Barcelona en un debat d'aquells que, fa uns anys, deixaven els comuns en una posició complicada i que sempre divideixen el govern de BComú i el PSC. Un ple extraordinari, forçat per ERC i Junts, ha discutit i aprovat l'adhesió de la ciutat a l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació, que ja té el suport de 300 entitats i més de 200 ajuntaments.

El ple de Barcelona d'aquest divendres ha tingut dos noms propis destacats: el del regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, i el del responsable polític de la neteja, Eloi Badia. L'oposició en bloc ha suspès l'actuació del govern en tot el que fa referència al districte més delicat de la ciutat, amb problemàtiques com la inseguretat o el tràfic de drogues. I també li ha retret que els carrers continuïn bruts, tot i que l'anunciada nova contracta de la neteja, que havia de ser la panacea, ja fa mesos que està en marxa. No hi ha hagut matisos en els posicionaments. ERC, que és qui sol moderar el to davant dels embats dels grups de la dreta contra problemàtiques com la seguretat, ha sigut, per contra, qui ha portat a debat la reprovació a la regidoria de Ciutat Vella.

El ple de Barcelona d'aquest divendres, el primer des de l'arrencada de l'últim curs polític abans de les eleccions, no ha tingut com a protagonista cap dels possibles alcaldables –ni els presents al saló, ni els que esperen confirmació, com Xavier Trias–. Avui el protagonisme era per a l'arquitecta i exregidora de Ciutat Vella, Itziar González, i per a qui va ser arquitecta municipal a Ciutat Vella al seu costat, Lourdes Conesa. Quinze anys després que comencessin a aixecar la veu contra la trama corrupta que atorgava llicències a pisos turístics al centre de Barcelona, l'Ajuntament els ha fet costat avui, per primera vegada, de manera pública. Totes dues han lamentat que durant tots aquests anys, en què han arribat a patir robatoris i amenaces de mort, han patit molt i ho han fet soles. Encara avui, en el que era el primer acte de rescabalament de la seva imatge, hi ha hagut absències destacades. No hi ha anat cap representant del que va ser el grup polític de González al consistori: el PSC.

El govern de Colau ha recollit el guant de JxCat en el ple d'aquest divendres i ha condemnat l'atac que va patir l'exalcalde Xavier Trias amb la polèmica sobre un compte fals a Suïssa que es va publicar poc abans de les eleccions municipals en què Colau li va arrabassar l'alcaldia. L'Ajuntament, de fet, s'ha compromès a portar aquest cas a la Fiscalia i ho ha fet amb els vots a favor d'ERC, BComú, PSC i JxCat i amb l'abstenció del PP. Aquest pas arriba després que s'hagin fet públics uns àudios de l'excomissari José Manuel Villarejo en els quals es vantava d'haver "venut la burra" d'aquest suposat compte de Trias a Suïssa.

El de juliol és l'últim ple del curs polític a Barcelona i, aquest any, també l'últim abans que al setembre s'acceleri el repic dels tambors electorals que ja fa temps que ressona a la ciutat. El to entre competidors apujarà després de l'aturada de l'estiu, tot i que ja serveix algun aperitiu com la proposició que Junts portava avui a votació -i que ha quedat aprovada- perquè l'Ajuntament condemnés el cas del compte fals a Suïssa de l'exalclade Xavier Trias, que no descarta tornar a les urnes el 2023 per batre's de nou amb Ada Colau. La sessió, amb tot, ha començat exhibint unanimitat en una compareixença conjunta de tots els grups per presentar un full de ruta per als pròxims anys al Besòs que s'ha consensuat amb entitats del territori i fixa 64 actuacions pressupostades en 100 milions. El ple també ha donat llum verda als canvis en l'ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics que han de permetre multar a qui fumi a les platges de la ciutat, tot i que el consistori insisteix que el que es farà aquest estiu és informar més que sancionar. La mesura s'ha aprovat amb el vot a favor de tots els grups menys les abstencions del PP, que rebutja la "prohibició total" i defensa crear espais concrets lliures de fum, i de Valents i la regidora no adscrita.

El govern d'Ada Colau ha entrat al ple d'aquest divendres amb l'objectiu de sortir-ne amb les mínimes ferides possibles. Amb el suport garantit d'ERC als projectes contra els quals la resta de l'oposició centrava els atacs, els primers carrers de la superilla de l'Eixample i la zona de baixes emissions (ZBE), l'equip de l'alcaldessa ha sortit a la defensiva per evitar que els debats tornessin a evidenciar les discrepàncies internes entre comuns i socialistes. Sobretot, amb el nou pla per regular les activitats econòmiques al districte de l'Eixample, que ja va portar els socialistes a aliar-se amb Junts en comissió per demanar que la restricció s'apliqués només als carrers pacificats i no al conjunt del districte.

L'anunci inicial era que el grup municipal d'ERC portaria al ple de Barcelona d'aquest divendres una proposta per limitar el nombre de creueristes que visiten la ciutat i impedir que cap mes de l'any se superessin els 200.000, quan abans de la pandèmia a l'agost s'arribava als 400.000. El text que finalment s'ha portat a debat, però, ja no parla de limitacions ni de topalls. El que fa és demanar al Port, que és qui té la competència sobre el tema, que prioritzi els creueristes que embarquen a la ciutat per sobre dels que hi fan escala perquè els primers hi fan més despesa i una visita menys fugaç. I esperar als resultats de l'estudi encarregat per determinar quants turistes pot acollir el centre de la ciutat i elaborar el pla estratègic de turisme 2023-2026 tenint en compte aquesta fotografia.

Els abandonaments dels regidors independentistes de la CUP, Esquerra, PDECat i els no adscrits Juanjo Puigcorbé i Gerard Ardanuy no han frenat el ple municipal d'aquest divendres a l'Ajuntament de Barcelona, que ha aprovat, entre altres coses, el reglament per a la igualtat de gènere, demanar prohibir la Fundación Francisco Franco i que l'empresa pública Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) busqui un soci privat per establir una societat mixta que arribi més lluny en la construcció d'habitatge públic.

El Partit Popular s'ha quedat en minoria a l'hora de defensar una moció que demanava la dimissió de l'alcaldessa, Marta Madrenas, per tenir una actitud "sectària" i "hooligan" segons la portaveu popular, Concepció Veray, que només ha comptat amb el suport dels dos regidors de Ciutadans. Així, el ple ha rebutjat la moció amb 18 vots en contra (CiU, ERC i la CUP), quatre abstencions (PSC) i tres vots a favor (dos de C's i un del PP).

Si això fos un programa de pífies amb sons d'efectes especials, ara necessitaríem l'àudio que s'utilitza quan algú es fica de peus a la galleda. Segur que l'heu sentit alguna vegada.

Sessió agitada a la sala de plens de l'Ajuntament de Barcelona. Després que el líder del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, hagi intentat penjar un retrat de Felip VI per substituir el bust de Joan Carles I que l'equip de govern d'Ada Colau va retirar ahir, un regidor de la CUP ha protagonitzat un altre episodi de protesta igualment cridaner.

L'inici del plenari d'aquest divendres a l'Ajuntament de Barcelona ha estat marcat pel cas del 4-F. Malgrat que els grups municipals no han acordat una declaració institucional –com sí que va passar al Parlament–, tots han coincidit en les seves intervencions a reclamar l'aportació de noves proves, si existeixen, que permetin la reobertura del cas.