La Fiscalia de l’Audiència Nacional s’oposa a la petició de l’Acadèmia Catalana de la Música perquè es concedeixi l’indult a Pablo Hasél. El ministeri públic argumenta que Hasél està condemnat “per múltiples fets delictius” i subratlla que en alguns casos, “com el delicte d’enaltiment del terrorisme, hi ha reincidència”. Per justificar la seva posició –que és preceptiva, però no vinculant, per bé que en general marca la decisió que sol prendre el consell de ministres quan atorga la mesura de gràcia–, la Fiscalia també s’empara en un informe de conducta del Centre Penitenciari de Ponent, on està empresonat Hasél. El text explica que des que el raper va entrar a la presó no se li ha obert cap expedient disciplinari i "sempre ha mostrat una actitud correcta i d'adaptació a la normativa". Atès el bon comportament, el centre penitenciari li va proposar iniciar un programa individual de tractament (PIT), però Hasél s'hi ha oposat, cosa que la Fiscalia utilitza per argumentar també en contra de l'indult.

Un jutjat de Barcelona investiga dos mossos d’esquadra per la noia de 19 anys a qui van buidar l’ull fa tres mesos, en la primera nit de protestes per l’empresonament de Pablo Hasél. Són escopeters de la Brigada Mòbil (Brimo) que van disparar bales de foam el 16 de febrer al voltant de dos quarts de nou del vespre a la cruïlla del carrer Bosch i la Via Augusta. El jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, ha admès a tràmit la querella presentada per la víctima i ha citat a declarar per al 14 de juny la noia, un testimoni i els dos antiavalots –els agents ho faran en la condició d’investigats.

L’única catalana dels vuit empresonats per la furgoneta cremada de la Guàrdia Urbana el dissabte 27 de febrer, l’última nit amb aldarulls en les protestes per Pablo Hasél, sortirà en llibertat. Segons ha avançat la SER, és la segona que abandonarà la presó dels vuit detinguts per aquesta acció, després que la dona italiana a qui li atribuïen el fet de ruixar la furgoneta ja quedés lliure quan el seu advocat va demostrar que els Mossos d’Esquadra s’havien equivocat de persona. Pel que fa als altres sis que continuen empresonats –cinc italians i una francesa–, estan pendents que l’Audiència de Barcelona resolgui els recursos que els seus advocats van presentar demanant que els alliberin. De moment la secció desena només s’ha pronunciat sobre la noia catalana.

La tan esperada publicació del protocol d’ús de les eines d’ordre públic no ha servit per resoldre friccions polítiques ni socials. Just el contrari. Els Mossos d’Esquadra han difós a la seva web una part de les normes que regulen el foam però sense la instrucció completa. Això no ha convençut la CUP, que en el preacord amb ERC en volia la suspensió fins que es difongués el protocol, ni tampoc Irídia, que ha mostrat "preocupació" pel fet que es pugui disparar per sobre de l’abdomen. Després de veure la publicació parcial, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha dit que "és un insult". "És absolutament insuficient", ha afegit el codirector d’Irídia, l’advocat Andrés García Berrio.

Un jutjat té una investigació oberta per la noia de 19 anys a qui van buidar l’ull la primera nit de protestes a Barcelona per l’empresonament de Pablo Hasél. Irídia hi ha presentat dues querelles: una com a acusació particular –representant la víctima– i una altra com a acusació popular. Tant la primera com la segona denúncia es dirigeixen contra l’agent dels Mossos d’Esquadra que va disparar a la víctima i contra el comandament. I en la segona, Irídia identifica dos possibles escopeters que haurien disparat el projectil de foam perquè, segons les imatges, hi va haver dues detonacions. Són els agents que aquell dia a les 20.21 h eren a la cruïlla del carrer Bosch i la Via Augusta, quan la noia va rebre l’impacte a l’ull dret.

Els aldarulls i desperfectes al mobiliari urbà que es van produir a Barcelona arran de les manifestacions en contra de l'empresonament del raper Pablo Hasél han costat una mica més d'un milió d'euros al consistori. En concret, el cost de les protestes ha sigut d'1.109.771 euros entre el 16 de març –el dia en què Hasél va entrar a la presó– i el 6 de març.

El músic Pablo Hasél continuarà a la presó de Lleida per la condemna per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona per les seves lletres i els seus tuits. La junta de tractament del centre penitenciari de Ponent ha proposat passar-lo a segon grau, cosa que implica que podrà sortir uns dies però es mantindrà en un règim tancat, perquè seguirà dormint i estant les 24 hores a la presó. El departament de Justícia ha recordat que l’equip de la presó tenia dos mesos per elaborar aquesta primera proposta de classificació –Hasél hi va entrar el 16 de febrer–, que ara està pendent que la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de la Generalitat l’accepti. Té dos mesos per prendre una decisió.

Un mes i mig després que comencessin les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél, una jutge acaba d’enviar a la presó dos homes més per les mobilitzacions d’aquells dies. Són dos nois de 27 i 28 anys de Lleida, de nacionalitat espanyola, que els Mossos d’Esquadra van detenir aquest dimarts perquè els atribueixen, entre altres accions, l’atac a dos guàrdies urbans de la seva ciutat que anaven en moto. La jutge els envia a la presó pels delictes d’atemptat a agents de l’autoritat, desordres públics, resistència i desobediència. Els homes podran sortir si paguen 10.000 euros de fiança. A tot això, set persones més continuen empresonades per les protestes per Hasél a Barcelona per la furgoneta cremada de la Guàrdia Urbana.

Fotos i vídeos recopilats de més d’una desena de fonts diferents han desmuntat la principal detenció de fa quatre setmanes per la furgoneta cremada de la Guàrdia Urbana el dissabte 27 de febrer, l’última nit amb aldarulls en les protestes per Pablo Hasél. La dona italiana de 35 anys a qui els Mossos d’Esquadra li atribuïen l’acció de ruixar la furgoneta amb líquid inflamable no és la que sortia en les imatges. Així ho recull una prova pericial antropomètrica que l’advocat de la dona, José Manuel del Río, va presentar a la jutge d’instrucció de Barcelona que porta el cas. La Fiscalia va validar l’informe aportat per l’advocat i va sumar-se a la petició de deixar en llibertat la dona, que ja ha abandonat la presó.

La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, ha demanat per carta a Espanya una reforma dels delictes d'injúries a la Corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d'odi i difamació després de mostrar la seva preocupació per les "creixents condemnes" a presó a artistes i activistes dels últims anys. Sense citar explícitament el cas de Pablo Hasél, Mijatovic expressa la seva preocupació per les penes de presó dictades contra artistes per "lletres controvertides i altres actuacions". En una carta al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, Mijatovic assenyala "l'impacte negatiu" d'alguns articles del Codi Penal, que tenen un "efecte dissuasiu" sobre la llibertat d'expressió, un dret "d'importància crucial per a un debat públic lliure i plural". La comissària del Consell d'Europa, una institució amb seu a Estrasburg que vetlla per l'estat de dret i les llibertats fonamentals, adverteix que les possibilitats d'imposar restriccions a la llibertat d'expressió "són molt limitades i han de ser proporcionades".

Mig miler de persones de totes les edats han participat en les quatre manifestacions de suport a Pablo Hasél i altres "represaliats pel règim" convocades aquest dissabte amb motiu del primer mes del raper a la presó. La més multitudinària, la de Barcelona, ha comptat amb uns 350 participants, segons ha informat la Guàrdia Urbana, mentre que a les protestes de Tarragona, Lleida i Girona s'han sumat una cinquantena de persones en cadascuna.

Un mes després que comencessin les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél, els Mossos d’Esquadra han detingut sis persones per tres incidents de les mobilitzacions d’aquells dies a Vic, Navarcles i Tarragona. Ja són 142 els arrestats en les manifestacions per Hasél. La meitat dels detinguts aquest dijous ho són per una de les imatges de la primera nit d’aldarulls, la destrossa de la comissaria dels Mossos de Vic. En aquell moment es van detenir quatre persones per l’assalt, en què es van trencar els vidres i les càmeres de seguretat, a més d’entrar fins al hall. Els agents, que van activar el codi 33 per una situació d’extrema gravetat, van intervenir amb escuts i cascos antics fins que va arribar una furgoneta dels antiavalots de l’ARRO de Manresa.

La policia no ha de ser “l’única resposta” a les crisis i als conflictes socials. Amb aquesta idea, el cap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, ha conclòs la seva anàlisi sobre les actuacions d’ordre públic del cos. En una jornada organitzada pel Síndic, Trapero ha fet la primera intervenció pública des que van començar les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél fa un mes. “La policia és l’última eina d’un sistema que assenyala falsos culpables en lloc de buscar solucions”, ha dit el major sobre el paper dels Mossos en els desnonaments. Per això considera que la resolució dels conflictes que s’expressen als carrers “hauria de dependre” dels actors polítics: “La policia rep el fracàs o la inexistència d’una veritable gestió”.

L'acte que va organitzar la patronal per demanar que s'aturessin els disturbis al carrer arran de l'empresonament del raper Pablo Hasél ha tingut avui la seva resposta, en un acte celebrat al Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona. "Hi som", ha dit la filòsofa Marina Garcés, que ha sigut l'encarregada d'obrir els parlaments. "La revolta no és existir, és ser-hi", ha afegit. Garcés ha recordat que des de fa molts anys convivim amb moltes crisis (la del 2008, la climàtica, la pandèmica...) i ha denunciat que aquesta situació té un gran risc i uns interessos molt clars: "Normalitzen la crisi perquè volen que pensem que només podem merèixer una engruna més. I ens fan creure que no va bé quan a ells els hi va molt bé", ha criticat. La filòsofa ha assegurat que el futur no té per què ser aquest i que encara està per decidir-se: "Dir que hi som és un desafiament".

L'Audiència Nacional ha sumat un any i quatre mesos de presó a la pena de nou mesos que el raper Pablo Hasél compleix a la presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, després de declarar-lo insolvent per no tenir mitjans per pagar la multa de gairebé 30.000 euros imposada en sentència. Al no tenir béns per ser embargats, això el condemnaria a complir dos anys i un mes de presó, en total, al centre Ponent de Lleida (Segrià). La sentència es pot recórrer, segons recull Efe.

Centenars de persones s'han manifestat aquest dissabte a Barcelona per demanar la llibertat del raper Pablo Hásel i dels detinguts en els greus disturbis de la setmana passada. La protesta arriba després dels aldarulls del cap de setmana passat que van acabar amb una furgoneta de la Guàrdia Urbana cremant i vuit persones empresonades. També hi va haver concentracions a altres ciutats de Catalunya, com Girona i Sabadell. La protesta més multitudinària, a Barcelona, ha començat a les sis de la tarda a la plaça Tetuan, on s’hi han concentrar centenars de persones i nombrosos mitjans de comunicació. La protesta arriba després que dissabte passat un grup de persones intentés cremar una furgoneta de la Guàrdia Urbana, el que va motivar una cimera entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

41.675 manifestants, 375 contenidors cremats, 152 establiments amb desperfectes, 25 altres danys, 27 ferits, 136 detinguts i 73 agents lesionats. És el balanç del departament d’Interior després de les protestes i els aldarulls dels últims 15 dies per l’empresonament de Pablo Hasél. El conseller Miquel Sàmper, però, ha definit la situació actual d’un “cert control” que ha atribuït a la tasca feta pels Mossos d’Esquadra i les policies locals. Sàmper ha confiat que “realment hagi acabat la violència” amb la mobilització de dissabte a Barcelona, quan es va cremar una furgoneta de la Guàrdia Urbana amb un agent a dins.