"Per a qui votaria vostè?". Des de l'inici de la guerra, aquesta pregunta a Ucraïna provoca un somriure escèptic i un gest que es podia traduir com: "Aquí l'important és sobreviure". Cada al·lusió a les eleccions remetia a una altra vida: quan les escoles es transformaven en col·legis electorals i no pas en refugis antiaeris, quan els canals de televisió emetien interminables tertúlies polítiques, o quan els diputats s'enfrontaven a cops al Parlament. El 31 de març va fer set anys de les últimes eleccions presidencials, en les quals va guanyar Volodímir Zelenski. Fins i tot en l’escenari més optimista, celebrar eleccions aquest any és impossible. Tant el govern com el Parlament ucraïnesos coincideixen que primer han d’acabar els combats i establir-se una línia clara de front. Només aleshores i després d'almenys sis mesos, seria possible convocar eleccions.

La discussió territorial emboira les negociacions de pau sobre Ucraïna, ara suspeses pel conflicte a l'Orient Mitjà. Tot i que el reconeixement de les regions ocupades com a russes és important per a Vladímir Putin, les ambicions del Kremlin passen per la bielorussificació de Kíiv, és a dir, la seva subordinació política. Moscou vol un veí mans i amistós que no suposi cap amenaça en si mateix per a Rússia ni tampoc com a avantguarda d’una hipotètica agressió occidental. Ara bé, el president rus va perdre l’oportunitat de deposar Volodímir Zelenski a l’inici de la guerra i, després de quatre anys de bombardejos diaris, l’adveniment d’un govern pro-rus a Ucraïna sembla una fantasia o una broma de mal gust.

“Hi ha homes al públic? No? Quina vergonya! Traieu-vos els pantalons i poseu-vos faldilla!” Amb aquestes paraules el degà de la Universitat Estatal d’Enginyeria de Vorónej, al sud-oest de Rússia, intentava pressionar els seus alumnes perquè anessin a lluitar a Ucraïna. El Kremlin ha exigit als rectors dels centres que enviïn un 2% dels estudiants matriculats a la guerra. Els prometen servir un any en una unitat de drons allunyada de la primera línia, sous astronòmics i un futur assegurat, però els activistes alerten que és una trampa i que tenen molts números de quedar-hi atrapats i de perdre-hi la vida.

Vladímir Putin ha llançat la seva ofensiva de primavera a Ucraïna. Aprofitant un març sec després d'un hivern brutal, l'exèrcit rus ha intensificat els atacs contra les últimes grans ciutats del Donbàs sota control ucraïnès, Sloviansk i Kramatorsk, amb operacions d'assalt que han superat els 600 atacs en quatre dies i batallons de fins a 500 soldats. L'objectiu és evident: conquerir el que els militars anomenen el cinturó de fortaleses de Donetsk abans que la via diplomàtica, si mai arriba, congeli el mapa del conflicte.

Després d’un hivern de fred extrem i nevades històriques, l’exèrcit rus ha aprofitat un març anormalment sec i assolellat per rellançar els atacs a Ucraïna. El principal objectiu dels homes de Vladímir Putin és conquerir l’anomenat “cinturó de fortaleses” de Donetsk, sobretot les dues últimes grans ciutats sota control de Kíiv: Sloviansk i Kramatorsk. Ara bé, els avenços russos continuen sent molt lents i els experts descarten que puguin ocupar tot el Donbàs al llarg del 2026. A més, els primers dies d’ofensiva ja s’han traduït en un augment dels morts a primera línia que serà molt difícil de compensar per al Kremlin amb el ritme actual de reclutament.

L’exèrcit rus ha dut a terme l’atac més massiu contra ciutats ucraïneses des de l’inici de la guerra. En 24 hores, ha llançat 948 drons i 34 míssils, ha matat almenys quatre persones i n’ha deixat una quarantena de ferides. El bombardeig té per objectiu desgastar els sistemes de defensa antiaèria de Kíiv, que s’abasteixen de míssils Patriot nord-americans, ara més difícils de reemplaçar a causa de la guerra de l'Orient Mitjà. Mentrestant, Ucraïna ha tornat a colpejar una de les principals terminals d’exportació de Rússia, el port d’Ust-Luga, al Bàltic, per mirar d’ofegar els creixents ingressos del Kremlin per la venda de petroli i fertilitzants.

Oleksandra Matvitxuk (Kíiv, 1983) és advocada ucraïnesa i una de les veus més destacades en la defensa dels drets humans a Europa de l’Est. Lidera el Centre per a les Llibertats Civils, una organització clau en la documentació de crims de guerra comesos per Rússia. Guardonada amb el premi Nobel de la pau el 2022, s’ha convertit en un referent internacional en la lluita contra la impunitat. Ha visitat Barcelona convidada pel Cidob.

“Els Estats Units no volen aliats, sinó vassalls, i Rússia no pot acceptar aquest marc de relacions.” Aquestes paraules de Vladímir Putin al 2015 ressonen cada vegada amb més força entre els analistes russos d’ençà de l’atac nord-americà a l’Iran. L’agressió en ple procés de negociació ha alarmat Moscou, que dubta de la utilitat de dialogar amb Donald Trump. Després d’un any d’acostament, Washington es torna a revelar com un adversari geoestratègic i el Kremlin es convenç que no en pot esperar res pel que fa a la resolució de la guerra d’Ucraïna.

Un enorme petrolier rus sense tripulació navega des de fa setmanes a la deriva pel mar Mediterrani. L'embarcació, de color verd i 275 metres d'eslora, va ser abandonada després d'un atac amb drons, segons Moscou, i té un gran forat al casc, tal com es pot comprovar mitjançant imatges aèries. En paraules de l'alt funcionari italià Alfredo Mantovano, "és una bomba de rellotgeria ambiental que amenaça amb causar greus danys". Però fins al moment ningú ha assumit la responsabilitat del destí del vaixell.

La guerra a l'Orient Mitjà ha ocupat pràcticament tots els focus en les últimes setmanes en detriment del conflicte a Ucraïna. Amb aquest context internacional, Pedro Sánchez ha rebut aquest dimecres Volodímir Zelenski al Palau de la Moncloa i ha anunciat 1.000 milions d'euros d'ajuda militar bilateral el 2026, part dels quals s'articularan a través del mecanisme europeu de préstecs SAFE. "Espanya no deixarà de mirar cap a Ucraïna. No oblidem el vostre patiment. Continuarem al vostre costat com un aliat fidel, lleial i fiable", ha afirmat el president espanyol. Sánchez ha subratllat que la visita del president ucraïnès a Espanya, la quarta des de l'inici de la guerra amb Rússia, té un "significat molt especial" pel fet que ara per ara el conflicte a l'Iran "acapara totes les mirades". "Mantindrem el suport [a Ucraïna] amb la mateixa intensitat que des del primer dia", ha insistit.

Malgrat els esforços de Vladímir Putin per amagar els estralls de la guerra d’Ucraïna als residents de les grans ciutats, en les últimes hores, el conflicte ha tornat a fer-se present en la vida diària dels moscovites. L’alcalde, Serguei Sobianin, ha denunciat l’atac més gran amb drons ucraïnesos contra Moscou des de l’inici de la invasió. Segons ell, gairebé 250 aparells no tripulats han estat abatuts quan es dirigien cap a la capital. Analistes militars russos creuen que estem davant d’una escalada aèria de Kíiv, mentre que els observadors independents avisen que el Kremlin podria estar sobredimensionant l’amenaça per tal de justificar els talls d’internet dins del país i per convèncer Donald Trump de la manca de voluntat de Volodímir Zelenski per arribar a un acord de pau.

Una vinyeta apareguda a la premsa russa mostra una tanca publicitària amb la caricatura de Vladímir Putin i el text “Ell ens va treure dels anys 90”. Als seus peus, un home pregunta a un altre: “D’on l’has tret, el buscapersones?”. I el seu interlocutor respon: “Ara t’ho ensenyo al mapa”, i desplega un plànol enorme de Moscou. Passejar aquests dies per la capital russa és tornar al passat i, alhora, contemplar un decorat de ciència-ficció. El 5 de març, les autoritats van bloquejar l'internet mòbil als districtes cèntrics de la ciutat i, més d'una setmana després, la xarxa continua fallant. El Kremlin justifica que ho ha fet per “motius de seguretat”, però els activistes alerten que aquest és tot just un pas més cap a la desconnexió inevitable de Rússia de l'internet global.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, amb els ulls cansats, profundes arrugues de preocupació i una barba clapejada de gris, va pujar a un tren dijous passat a la nit a Kíiv per anar a visitar les seves tropes a l'est del país, on els combats han estat més ferotges. Semblava un viatge solitari. La guerra entre els Estats Units i Israel llançada contra l'Iran gairebé una setmana abans havia desviat l'atenció del món de la brutal guerra de Rússia contra Ucraïna i havia retardat la següent ronda de converses de pau amb el suport nord-americà. Els subministraments de míssils de defensa aèria que Ucraïna voldria desesperadament per a si mateixa s'estaven consumint ràpidament a l'Orient Mitjà. A casa, els ucraïnesos estan cada cop més esgotats després d'un hivern cruel d'atacs russos.

Invasió russa d’Ucraïna. Any cinc –cinc!–. La guerra, que Vladímir Putin havia de liquidar en tres dies i que Donald Trump solucionaria en 24 hores, continua. 

Oksana Zabuljko (Lutsk,1960), filòsofa, novel·lista i assagista, és una de les autores vives més influents d'Ucraïna, i continua vivint a Kíiv. Ha escrit una trentena de llibres, però probablement no la coneixereu perquè entre les desenes de llengües a les quals s'ha traduït la seva obra no hi ha el català ni el castellà. És mordaç, directa i lúcida. Ha visitat Barcelona convidada pel CCCB.

La guerra que les ha canviat totes. Així solen definir especialistes i analistes el conflicte d'Ucraïna, que entra en el seu cinquè any. Comparada amb la creació del radar de la Segona Guerra Mundial, la tecnologia dels drons ha canviat per sempre la història de les guerres, però no només per als que hi lluiten, sinó també per als que les expliquen.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha commemorat el quart aniversari de l'inici de la guerra a gran escala de Rússia contra Ucraïna amb un vídeo gravat des del búnquer on es va refugiar ell i el seu entorn els primers dies de la invasió. "Avui fa exactament quatre anys que Putin va començar la seva ofensiva de tres dies per prendre Kíiv. I això diu molt de la nostra resistència, de com Ucraïna ha lluitat tot aquest temps", ha ressaltat.

"Quan llegia o veia pel·lícules sobre l'ocupació, no pensava que fos una cosa tan, tan terrible i perillosa. Resulta que, en realitat, només pots pensar i callar, com els partisans", confessa la Nina, i uns segons després el seu missatge desapareix. Fa ja quatre anys que escriu i esborra cada missatge de text que envia als seus familiars a l'altre costat de la línia que separa el territori ucraïnès sota ocupació russa. I de tant en tant els recorda que facin el mateix. Mai va ser activista política ni lluitadora contra cap règim. Però amb l'arribada de les tropes russes a Melitópol, avui centre de districte de la regió de la Zaporíjia ocupada, la por es va apoderar d'ella. En aquestes poques frases en rus que apareixen a la pantalla del mòbil no hi ha informació sobre objectius militars ni cap crítica al règim. Només parla de com li ha canviat la vida des de l'inici de la invasió a gran escala, fa 4 anys.

Els dirigents de la Unió Europea pretenien desembarcar en la visita d'aquest dimarts a Ucraïna amb l'aprovació definitiva del préstec de 90.000 milions d'euros i el vintè paquet de sancions contra Rússia al sarró. Dos gestos tan simbòlics com determinants per als ucraïnesos, però el bloc europeu ha fallat en la seva intenció de garantir aquests ajuts en l'acte que es durà a terme a Kíiv en el quart aniversari de l'inici de la guerra. L'Hongria de Viktor Orbán, que es manté molt afí al Kremlin, ha vetat les dues iniciatives a última hora.

Des de fa 1.461 dies, Europa viu un conflicte armat a gran escala que, per ara, malgrat les converses de pau, sembla lluny de resoldre's. En aquests 48 mesos, la vida de milers de ciutadans s'ha vist alterada. Les històries personals ens ajuden a entendre la vessant humana del conflicte i les seves conseqüències, però en la fredor de les dades també hi trobem algunes explicacions interessants que serveixen per comprendre la magnitud del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna.