Per sorpresa han arribat els canvis que ha fet Aragonès al Govern: Laura Vilagrà serà vicepresidenta i Sergi Sabrià s’incorpora com a viceconseller. Per què? És el que analitzem Avui a l’ARA amb Esther Vera i David Miró.

Pere Aragonès reordena el seu Govern per afrontar l'últim any de legislatura després de confirmar que no té cap intenció d'avançar les eleccions. El president de la Generalitat ha comparegut aquest dimarts després del consell executiu per anunciar uns canvis que impliquen reforçar dues figures: la fins ara consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, passarà a ser vicepresidenta del Govern, i el fins ara director de l'Oficina d'Estratègia i Comunicació del President i del Govern, Sergi Sabrià, serà viceconseller d'aquesta mateixa àrea. L'objectiu de tot plegat, ha dit Aragonès, és "reforçar el tram de Govern" que queda des d'ara fins al febrer del 2025, quan s'haurien de celebrar les eleccions catalanes. Però també preparar el terreny de cara als propers comicis -aquest cap de setmana Aragonès va rebre l'aval d'ERC per tornar a ser candidat-, perquè un dels propòsits dels republicans és fer visible la seva acció de govern.

A qui se li faci feixuga la negociació dels pressupostos –o fins i tot llegir notícies sobre la qüestió–, hauria de saber que les converses per als comptes del 2023 poden ser de les més emocionants des de fa molt temps. Hi ha tres factors que ho demostren. El primer, que estan en joc uns comptes expansius amb 3.000 milions més per gastar que els actuals, cosa que fa que entitats sindicals, socials i econòmiques tinguin més incentius per pressionar per un pacte. El segon, que de l’aprovació dels pressupostos depèn en bona part l’estabilitat del nou govern en solitari d’Esquerra: si veuen la llum, tindrà un any de marge per governar amb una certa tranquil·litat. Si no, els tambors d’eleccions anticipades començaran a retrunyir amb força. En tercer lloc, per primera vegada des de l’inici del Procés podrien canviar els fonaments dels pactes de la política catalana. Tot dependrà de si el Govern aconsegueix un acord amb els comuns i Junts –l’escenari preferit–, o ha d’acabar pactant amb els comuns i el PSC. Si l’escenari fos aquest darrer, suposaria que per primera vegada en l’última dècada el PSC entraria a participar en la governabilitat catalana a través dels pressupostos, cosa que trencaria la dinàmica de blocs instal·lada entre el front sobiranista i el no sobiranista. Per fer-se una idea de la magnitud del canvi, no hi ha pressupostos a Catalunya amb el vot favorable del PSC des del 17 de desembre del 2009, quan encara manava el segon tripartit.

El consell executiu es reuneix els dimarts a dos quarts de deu del matí al Palau de la Generalitat, i sobre la taula sempre té una àmplia gamma d'acords per aprovar, de carpetes per abordar i de problemes per tractar. La setmana que ve, però, serà diferent. Segons ha avançat l'ARA, a part del consell executiu ordinari, el president Pere Aragonès en convocarà un d'extraordinari per tractar monogràficament qüestions que només tinguin a veure amb el català. Per celebrar aquesta reunió extraordinària s'ha buscat fins i tot un emplaçament diferent del del Palau de la Generalitat: es farà a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

El decret del Govern que vol aportar 376 milions d'euros extres al sistema sanitari català està en risc d'aprovar-se definitivament al Parlament per la batalla que mantenen l'executiu i l'oposició. El Govern volia que se sotmetés a votació al ple de la setmana que ve –del 22 al 24 de novembre–, però els partits de l'oposició s'han aliat per impedir-ho. Des del Palau de la Generalitat s'avisa de la irresponsabilitat de la conducta d'aquests partits, mentre que des de l'oposició es denuncia la manca de voluntat d'acceptar la nova realitat política: que l'executiu de Pere Aragonès només té el suport dels 33 diputats d'Esquerra –molt lluny de la majoria absoluta de 68 escons– i que, per tant, ha de negociar.

El Govern en solitari d'ERC ha d'encarar les pròximes setmanes unes quantes votacions clau al Parlament que mesuraran la seva fortalesa. Una d'elles s'ha viscut aquest dijous i ha escenificat una nova derrota parlamentària de l'executiu. Amb els 78 vots de Junts, la CUP, el PSC i els comuns, la cambra ha aprovat una moció del partit de Laura Borràs perquè el Parlament constatés "la pèrdua de confiança de la majoria parlamentària que va permetre la investidura" de Pere Aragonès. ERC s'ha abstingut, però no ha pogut evitar que prosperés.

Amb la sortida de Junts de la Generalitat, Esquerra va voler pescar en totes les sensibilitats polítiques per constituir el que el president, Pere Aragonès, anomena el Govern de la "Catalunya sencera". Han aconseguit fitxar un històric del PSC (Joaquim Nadal); han arribat a l'entorn dels comuns (Gemma Ubasart); han convençut exconvergents (Carles Campuzano) i també persones pròximes a la CUP (Mireia Boya i Maties Serracant). Aquests són els que han dit que sí, però pel camí Aragonès s'ha trobat amb algunes negatives. Una d'elles, segons ha pogut saber l'ARA, és la de l'exdiputat al Parlament i dirigent de la CUP Pau Juvillà. Ara fa unes setmanes, el Govern li va oferir ser el nou director general de Memòria Democràtica, un càrrec que penja del departament de Justícia, i el cupaire ho va rebutjar.

El Govern ha arrencat aquest dimecres els contactes formals sobre els pressupostos del 2023, però la viabilitat d'aconseguir una majoria per aprovar-los continua sent del tot incerta. L'aliat més sòlid de què disposen són els comuns, amb qui s'han reunit aquest migdia. Però els vuit diputats del partit lila són del tot insuficients per a l'executiu d'ERC en solitari. A primera hora de la tarda la CUP ha girat l'esquena als republicans anunciant que plantaria l'executiu en la reunió sobre els comptes. El Govern descarta per ara negociar amb el PSC i, per tant, tot queda en mans de Junts. Si Junts també se'n desmarca, només hi haurà una majoria possible per als comptes: ERC, comuns i socialistes.

D'aquí a finals d'any el Govern s'enfrontarà al Parlament a almenys cinc votacions clau que permetran mesurar la seva fortalesa ara que ERC mana en solitari. La primera havia de ser dimecres vinent sobre un decret per contribuir a reduir la temporalitat dels funcionaris. Doncs bé, segons ha pogut saber l'ARA, l'executiu català ha decidit finalment no sotmetre'l encara a votació. No tenia garantits els suports per tirar endavant i, per tant, es podia convertir en una altra derrota parlamentària com la que va viure al ple del 19 d'octubre amb la llei d'estadística, que va quedar rebutjada.

La política catalana corre el risc de caure en un cert grau de paràlisi. Al nou Govern d'ERC en solitari li falta força al Parlament per aprovar projectes, i a l'oposició li falta cohesió per desallotjar l'executiu o per forçar eleccions. Amb aquests elements sobre la taula, els pròxims mesos serà important veure quin relat s'imposa: si la tesi que l'executiu és dèbil o la que té marge per arribar a acords i, per tant, per sobreviure. En aquesta batalla, el Parlament serà un escenari a tenir en compte. En les pròximes setmanes hi haurà a la cambra almenys cinc votacions clau que permetran mesurar la fortalesa del gabinet de Pere Aragonès.

Si el president Aragonès vol que el seu govern sobrevisqui en minoria al Parlament fins a esgotar la legislatura haurà de desmentir la història recent del parlamentarisme català. Com a mínim des de la fi del pujolisme. Des que el 2003 l'exlíder convergent va abaixar la persiana després de 23 anys, només hi ha hagut un president que ha aconseguit esgotar el seu mandat de quatre anys: el socialista José Montilla. I si ho va fer va ser perquè el seu executiu tenia una majoria absoluta –la que formaven el PSC, ERC i ICV-EUiA– que llavors es veia feble per les disputes internes, però que des de l'òptica actual gairebé sembla robusta.

Tres setmanes després del trencament del Govern i després d'intentar allunyar en tot moment el PSC de l'equació de la governabilitat, el president Pere Aragonès ha rebut aquest divendres a la tarda a Palau el líder dels socialistes, Salvador Illa, per tancar les converses amb els grups. El cap de l'executiu i el de l'oposició han mantingut una trobada "cordial" que s'ha allargat durant una hora i mitja i que ha comptat amb els pressupostos del 2023 com a teló de fons. Segons fonts de les dues parts, de fet, Aragonès ha informat Illa que la setmana que ve obrirà una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per explicar el marc pressupostari que planteja per a l'any que ve. Una ronda on, tot i no ser la prioritat, hi tornaran a ser els socialistes.

El nou govern de Pere Aragonès després de la sortida de Junts no només està incorporant exdirigents del PSC, el PDECat o Podem com Joaquim Nadal, Carles Campuzano o Gemma Ubasart. L'executiu també sumarà en el sottogoverno polítics com Mireia Boya o Maties Serracant, que provenen de l'entorn de la CUP, amb la voluntat de representar una majoria àmplia ara que governa en solitari.

En aquest any i mig que ha durat el govern de coalició d'Esquerra i Junts no només hi ha hagut discrepàncies pel Procés, sinó també per qüestions ideològiques. Hi havia projectes dels de Laura Borràs que no agradaven als republicans i a la inversa, però cada partit aprofitava el poder que tenia en cada conselleria per marcar perfil. Ara que Junts ha deixat mig govern, Esquerra mana a tot l'executiu i hi haurà polítiques que viraran i projectes que quedaran en entredit.

La sortida del Govern ha sigut un terratrèmol intern per a Junts per Catalunya. No només perquè el partit ho ha decidit en una consulta a la militància inèdita –amb el resultat d'un 42% a favor de quedar-se i un 56% partidari de sortir–, sinó perquè ara ha de decidir com es perfila en aquest nou temps: en l'etapa de Junts a l'oposició. Això és el que ha abordat aquest dissabte el consell nacional a Vic, on una cinquantena de veus han aixecat el dit per dir-hi la seva: més de crítiques que de complaents amb la sortida del Govern i amb com s'han fet les coses. "Ara toca ser nosaltres mateixos", els ha transmès el secretari general del partit, Jordi Turull, que ha defensat la consulta a la militància i el fet d'abandonar la Generalitat davant l'actitud d'Esquerra.

L'escenari que el trencament del Govern ha obert en la legislatura catalana destaca no només per la incertesa sinó també –i sobretot– pels equilibris. I els del PSC són especialment significatius. Salvador Illa, que ha vist en la sortida de Junts de l'executiu una oportunitat per acabar de desarmar la majoria independentista, s'ofereix per aprovar els pressupostos d'ERC amb l'aspiració d'inaugurar un nou joc d'aliances al Parlament i reforçar el relat de l'oposició responsable davant la crisi. Però els socialistes són conscients que en aquesta missió, que de retruc laminaria la posició republicana a Madrid, corren el risc d'aparèixer com a crossa de l'executiu i –encara pitjor per als seus interessos electorals– d'un partit independentista. La seva estratègia, en un moment de màxima competència en el paper d'oposició, es basa en donar-ne una de freda i una de calenta al Govern, combinant la mà estesa amb un reforç del marcatge al president i als consellers per intentar no diluir-se com a alternativa a la Generalitat.

Meritxell Serret ha aprofitat la seva estrena com a nova consellera d’Exteriors a Brussel·les aquest dijous per presentar en societat el nou delegat del Govern de la Generalitat davant de la Unió Europea: Ignasi Centelles. Serà designat oficialment la setmana que ve per acord del consell executiu, però Serret ha considerat convenient aprofitar la seva presència a Bèlgica amb el president, Pere Aragonès, que es reuneix amb dos comissaris de la Unió Europea durant aquest viatge, per anunciar el seu nou fitxatge. De fet, ja han mantingut una trobada també amb el president a la mateixa delegació.

Primer ple del Govern d’Esquerra en minoria i primera derrota parlamentària. És veritat que ha calgut que Junts s’hagi votat en contra a ella mateixa (d’una llei que havia preparat el conseller Giró), però derrota. Ja els vam dir aquí el primer dia que Junts faria una oposició sense contemplacions. 

El camí del nou govern d'ERC al Parlament serà tortuós. Després de la sortida de Junts, els republicans poden fer i desfer al Palau de la Generalitat, però no podran reproduir el mateix esquema a la cambra catalana, tal com s'ha evidenciat aquest dimecres en el primer ple del nou executiu monocolor. S'ha constatat tant en la compareixença que el president, Pere Aragonès, ha fet per explicar els canvis de consellers arran del trencament amb JxCat, com en la votació del primer projecte que el govern d'Esquerra ha portat al Parlament, que no ha prosperat. "Vostè està sol", li ha dit el líder parlamentari de Junts i ja exsoci de coalició, Albert Batet. I és que malgrat que el president ha insistit en demanar "entesa" durant tota la sessió plenària i garantir que buscarà suports "mesura a mesura" i "projecte a projecte", tots els grups parlamentaris –sense excepció– li han volgut enviar el mateix missatge: que està en minoria, que no té cap aliança estable a la cambra i que s'ha de moure si vol arribar a acords.

Aquest dimecres al matí el president de la Generalitat, Pere Aragonès, mirarà per primer cop cara a cara el nou escenari que el seu Govern es trobarà al Parlament a partir d'ara. Un hemicicle hostil on, d'entrada, només 33 diputats donen suport a l'executiu. La situació obliga Esquerra a explorar una geometria variable ara mateix incerta i que requeriria sempre la participació de mínim dos partits. Quins pactes li permetrien superar votacions al Parlament? Què necessita si Junts li vota en contra? I si s'absté? Amb el pactòmetre de l'ARA podeu fer els càlculs i veure alguns dels escenaris possibles a partir d'ara al Parlament.