Política 02/11/2022

Cinc votacions decisives per mesurar la fortalesa del Govern

ERC i l'oposició mantenen un pols al Parlament des que Aragonès governa tot sol

4 min
Pere Aragonès en lúltim ple del Parlament amb Laura Borràs seguint-lo des de la tribuna.

BarcelonaLa política catalana corre el risc de caure en un cert grau de paràlisi. Al nou Govern d'ERC en solitari li falta força al Parlament per aprovar projectes, i a l'oposició li falta cohesió per desallotjar l'executiu o per forçar eleccions. Amb aquests elements sobre la taula, els pròxims mesos serà important veure quin relat s'imposa: si la tesi que l'executiu és dèbil o la que té marge per arribar a acords i, per tant, per sobreviure. En aquesta batalla, el Parlament serà un escenari a tenir en compte. En les pròximes setmanes hi haurà a la cambra almenys cinc votacions clau que permetran mesurar la fortalesa del gabinet de Pere Aragonès.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les dues primeres se celebraran amb tota probabilitat el ple vinent, fixat per al 9 i 10 de novembre. Hi ha previst que s'hi voti el primer decret llei del nou executiu que busca adaptar la legislació catalana a l'estatal en la qüestió de la reducció de la temporalitat dels funcionaris. Teòricament hauria de ser una votació de tràmit, però ara mateix ningú hi posaria la mà al foc. "Ara al Parlament no hi ha res segur", explica un diputat de l'oposició a l'ARA. Des del Palau de la Generalitat tampoc tenen la garantia de guanyar aquesta partida, tot i que confien que, com que es tracta d'una qüestió que afecta un col·lectiu tan important com el dels treballadors públics, no hi haurà temptacions de fer-la caure.

La relació entre Govern i oposició es va començar a enverinar en la sessió plenària del 19 d'octubre, la primera des que s'havia produït el divorci entre Junts i ERC. Es votava una llei d'estadística que tots els partits menys Vox veien amb bons ulls, però Junts, el PSC, comuns i la CUP van decidir tombar-la per donar una lliçó al Govern. Llançar-li l'avís que, amb només el suport de 33 diputats d'ERC i sense aliances estables, l'executiu tindrà problemes cada vegada que l'acció política passi pel Parlament. Un altre diputat de l'oposició ho resumeix així: "Els havíem de demostrar que només tenen 33 escons i que han de negociar".

La decisió de tombar la llei va ser concertada, segons diverses fonts coneixedores. Va ser tan estudiada que, fins al darrer moment, ni el PSC, ni els comuns ni Junts van comunicar públicament quin seria el sentit del vot per donar poc marge a Esquerra per moure fitxa. El mateix dia del ple, ERC va començar a sospitar que no podria aprovar-la. "Vam demanar explícitament el posicionament dels grups i ningú va donar una resposta clara", explica una veu republicana. Finalment, la llei va quedar rebutjada i l'oposició va infligir a Aragonès la primera derrota parlamentària.

Junts colla

La segona votació compromesa pel Govern del ple del 9 i 10 de novembre anirà a càrrec de Junts. Els de Laura Borràs portaran una moció amb la qual volen constatar que l'executiu d'Aragonès ha quedat en minoria. Segons fonts d'aquest partit, no inclouran explícitament la petició que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança, però sí que buscaran fer "evident" que el president ha perdut "la majoria de la investidura". Abans del divorci, el Govern tenia el suport de 65 diputats mal avinguts -33 d'ERC i 32 de Junts-. Ara no hi ha problemes de cohesió, però només n'hi queden 33.

Des del Palau de la Generalitat s'intenta transmetre tranquil·litat, encara que sigui per calmar l'ànim. "El Govern treballa de manera contínua per aconseguir el màxim suport perquè la feina que fa pugui arribar a bon port al Parlament", deia dimarts passat la portaveu, Patrícia Plaja. Però també pren decisions que no són gratuïtes. Dimarts va anunciar que enviava un decret al Parlament -aquesta serà la tercera votació clau- per ampliar el pressupost de Salut en 400 milions d'euros. Era una norma que ja preparava el conseller Giró abans de plegar i que, per tant, no és improvisada. Ara bé, arriba en el moment ideal per desafiar l'oposició: ¿s'atrevirà també a tombar un suplement de crèdit per a un sector tan delicat?

Les altres dues votacions importants encara no tenen data establerta, però també seran un bon termòmetre de si el Govern ha guanyat fortalesa o no. Abans d'acabar l'any se sotmetran a votació algunes de les lleis de l'executiu que hi ha en tràmit al Parlament -en són cinc ara mateix-. La més madura és la de Ciència i serà una altra prova de foc. De nou, Esquerra confia que el tema és tan transversal que no hauria de repetir-se la derrota de la llei d'estadística. "Afecta un col·lectiu molt gran, l'acadèmic. No crec que -l'oposició- pugui anar sistemàticament en contra de tot el que portem al Parlament", explica un diputat republicà.

El PSC també mou fitxa

La cinquena i última votació complicada que es pot entreveure a l'horitzó afecta un conseller del Govern. Segons ha pogut saber l'ARA, el PSC ja engegat la maquinària per promoure la reprovació del titular d'Interior, Joan Ignasi Elena. Ho va deixar intuir la setmana passada i és qüestió de temps que es formalitzi. Això es produiria a finals de mes -el dia 24 és la data més probable- amb la crisi dels Mossos d'Esquadra potser ja encarrilada, però hi ha diversos partits de l'arc parlamentari que han mostrat ganes que el conseller plegui. Si s'aprovés la iniciativa, ni Elena hauria de dimitir ni Aragonès estaria oblidat a cessar-lo, però seria inevitable parlar d'una nova derrota parlamentària del nou executiu. El dia que va presentar el seu nou Govern a l'hemicicle, Aragonès es va mostrar convençut de poder governar amb el suport del Parlament: "Les majories hi són", va dir. Aquestes cinc votacions demostraran si és veritat.

La veritable prova de foc, en l'aire

La veritable prova de foc per demostrar la fortalesa del Govern i les possibilitats que té de sobreviure és la votació dels pressupostos de la Generalitat del 2023. El problema és que ara mateix no hi ha la garantia ni que s’arribi a produir. L’executiu els està acabant de fer i ningú li augura una negociació fàcil. L’única cosa clara és que els comptes van tard. Fonts de la Generalitat asseguren que encara no es portaran al consell executiu del dia 2. Els comptes actuals es van presentar el 9 de novembre de l’any passat i es van aprovar definitivament el 23 de desembre. Formalment van ser 44 dies de tramitació i es van aconseguir tenir en vigor l’1 de gener de l’any entrant, la primera vegada en més d’una dècada que s’aconseguia. El nou Govern ja té assumit que difícilment aquesta vegada complirà els terminis i dona per fet que entrarà al 2023 amb pròrroga pressupostària. Però el gran dubte és, de fet, si s’arribaran a portar al Parlament.

stats