Política 20/10/2022

Aragonès porta a Brussel·les la seva "preocupació" pel cas Pegasus

El president certifica la normalització de les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea

3 min
Serret i Aragonès a la sortida de l'edifici Berlaymont de la Comissió Europea

Barcelona / Brussel·lesFa mig any que el cas d'espionatge a l'independentisme a través del programa Pegasus, el Catalangate, va sacsejar la política catalana i va fer trontollar les relacions entre la Generalitat i l'Estat. Passat aquest temps, el tema ha quedat pendent de la justícia –hi ha diverses causes obertes al respecte a Barcelona i a Madrid– i ha anat perdent presència en el debat del dia a dia. Per intentar reactivar encara que sigui la denúncia pública dels fets, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha viatjat aquest dijous a Brussel·les per traslladar als dirigents de les institucions europees la seva "preocupació sobre com l'estat espanyol està gestionant" el cas Pegasus. S'ha reunit amb el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, que ja ha demanat explicacions al govern de Pedro Sánchez sobre l'espionatge; i Aragonès ha pogut constatar que la Generalitat i la Unió Europea "comparteixen preocupació" pel cas. Ara bé, Reynders també li ha fet una altra petició al president: que compleixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a fer un 25% de classes en castellà.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons informa Efe de fonts comunitàries, és una de les qüestions que el comissari li ha traslladat a Aragonès a la reunió, on "Reynders ha subratllat la importància d'aplicar les sentències dels tribunals". La resposta del president, al seu torn, ha estat explicar-li quin és la situació de català a Catalunya.

Però el viatge d'Aragonès a Brussel·les va més enllà del cas Pegasus i busca escenificar la represa definitiva de relacions entre la Generalitat i les institucions europees, refredades des de la irrupció del Procés. Des del 2015, encara sota la presidència d'Artur Mas, que un president no és rebut bilateralment per un comissari europeu –llavors Mas es va reunir amb la comissària de Transport, Violeta Bulc–. Aquest fet només es pot entendre per com incomodava la Unió el pols unilateral que va fer la Generalitat amb el Procés. Que Aragonès torni a la seu de la Comissió pot tenir una interpretació doble: Europa torna a obrir les portes al Govern i avala l'aposta pel diàleg i, a la vegada, considera que el conflicte polític ha quedat reconduït o, com a mínim, apaivagat.

Fa mesos que l'executiu català està treballant per aconseguir ser rebut per membres de l'executiu comunitari. A l'abril ja va enviar una carta a Reynders en què li demanava una reunió per abordar, concretament, el cas Pegasus, i la Comissió la va acceptar al maig després d'haver-la negat en diferents ocasions a l'expresident Carles Puigdemont. Tampoc va ser rebut l'expresident Quim Torra. A més, al maig Aragonès ja es va veure a Barcelona amb Ursula von der Leyen –en un acte del Cercle d'Economia– i al juny va rebre al Palau de la Generalitat el vicepresident de la Comissió, Margaritis Schinas. Llavors va ser l'amfitrió, i ara, a Brussel·les, ha fet un pas més: ha estat convidat.

Aragonès també es reunirà aquest divendres amb el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, amb el nou corredor d'energia verda alternatiu —també està preparat per transportar gas— sobre la taula. La infraestructura, que es dirà Barmar i connectarà Barcelona amb Marsella, ha estat acordada pels estats portuguès, espanyol i francès, però Aragonès no se n'ha assabentat fins a poc hores abans que ho anunciés Sánchez. Tot i això, el president de la Generalitat ha celebrat la nova proposta i que Catalunya se situï "com a punt neuràlgic de l'estratègia europea".

Pel que fa al cas Pegasus, Aragonès ha fet aquesta denúncia en primera persona, ja que ell va ser un dels espiats, segons va reconèixer en el seu dia la llavors directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban. La Moncloa va assegurar que no en sabia res. La posició del govern espanyol en tot aquest afer és compromesa: si no ho sabia vol dir que els serveis d'intel·ligència van per lliure, i, si ho sabia, que va acceptar sense més que s'espiessin rivals polítics. Cap de les dues possibilitats el deixa en bona posició.

Sobre el cas encara pesen molt interrogants. De fet, hi ha més dubtes que certeses. Per exemple, el CNI va reconèixer 18 infiltracions a mòbils amb autorització judicial, però l'organisme que va destapar l'escàndol, Citizen Lab, en va documentar més de 60. Tampoc queda clar quan va començar tot plegat. El CNI va assegurar que tenia permís judicial per investigar els afectats, per saber qui hi havia darrere el Tsunami Democràtic –creat el 2019–, però hi ha infiltracions, com la de l'exlíder de Junts i l'ANC Jordi Sànchez, que daten del 2015.

Serret veu "incoherent i incongruent" la votació de l'oposició contra el Pla Estadístic

La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha dit en declaracions als mitjans a Brussel·les que veu "incoherent i incongruent" la votació de l'oposició contra el projecte de llei d'estadística que va portar aquest dimecres el Govern al Parlament. Va ser el primer episodi en què es va evidenciar la solitud d'Aragonès a la cambra després de la ruptura amb Junts, que es va abstenir tot i que havia impulsat la iniciativa des de la conselleria d'Economia, liderada per Jaume Giró. La CUP també es va abstenir, i el PSC, Vox, els comuns i el PP s'hi van oposar.

stats