Política Govern 15/10/2022

¿Es pot governar per a la "Catalunya sencera"?

El president Aragonès ha reivindicat aquest objectiu després de la ruptura amb Junts

3 min
Palau de la Generalitat.

BarcelonaUn dels principals retrets que acostuma a fer l'oposició al partit o formacions que lideren un executiu és que no governen per a la majoria de la població. En el cas de Catalunya, aquesta crítica s'ha fet més reiterativa en els darrers anys per la configuració d'executius exclusivament independentistes que, a parer de la resta de forces, s'han limitat a mirar de resoldre el conflicte polític amb Espanya. És per això que, per mirar de capgirar aquesta percepció, el president Pere Aragonès va traslladar aquest dilluns als nous consellers –que provenen de tradicions polítiques diverses– que amb ells aspira a aconseguir que tots els catalans es facin seu el Govern. "Mai oblideu que us deveu a la Catalunya sencera", els va dir. Però això és possible?

Segons diversos experts consultats per l'ARA, depèn de la lectura que es faci del que significa la "Catalunya sencera", un concepte que Aragonès ja havia utilitzat al llarg del seu mandat però que amb l'arrencada del nou Govern ha volgut emfatitzar, cosa que ha aixecat polseguera a les xarxes. D'entrada, la professora de filosofia contemporània a la Universitat de Barcelona Laura Llevadot apunta que "una forma de govern representativa no pot mai governar per al tot": "La representació implica exclusió, tot i que viu del mite de representar-ho tot". A parer seu, doncs, el propi sistema és "excloent" per naturalesa -començant per l'abstenció, que en molts moments és "majoritària", destaca- i el que caldria per aconseguir un govern "més inclusiu" és "canviar cap a formes de govern més participatives".

A partir d'aquí, cal preguntar-se què vol dir Aragonès quan parla de la Catalunya sencera. El filòsof Josep Ramoneda considera que si aquesta expressió ha generat enrenou és perquè Catalunya, que no ha passat de nació a estat, "porta incorporat un cert dubte sobre la seva condició com a poble, perquè en circumstàncies normals seria una redundància". De fet, creu que el president no anava més enllà d'esperonar els consellers "a buscar els consensos amplis que necessita per poder avançar des de la seva minoria i començar a retirar els anatemes que divideixen als catalans". El sociòleg Salvador Cardús, de la seva banda, creu que el concepte ha ha estat polèmic pel context, que "posa en dubte la legitimitat política de governar al marge dels pactes que van fer possible l'elecció del president".

Sigui com sigui, Ramoneda també qüestiona que es pugui governar per a tothom perquè "les prioritats de cada projecte polític són diferents i sempre afloraran els conflictes d'interessos i la subjectivitat del que cadascú viu com a condició pròpia". Veu lògic, en aquest sentit, que tots els governs prioritzin els seus interessos: "Cadascú decanta l'interès general cap els seus. Ho fa l'independentisme, el nacionalisme espanyol, la dreta i l'esquerra", diu. "La majoria parlamentària, si es té, permet (i obliga) a portar a terme el programa polític amb què s'ha guanyat i no el de la minoria que ha perdut. És de primer de democràcia", s'hi suma Cardús, que considera absurd" pernsar que es poden fer "polítiques progressistes i conservadores alhora per acontentar tothom".

L'exclusió de part dels votants

El sociòleg destaca que en el fons sempre es governa per al conjunt de la ciutadania, i posa com a exemples "les lleis, les polítiques educatives, sanitàries o fiscals que afecten a tothom", però el risc que part de la societat se senti exclosa pel seu govern entra dins de la normalitat, a parer dels experts. "Mai es governarà a gust de tots. Però hi ha terminis a la permanència en el poder per fer possible l'alternança i també és exigible la responsabilitat dels que governen i dels que són a l'oposició per arribar a acords", afirma Ramoneda, que creu que "el problema és quan les diferents parts creuen que l'única idea vàlida de Catalunya és la seva".

El professor de filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) José Luis Martí apunta a una altra interpretació del concepte a partir de les diferents estratègies d'ERC i JxCat. Els republicans tenen "una visió més moderada i a llarg termini", exposa. "L'agenda més moderada per definició sempre abasta més gent". Per tant, segons el seu punt de vista, es tracta d'una "apel·lació a eixamplar la base". Però un govern amb el 21% de suport i 33 escons al Parlament ¿està legitimat per parlar en nom d'aquesta Catalunya sencera? Ramoneda sosté que Aragonès simplement busca "aliances que permetin consensos amplis" i que "l'equívoc d'aquest debat és que se centra en la qüestió nacional". Són els minsos suports d'Aragonès al Parlament, conclou Martí, els que poden portar el president a "buscar mesures que generin consensos entre la ciutadania".

stats