El judici contra la família Pujol Ferrusola ha entrat a la recta final. Aquesta setmana ha estat protagonitzada pels pèrits proposats per les acusacions i les defenses per valorar els negocis del fill gran de l'expresident de la Generalitat. I el plat fort ha sigut l'acarament entre dos experts d'Hisenda i tres especialistes proposats per la defensa del primogènit, que va començar dimarts i s'acabarà divendres que ve en una sessió extraordinària. En total, acabaran sent més de deu hores de declaració.

Després de tres mesos escoltant testimonis, el judici contra la família Pujol Ferrusola està immers en les declaracions dels perits, que han de posar llum als negocis del fill gran de l'expresident de la Generalitat. Dos dels que han comparegut aquest dimarts a l'Audiència Nacional han sigut noms que van emergir als mitjans de comunicació al mes de juliol en el marc del cas Montoro: Francisco Piedras i Manuel de Vicente-Tutor. Són inspectors d'Hisenda, són socis directors d'Equipo Económico –el bufet que va fundar Cristóbal Montoro i que està en l'epicentre de la presumpta trama de corrupció– i estan investigats pels jutjats de Tarragona.

La fortuna dels Pujol a Andorra provenia de la famosa deixa de l’avi Florenci o de comissions il·legals a canvi de favors polítics? És la gran qüestió que intenta dilucidar-se en un judici que ja porta 24 sessions i que ha fet desfilar fins ara per l'Audiència Nacional 200 testimonis. Els interrogatoris, amb problemes tècnics recurrents i repetits buits de memòria, estan versant especialment sobre les operacions que va protagonitzar Jordi Pujol Ferrusola, que s’enfronta a 29 anys de presó per cinc delictes. Molts testimonis han acreditat el paper del fill gran com a intermediari: ell oferia "moltes oportunitats de negoci" a empresaris –tot eren relacions entre privats– i, a canvi, rebia una contraprestació si el projecte acabava reeixint. Ara bé, la Fiscalia Anticorrupció creu que els moviments de diners servien per emmascarar comissions que responien a una "xarxa de clientelisme" que havia teixit el seu pare des de la Generalitat. De moment, durant el judici, aquest favoritisme no ha quedat acreditat.

"Reverend mossèn, soc la mare superiora de la congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia". La carta, escrita en codi per Marta Ferrusola, es va fer viral el 2017, abans fins i tot que les coses comencessin a fer-se virals. La dona de l'expresident Jordi Pujol donava ordres per transferir diners entre els comptes de la família a Andorra. I aquest dimecres ha arribat el torn de declarar precisament al "reverend mossèn". Josep Maria Pallerola, que va ser el primer gestor dels Pujol a Andorra, ha reconegut davant el tribunal que el van batejar com "el mossèn" perquè tenia "cara de capellà". Ha estat el fiscal Fernando Bermejo qui ha posat sobre la taula la famosa nota manuscrita que Ferrusola va enviar a la Banca Reig. "Recordo que em deien mossèn una mica en to de broma", ha confessat Pallerola.

La influència de l'operació Catalunya en el cas Pujol ha tornat a irrompre a l'Audiència Nacional. Després de la declaració de quatre dels responsables de la policia patriòtica, que van fer l'orni, ha sigut el torn de Joan Pau Miquel, que va ser conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i fa temps que denuncia pressions i coaccions de les clavegueres de l'Estat perquè revelés informació bancària que pogués perjudicar l'independentisme. Aquest dimarts, concretament, ha relatat tres episodis: un a Andorra amb Celestino Barroso, que va ser agregat d’Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra del 2014 al 2017 i ha de declarar aquesta setmana com a testimoni, i dos a Madrid amb Marcelino Martín Blas, que era cap d'afers interns de la policia espanyola i fa dues setmanes va admetre la trobada, però va negar que el pressionés per aconseguir informació bancària de la BPA.

Francesc Sánchez (Sant Boi, 1971) és l'advocat d'Oriol Pujol al judici que s'està duent a terme a l'Audiència Nacional. Durant les qüestions prèvies, va denunciar que l'inici de la investigació és "il·lícita" i respon a la "voluntat" de "part de l'aparell de l'Estat" de voler "influir" en el procés d'independència. Fa unes setmanes, va aportar la documentació de la causa que està en marxa a Andorra sobre la desaparició de la Banca Privada d'Andorra per acreditar la intervenció de les clavegueres de l'Estat. Qui també va ser responsable jurídic de Convergència confia que les declaracions com a testimonis pendents de Celestino Barroso –exagregat d'Interior a l'ambaixada d'Andorra– i Joan Pau Miquel –exconseller delegat de la BPA– ho apuntalin i celebra que el president del tribunal, José Ricardo de Prada, "parés els peus" a José Manuel Villarejo.

"Ho desconec". I així fins a 35 vegades. El comandament de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) que va elaborar els informes del cas Pujol ha reconegut avui que podria haver comès imprecisions i equívocs en els seus atestats. Després de declarar ahir durant més de cinc hores responent a les preguntes de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, avui les defenses l'han posat contra les cordes durant sis hores per intentar desacreditar les hipòtesis i inferències que va fer en la vintena d'informes que va signar. "Estem veient la matusseria", ha resumit Cristóbal Martell, l'advocat de Jordi Pujol Ferrusola, sobre la cerca del delicte antecedent al presumpte blanqueig de capitals. Quan Pau Ferrer, advocat de quatre dels fills de l'expresident de la Generalitat, li ha preguntat per la deixa de l'avi Florenci –que ahir el testimoni va posar en dubte–, ha reconegut que va buscar informació a Google i va trobar-hi "alguna referència". I en altres moments també ha admès que va recórrer al famós buscador. Tant és així que Oriol Rusca, l'advocat de Mercè Gironès –exdona del primogènit–, n'ha fet befa.

Com va néixer la investigació dels comptes de la família Pujol a Andorra? És una de les grans preguntes que l'Audiència Nacional intenta respondre aquesta setmana. Després de les declaracions de la cúpula de la policia patriòtica, que va fer-se la desentesa sobre l'origen de la informació bancària de la família de l'expresident de la Generalitat, ha sigut el torn d'Álvaro Ibáñez, l'investigador de la unitat central de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) que va encarregar-se dels informes de la instrucció. Durant la declaració, que s'ha allargat més de cinc hores, ha mantingut en tot moment la tesi que apuntala la Fiscalia Anticorrupció sobre les factures falses i la suposada "influència política" que exercia el primogènit a canvi de comissions. D'entrada, ha quedat clar que tot plegat es remunta a la denúncia que el 2012 va fer Vicky Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, que va cobrar fons reservats i va estar animada per José Manuel Villarejo.

Des que el tribunal del judici del cas Pujol va acceptar que José Manuel Villarejo i altres membres de la policia patriòtica declaressin com a testimonis, hi havia molta expectació –més mediàtica que judicial– per saber què explicarien. Havien de respondre sobre les maniobres que van fer per obtenir de manera il·lícita informació bancària de la família de l'expresident de la Generalitat –que va ser filtrada a El Mundo– i sobre la gènesi de la causa penal –que va arrencar fa més de deu anys arran d'una denúncia de Vicky Álvarez, examant del primogènit, animada per Villarejo. Tanmateix, els quatre testimonis que han declarat han aportat poques concrecions i poques certeses i, en canvi, han fet una exhibició d'evasives i s'han dedicat a sembrar moltes ombres de dubte.

Durant el judici a la família Pujol Ferrusola que se celebra a l'Audiència Nacional des del mes de novembre, hauran de declarar més de 200 testimonis. El tribunal fa mans i mànigues per ordenar-los, convocar-los i treure el màxim profit de les sessions. Però no està sent una tasca fàcil. Les dificultats per connectar amb els testimonis –la majoria declaren telemàticament– i per localitzar-los –fa uns dies el tribunal va reconèixer que n'hi havia una trentena en terreny desconegut– estan sumant un plus de complicació a les vistes, que acaben tenint un punt caòtic. I aquest dijous, en la setzena sessió, la ficada de pota ha sigut convocar una testimoni que no era realment qui s'havia d'interrogar.

Els comptes que la família Pujol Ferrusola tenia a Andorra han protagonitzat la tretzena sessió del judici que se celebra des de fa dos mesos i mig a l'Audiència Nacional. El primogènit –que continua assistint presencialment a totes les jornades– ha observat com el fiscal posava a la diana moviments entre els seus comptes bancaris i altres d'Andbank, els titulars dels quals asseguren no saber res d'aquestes transferències. Alguns fins i tot no neguen que tinguessin comptes al país pirinenc. És a dir, la fiscalia ha cridat com a testimonis aquest dilluns a persones que haurien enviat o rebut diners de Jordi Pujol Ferrusola sense tenir-ne coneixement.

Un dels testimonis més esperats de la setmana al judici de la família Pujol Ferrusola era el d'Esteban Urreiztieta, subdirector d'El Mundo, el diari que el juliol del 2014 va publicar la captura de pantalla dels comptes que tenien a Andorra Marta Ferrusola –l'esposa de l'expresident de la Generalitat– i cinc dels seus fills. Ha explicat que ell no va participar en l'elaboració de la notícia, que estava signada pel periodista Fernando Lázaro, que va morir el juny de l'any passat. Després que el fiscal Fernando Bermejo obviés per complet el famós "pantallazo", qui l'ha posat sobre la taula ha sigut l'advocat de l'estat José Ignacio Ocio. Li ha preguntat directament si l'excomissari José Manuel Villarejo o la policia patriòtica –sense anomenar-la així– van ser la font i l'origen d'aquella notícia. I Urreiztieta ha contestat que ell no va elaborar la informació: "Sobre les fonts a les quals va recórrer el meu company, no les conec i, en el supòsit de conèixer-les, no podria aportar-ne cap detall", ha verbalitzat.

Després de vuit sessions a San Fernando de Henares, a 25 quilòmetres de Madrid, el judici als Pujol s'ha reprès aquest dilluns a la seu de l'Audiència Nacional del carrer Génova. I ha sigut com una reentrada a l'escola: les defenses han hagut de canviar d'edifici per anar a buscar les togues, els advocats de l'Estat no sabien quina màquina de vending podien fer servir i l'home de seguretat de l'entrada ha hagut de preguntar a Jordi Pujol Ferrusola si ell necessitava toga. "Estem donant voltes com un hàmster", remugava un dels lletrats abans de començar. Què està passant a les sessions del judici? Aquest dilluns una de les operacions que s'han posat a sobre de la taula ha sigut l'abocador de Tivissa.

Les comissions que cobrava Jordi Pujol Ferrusola a canvi d'intermediar en operacions comercials privades han sigut les protagonistes de la setena sessió del judici contra la família de l'expresident de la Generalitat. Durant tres hores, hi ha hagut cinc operacions que han tingut especial importància. Una de les destacades, que ja va aparèixer ahir, ha sigut l'ampliació d'una refineria de Repsol a Cartagena. Martín Francisco Sicilia, que era director de la divisió de construcció de Técnicas Reunidas –que va ser qui va contractar Copisa Projectes i Manteniments Industrials per a aquest projecte–, ha assegurat que no sap res de la intermediació del primogènit i ha afirmat que no va intervenir-hi "ningú extern". El fiscal Fernando Bermejo li ha preguntat si en aquest cas encaixava l'existència d'una "intermediació privada". "En absolut", ha contestat ell. Jordi Pujol Ferrusola va cobrar 612.000 euros per aquesta operació.

El judici a la família Pujol avança a bon ritme. En dues hores aquest dimarts han declarat set testimonis que havien de posar llum pel que fa a les comissions que cobrava Jordi Pujol Ferrusola a canvi d'intermediar en operacions de compra privades de Copisa –que va estar presidida per Josep Cornadó, que seu al banc dels acusats per blanqueig de capitals i falsedat documental–. Segons la instrucció del jutge José de la Mata, va pagar un total de 2,9 milions d'euros en comissions al fill gran de l'expresident de la Generalitat. Una de les declaracions destacades ha estat la d'Orlando de Porrata-Doria, el conseller delegat de Copisa, que ha parlat sobre l'ampliació de la refineria de Repsol de Cartagena: el primogènit va cobrar 612.000 euros en tres factures per haver informat d'aquesta oportunitat de negoci. Sense contracte. "Per una trucada telefònica paguen 199.000 euros d'honoraris?", s'ha estranyat el fiscal Fernando Bermejo, referint-se a la primera de les tres factures. "Estem parlant d'un contracte que va suposar gairebé 36 milions d'euros", ha dit De Porrata-Doria. I, igual que va fer dilluns Jordi Puig –el germà de l'exconseller Felip Puig–, ha reconegut que no hi ha cap document que ho acrediti: "Jordi Pujol Ferrusola treballava habitualment amb altres seccions del nostre grup i era una persona de confiança. Per tant, no es treballava amb contracte", ha justificat.

El judici de la família Pujol Ferrusola s'ha reprès a l'Audiència Nacional lluny dels focus mediàtics. Sense fotògrafs i amb només set periodistes seguint-lo des de San Fernando de Henares, han comparegut telemàticament cinc testimonis amb una connexió que no sempre ho ha posat fàcil per entendre'ls. En persona, només hi havia dos dels acusats: Jordi Pujol Ferrusola i l'empresari Francesc Robert Ribes. Els testimonis estrella han estat dos: Joan Anton Sánchez Carreté, l'assessor fiscal de la família, que ha relatat què va passar entre bambolines després que el 7 de juliol El Mundo publiqués una captura de pantalla amb la informació bancària dels Pujol a Andorra; i el germà de l'exconseller Felip Puig, Jordi Puig, que ha admès que no va existir cap "contracte formal" que acredités el que la seva empresa va facturar en una societat del matrimoni del primogènit i Mercè Gironès.

Mentre a l'Audiència Nacional continua el judici a la família Pujol Ferrusola –acusada, entre altres, d'associació il·lícita i blanqueig de capitals–, Salvador Illa fa un segon acostament a Jordi Pujol i Soley. Després de la primera reunió en el marc de la ronda que Illa va fer amb expresidents de la Generalitat, tots dos van trobar-se divendres passat al Palau de Pedralbes perquè l'actual president català volia interessar-se per l'estat de salut de Pujol, que fa unes setmanes va estar ingressat per una pneumònia, segons confirmen a l'ARA fonts de la Generalitat. La notícia l'ha avançat La Vanguardia, coincidint amb la quarta jornada del judici, que se celebra a San Fernando de Henares. Fa tres setmanes, l'Audiència Nacional va decidir continuar jutjant Jordi Pujol i Soley malgrat que els informes mèdics ho desaconsellaven.

Aquesta setmana, finalment, ha començat el judici que afecta el president Pujol, els seus fills i algunes persones més que han estat involucrades en la causa. D’entrada em venen al cap tres preguntes, per a les quals avanço unes primeres respostes.