Primer va ser un acostament discursiu entre Donald Trump i Delcy Rodríguez. Després va venir l'aprovació de reformes legislatives a Caracas per liberalitzar l'economia. En paral·lel es va produir la represa de l'extracció de petroli veneçolà i altres recursos naturals per part d'empreses estatunidenques. Tot seguit, Trump va reconèixer Rodríguez com a presidenta de Veneçuela. I aquesta setmana dos nous episodis han apaivagat encara més les fins fa tres mesos tenses relacions entre els Estats Units i Veneçuela: Washington ha reprès l'activitat a la seva ambaixada a Caracas, i el departament del Tresor estatunidenc ha aixecat les sancions que aplicava a Delcy Rodríguez.

La segona audiència de Nicolás Maduro davant el jutge als Estats Units acaba amb més dubtes que certeses. Queda clar que el judici tira endavant, ja que el jutge ha descartat desestimar el cas tal com demanaven els advocats dels acusats. Ara bé, no s'han resolt dues de les principals incògnites. D'una banda, queda a l'aire qui ha de pagar la defensa del president veneçolà deposat i la seva dona, Cilia Flores, que també va ser capturada en l'atac del gener i està, com Maduro, detinguda a Nova York. D'altra banda, és encara incert quan començarà el judici; la vista ha acabat sense que s'hagi fixat una data ni cap horitzó.

Després de dotze anys al capdavant del ministeri de Defensa veneçolà, Vladimir Padrino López ha abandonat el càrrec aquesta setmana. No ha estat un canvi ni casual ni aïllat: la presidenta Delcy Rodríguez l'ha destituït i ha afegit el seu nom a la llista cada cop més extensa de figures clau del chavisme rellevades dels seus càrrecs. Des del gener, la successora de Nicolás Maduro ha implementat 13 canvis a l'executiu, a més de la destitució del fiscal general i de diversos càrrecs militars.

Des que Delcy Rodríguez va anunciar una "agenda de cooperació" amb la Casa Blanca poc més de 24 hores després de la captura de Nicolás Maduro, Caracas s'ha doblegat forçosament a Washington setmana rere setmana. Els Estats Units governen Veneçuela per la porta del darrere i han aconseguit que el chavisme impulsi reformes per liberalitzar l'economia, mentre l'administració Trump ha restablert de forma molt restringida i sota condicions excepcionals el comerç amb el país llatinoamericà. En els dos mesos i mig que han passat des de l'atac, Veneçuela ha obert les portes als EUA als seus recursos naturals. El mateix Trump ho va reconèixer el cap de setmana passat a la cimera a Miami amb líders llatinoamericans aliats de la Casa Blanca: "N'estem traient enormes quantitats de petroli", va afirmar.

L'Assemblea Nacional de Veneçuela ha aprovat finalment la llei d'amnistia per als presos polítics anunciada fa tres setmanes per la presidenta interina, Delcy Rodríguez, al poder des que els Estats Units van capturar Nicolás Maduro. La norma, que ha rebut llum verda aquest dijous per unanimitat de tots els grups del parlament, estableix el perdó de les condemnes relatives a 13 episodis polítics al país entre el 2002 i el 2025, com el cop d'estat fallit contra el president Hugo Chávez l'abril del 2002 i diverses protestes contra el govern. Alhora, exclou les persones que han participat en "accions armades o de força contra el poble, la sobirania i la integritat territorial".

Cuba s'ha quedat sense combustible per a avions, una prova més dels efectes que té l'estrangulament petrolier dels Estats Units sobre una illa que ja estava immersa en una greu crisi econòmica i energètica. Les autoritats cubanes van informar les aerolínies aquest diumenge que, a partir de dilluns, no tindrien combustible per omplir el dipòsit i les companyies amb vols diaris a l'illa –principalment nord-americanes, espanyoles, mexicanes i panamenyes– han començat a prendre mesures d'emergència.

La mandatària en funcions de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha rebut aquesta nit de divendres l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al Palau de Miraflores, seu del govern de Caracas, on ha estat convidat per participar en un programa per impulsar un procés de diàleg al país sud-americà.

Cop de porta de l'Audiència Nacional a Hazte Oír. El jutge Antonio Piña ha inadmès la querella que va presentar l'associació ultra contra l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero pels delictes de blanqueig de capitals, tràfic de drogues i pertinença a organització criminal per la seva relació amb Nicolás Maduro i el règim de Veneçuela. Després d'estudiar el document, conclou que no pot obrir una investigació "prospectiva" per indagar en la situació patrimonial de l'expresident del govern espanyol sense que hi hagi indicis de criminalitat i sense que la querella original aporti "cap fet" que pugui relacionar Zapatero amb els delictes pels quals l'acusava. De fet, Antonio Piña pica el crostó a Hazte Oír: "No es pot confondre la creença personal o popular amb l'existència de fets que tinguin l'entitat suficient per a l'obertura d'un procés penal". "La transcendència pública que tenen querelles com aquesta exigeix l'aportació d'elements probatoris que vagin més enllà de les informacions periodístiques", afegeix.

Davant El Helicoide, la seu del Servei Bolivarià d'Intel·ligència a Caracas, desenes de familiars de presos s'han acumulat aquest dissabte per esperar els seus estimats. Mentre passava la tarda, un telèfon retransmetia una peça pregravada en què la nova presidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, anunciava un projecte de llei d'amnistia total als presos polítics que s'acumulen a les presons veneçolanes. La legislació cobreix “tot el període de violència política”, des del 1999, quan Chávez va entrar al poder, fins “al present”.

L'anunci oficial de l’alliberament dels presos polítics després de l’operació militar dels Estats Units a Veneçuela va obrir les reixes no tant als detinguts del règim de Nicolás Maduro com a més tensions col·lectives en un entorn incert. Les primeres setmanes del govern interí de Delcy Rodríguez han estat marcades per les contradiccions amb les declaracions oficials del president de l’Assemblea Nacional, el seu germà Jorge Rodríguez, que el 8 de gener va afirmar que “un nombre important de detinguts” serien alliberats i la comprovació efectiva que l'amnistia, lluny de ser massiva, seria un procés lent i tortuós.

Un dia després de la seva trobada a porta tancada amb Donald Trump, l'opositora veneçolana María Corina Machado ha fet una roda de premsa aquest divendres a la tarda a Washington. A l'acte, l'antichavista ha assegurat que tornarà a Veneçuela "el més aviat possible", i hi ha tornat a mostrar la seva sintonia amb la Casa Blanca: "Veneçuela serà lliure amb el suport dels Estats Units", ha expressat. Aquest divendres també s'ha sabut que dijous el director de la CIA, John Ratcliffe, es va reunir a Caracas amb la presidenta interina veneçolana, Delcy Rodríguez.

La disputa entre la presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, i l'opositora María Corina Machado pel favor de Donald Trump comença a aclarir la pregunta sobre qui mana realment al país caribeny. Machado s'ha trobat a porta tancada aquest dijous a la Casa Blanca amb el president estatunidenc, en una reunió que l'administració Trump no ha volgut donar molta volada. Machado ha dinat amb el president i, a l'acabar la reunió, que s'ha allargat més de dues hores, ha qualificat la conversa de "bona". No ha estat fins a la caòtica roda de premsa posterior a la trobada amb senadors estatunidencs que l'opositora ha explicat que ha portat la seva medalla del Nobel de la pau al president nord-americà.

Veneçuela forma part de la política espanyola, no només pels milers de veneçolans que hi ha a l'Estat –sobretot a Madrid–, sinó perquè més enllà de Gaza és un dels debats internacionals que més tensiona l'arc parlamentari. Aquest dijous al Congrés dels Diputats s'ha tornat a posar en evidència amb la compareixença extraordinària del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que ha explicat la seva política en relació amb la situació veneçolana, i ha defensat no només el rol de “pont” de l’estat espanyol amb el país sinó també el paper com a mediador de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que s'ha emportat les crítiques de la dreta i l’extrema dreta durant tota la discussió malgrat que la Fiscalia Antidroga s'ha oposat a investigar-lo per les seves suposades vinculacions amb el narcotràfic veneçolà. "Espero que li demanin perdó", ha reaccionat després la vicepresidenta espanyola, María Jesús Montero.

No s'havien refredat encara les cendres de la destrucció que va deixar a Veneçuela l'atac militar dels Estats Units que ja vam començar a sentir a parlar d'una possible transició cap a la democràcia. Hem sentit aquestes paraules tantes vegades que s'han convertit en una lletania, especialment a partir del 2013, l'any que Nicolás Maduro va reemplaçar Hugo Chávez com a president de Veneçuela. No hauria de sorprendre'ns. Les elits del país no han pogut resoldre la crisi política que es va aprofundir a partir del 2004, any en què la reforma constitucional, impulsada per Chávez com a eix del seu projecte polític, va naufragar a les urnes.

Assegut en una cadira daurada al saló verd del Gran Palau del Kremlin, Nicolás Maduro, el líder de Veneçuela, es va girar cap al president rus, Vladímir V. Putin, i va parlar del futur brillant que els esperava plegats. "Veurem florir les relacions entre la gran Rússia, avui una potència capdavantera de la humanitat, i Veneçuela", va proclamar Maduro en aquella trobada, el maig passat. Vuit mesos després, Maduro és a uns 7.500 quilòmetres, en un centre federal de detenció massificat de Brooklyn, després d’haver estat extret de Caracas el 3 de gener en una operació militar nord-americana ordenada pel president Trump. Ha passat més d'una setmana i Putin no ha dit res.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat aquesta matinada que podria impedir que la petroliera Exxon Mobil inverteixi a Veneçuela, després que el conseller delegat de la companyia, Darren Woods, qualifiqués el país d’“ininvertible” durant una reunió a la Casa Blanca la setmana passada. En la trobada de divendres que el president va tenir amb 18 alts executius del sector per planificar la presa de control de les enormes reserves petrolieres veneçolanes després de l'operació militar en què Washington va capturar Nicolás Maduro i la seva dona, Cilia Flores, Woods va dir que el marc legal de Veneçuela hauria de canviar abans de poder convertir-se en una destinació atractiva per a la inversió estrangera.

Donald Trump ha fet amb Veneçuela el que ha estat fent dins del país des que va tornar al poder: fer de la seva paraula llei i legitimar-la per la força. La comunitat internacional observa atònita com el president ha violat el dret internacional amb el segrest de Nicolás Maduro, quan això és el pa de cada dia als nous Estats Units de Trump. L'unilateralisme que ha aplicat a Caracas és el mateix que ha imposat als poder judicials i legislatius del país. Les aspiracions absolutistes del magnat superen les fronteres domèstiques i fan de mirall intern. Per molt que sembli contradictori, Veneçuela també és America first.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit aquest diumenge que li "sembla bé" que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, sigui el pròxim president de Cuba, després d'instar el govern de l'illa a arribar a "un acord, abans que sigui massa tard". "Em sembla bé!", ha comentat Trump a la seva xarxa social Truth Social al compartir una publicació a X d'un usuari que preveu que "Marco Rubio serà el president de Cuba". Rubio, fill d’immigrants cubans, ha estat un dels principals impulsors dins l’administració de les accions dels Estats Units contra Veneçuela i Cuba.

Quantes vegades heu llegit o sentit que Europa es troba davant d'una cruïlla? L’expressió s’ha gastat especialment els últims anys per explicar les contínues decisions existencials que ha hagut de prendre la Unió Europea. Però Europa ja no està en cap cruïlla; aquesta entrada al 2026 ens n’ha tret a la força, i mai més ben dit.

"El vell món es mor, el nou tarda a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres", escrivia Antonio Gramsci des de la presó on l'havia tancat el feixisme italià. El comunista condensava així les convulsions d'inicis del segle XX. Gairebé cent anys després, el vell multilateralisme posterior a la Segona Guerra Mundial es desfà sota la mateixa sensació de desorientació i desemparament. Després que Rússia obrís la veda amb Ucraïna i que la Xina deixés clares les seves aspiracions sobre Taiwan, Donald Trump –retornat al poder per l'extrema dreta– ha intervingut il·legalment Veneçuela i es disposa a espoliar-ne el petroli mentre amenaça Cuba, Colòmbia, Mèxic, Panamà, el Canadà i Groenlàndia. Estocada fatal al sistema de Nacions Unides, després del menyspreu que va mostrar des del cor de l'ONU.