Després del xoc per uns pressupostos que no van ni arribar a negociar, el PSC i ERC van posar el comptador a zero. Va ser a mitjan març quan les dues formacions van decidir donar-se una nova oportunitat i reprendre les converses un cop Salvador Illa va retirar el projecte de llei i Esquerra va deixar de situar la recaptació de l'IRPF com una línia vermella. Des d'abans de Setmana Santa, doncs, socialistes i republicans estan negociant fora dels focus que van acaparar abans del debat a la totalitat dels comptes. Les converses són setmanals i es desenvolupen amb hermetisme. La data límit és el mes de juliol, però el Govern té pressa i la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha verbalitzat que la voluntat de l'executiu és tenir-los validats per Sant Joan. És factible?

Les presons, els horaris dels trens, l'ingrés mínim vital o els permisos de treball per a estrangers són algunes de les carpetes que Pedro Sánchez ha traspassat en els últims anys al País Basc. Ha sigut un avenç lent i persistent en el camí per complir amb l'Estatut de Gernika (1979) fruit de les demandes del PNB i com a palanca per mantenir la complicitat dels jeltzales.

Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo no s'han vist les cares, però han estat dos dels protagonistes en l'aplec de nombrosos líders polítics d'aquest divendres a Barcelona. No han compartit escenari, però el xoc entre els dos dirigents espanyols s'ha tornat a fer evident. Mentre el president espanyol ha defensat que "la Unió Europea ha de suspendre l’acord d’associació amb Israel" després de "violacions flagrants del dret internacional", el cap de l'oposició a l'Estat hi ha xocat de ple, retraient-li haver "traït" els aliats en una defensa aferrissada a l'OTAN amb crítiques a l'acostament espanyol a la Xina.

Gabriel Rufián i Irene Montero van defensar aquest dijous des de Barcelona un front d'esquerres de cara a les pròximes eleccions generals. El portaveu republicà a Madrid va ser fidel al seu estil més directe i, en alguns casos, provocador. Rufián va omplir l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra d'eslògans per sustentar la seva estratègia per combatre l'extrema dreta. Aquests són alguns dels que resumeixen el seu discurs:

Mentre Gabriel Rufián recorre l'Estat defensant la seva idea d'unitat de les esquerres, la dreta també té qui predica el mateix. Menys popular, jubilat, però capaç d'omplir l'auditori del selecte Círculo Ecuestre entre les seves obsessions amb ETA i les teories de la conspiració. Jaime Mayor Oreja, exministre de l'Interior i exlíder del PP basc, que va presumir el 2009 del fet que el seu besavi va prohibir el basc a casa seva per "sortir del graner", ha aconseguit reunir dirigents del PP (Alejandro Fernández al capdavant) i Vox (Joan Garriga). Tot plegat, per llançar-los un missatge: "Hi ha un 85% de coses que ens uneixen, siguem capaços d’oferir una alternativa".

Salou pateix una tempesta política arran del cas dels currículums falsificats o amb errades. Què ha passat en aquest municipi del Tarragonès? Tal com va passar amb l'exvicesecretària del PP Noelia Núñez, que va plegar per les mentides en el seu currículum, el govern municipal, que lidera el PSC, ha intentat fer plegar una regidora del seu mateix executiu –i que va formar part de la candidatura– per errades en el currículum. Es tracta de Cristina Berrio, a qui l'històric alcalde del PSC a Salou, Pere Granados, va demanar que dimitís –ella estava de baixa– arran de "reiterades falsedats" en el seu currículum. El cas ha originat un xoc dins del PSC, en concret entre el nucli local i el partit al Camp de Tarragona, que ha donat suport a Berrio.

Terratrèmol al PSC. El grup municipal socialista de Ripoll assumeix "l’error que significa l’abstenció en el ple de pressupostos de l’Ajuntament" que va permetre a Aliança Catalana aprovar-los, i els dos regidors del grup han posat el càrrec a disposició del partit. Ho han fet després de reunir-se amb la federació del PSC de les comarques gironines, que prèviament havia emès un comunicat en què es desmarcava de la decisió adoptada pel grup municipal. "Aquesta decisió no té l'aval ni el coneixement previ d'aquesta federació", assenyalava la federació, que havia citat de "manera immediata" els dos edils per "exigir explicacions i actuar en conseqüència".

Gràcies a la cirurgia refractiva, avui dia és possible reduir la dependència d’ulleres i lents de contacte i recuperar llibertat per conduir, llegir o practicar esport sense limitacions. Es tracta d’una opció segura i eficaç, avalada per l’experiència dels especialistes. El Dr. Daniel Elies, director mèdic i expert en cirurgia refractiva de l'IMO Grup Miranza Barcelona, explica els últims avenços en tècniques quirúrgiques.

Qualsevol pare deu haver quedat horroritzat al sentir Gabriel Rufián sentenciar amb fermesa que ell prefereix "omplir TikTok abans que les biblioteques". És a les xarxes on el portaveu d'ERC considera que s'està lliurant la principal batalla contra l'extrema dreta. I aplicant, diu, el seu principi de "realisme", és allà on cal que les esquerres actuïn decididament. "El meu fill mira TikTok", ha insistit durant l'acte conjunt que ha fet amb Irene Montero a la Universitat Pompeu Fabra. No li ha calgut afegir que, en canvi, no trepitja gaire la biblioteca, una realitat lamentablement comprovable a qualsevol municipi. Rufián sabia a qui es dirigia –un auditori majoritàriament jove amb molt estudiant universitari entre el públic– i on té principalment la seva incidència pública.

Com ha de ser el front unitari d'esquerres que planteja Gabriel Rufián? Sent conscient que el seu partit, ERC, no subscriu la proposta, el portaveu republicà li ha fet aquest dijous una petició explícita: "Li demano al meu partit que lideri això. I si m'hi va el càrrec, me'n vaig cap a casa". Rufián vol que el partit d'Oriol Junqueras es faci seva la proposta i aglutini, sota les seves sigles, aquesta confluència a Catalunya. ¿I a l'Estat? El portaveu republicà a Madrid ha defensat que sigui Podem qui jugui aquest rol: "Podem pot ajudar aquestes confluències". La segona parada de la seva gira per l'Estat l'ha portat a Barcelona, a l'auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, i al costat d'Irene Montero, la número dos de Podem, que li ha agafat el guant de la proposta.

El testimoni clau de la tercera sessió del judici contra José Luis Ábalos era Carmen Pano. I la seva declaració ha seguit el guió previst: tal com va dir a l’Audiència Nacional, durant la instrucció al Suprem i a la comissió d’investigació del Senat, ha reiterat que va anar dos cops a la seu del PSOE a portar bosses de diners a petició de Víctor de Aldama, el presumpte aconseguidor del cas Koldo i que també seu al banc dels acusats. En total, van ser 90.000 euros en dues entregues de 45.000 euros el mes d’octubre del 2020. “M’estaven esperant al segon pis només sortir de l’ascensor. Hi havia una persona, era un senyor a la segona planta”, ha explicat l’empresària. Ara bé, la seva declaració ha tingut contradiccions amb les d'altres testimonis i no ha aclarit a qui suposadament va entregar els diners a la seu del PSOE. Què va passar en realitat? El que suscita menys dubtes és la primera entrega de diners. Ella va treure del banc 45.000 euros que li havia transferit Claudio Rivas, un soci d’Aldama, i els va portar al despatx d’Aldama. Allà ell li va dir que no podia sortir i li va demanar si podia fer-li el “favor” de portar-los a la seu del PSOE del carrer Ferraz de Madrid. I va dur-los fins allà en taxi. Fins aquí, segons el seu testimoni, tot encaixa.

Nova dimissió en bloc a ERC. Després dels casos de Girona i Barcelona, on la renúncia de més de la meitat de les executives va obligar a posar una gestora al capdavant, ara arriba el d'Igualada. En aquest cas, tots els membres de la direcció han decidit plegar com a resposta a la recent votació interna, que va tombar la via Rufián (coalició amb Comuns i CUP) per la qual els dimissionaris havien apostat per a les pròximes eleccions municipals. I, com en els casos gironí i barceloní, se'n van amb una crítica directa a l'executiva nacional del partit, que presideix Oriol Junqueras.

La gira de Gabriel Rufián per defensar la seva proposta de front ampli de les esquerres fa aquest dijous la segona parada a Barcelona. El portaveu d'ERC al Congrés seurà de costat amb la número dos de Podem, Irene Montero, després que fa algunes setmanes, a Madrid, el seu interlocutor fos el portaveu de Més Madrid, Emilio Delgado. A primera fila sap que no hi serà el president d'Esquerra, Oriol Junqueras –ha justificat la seva absència per "temes d'agenda"–, però sí una petita representació de l'executiva del partit: el secretari general adjunt, Oriol López, i la vicesecretària Laura Pelay.

La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, serà a Barcelona la setmana que ve en la cimera progressista mundial que organitza el president espanyol, Pedro Sánchez. "He sigut invitada i he decidit dir que sí", ha asseverat en una conferència aquest divendres.

L'Audiència Nacional ha tancat la porta a decretar la presó preventiva per a Francisco Martínez, que era secretari d'estat d'Interior quan Jorge Fernández Díaz era ministre. És una petició que va fer el PSOE, que és acusació popular al cas Kitchen, una setmana abans que arrenqués el judici.

L’associació Gent de Sabadell ha tancat les converses amb partits i entitats independentistes de la ciutat per explorar una candidatura unitària a les municipals del 2027 i quatre partits (Junts, Alhora, MEScat Independentistes d’Esquerra i Identitat Sabadellenca) hi han manifestat interès.

El PSPV ha sol·licitat a l'Ajuntament de Finestrat l'expedient administratiu de Vanesa Soler, parella del cap del Consell, Juanfran Pérez Llorca, qui recentment va guanyar una comissió de servei per traslladar la seva plaça d'administrativa del consistori a la Diputació de València.

La jutgessa de la dana preveu una "gran dilació" en la investigació a causa de la supressió per part de la Generalitat de quatre funcionaris de suport en el seu tribunal a partir del juliol. "L'eliminació pràcticament total de mitjans personals afecten ineludiblement la instrucció", ha resumit.

"Al Palau de la Moncloa no hi ha rates. A Downing Street i al Palau de l'Elisi sí, jo n'he vist". Més dades sobre política de la M-30: els tan habitualment injuriats taxistes de Madrid, almenys els dos que van portar la setmana passada un tal Alastair Campbell a l'arribar a la capital espanyola, creuen que Pedro Sánchez encara té corda per a estona. El primer li va dir: "És el millor president que hem tingut mai, i ja començaria a ser hora que ens n'adonéssim". I el segon: "No m'importa el que diguin les enquestes, tornarà a guanyar". Ja ho veuen. No tots senten la Cope o Libertad Digital. N'hi ha que potser tenen la SER a tota hora, i podrien fer més cameos en pel·lícules d'Almodóvar que no de Torrente.

"Aviat tindrem bones notícies sobre aquesta qüestió", diu somrient el director general de la Cambra de Comerç de Saragossa José Miguel Sánchez, preguntat sobre la possibilitat que l’Aragó superi Catalunya en renda per càpita i passi de ser la cinquena CCAA més rica d’Espanya a la quarta. Sánchez és el principal exponent de l’eufòria econòmica que regna a l’Aragó gràcies a la pluja de milions en inversions que han anunciat grans tecnològiques nord-americanes com Amazon o Microsoft però també Blackstone per construir centres de dades. De moment ja se n'han anunciat una trentena. Les xifres maregen, però segons què se sumi es parla de magnituds de diners que superen l’actual PIB aragonès, que se situa en els 49.000 milions d’euros. "És el moment de l’Aragó", avisa Sánchez des del seu despatx a la seu històrica de la Cambra, situada al costat d’on s’està construint la Nova Romareda, un dels camps de futbol que aspira a acollir partits del Mundial del 2030.

Davant unes democràcies liberals assetjades des de dins i des de fora per l’ona expansiva del trumpisme, davant l’evidència de la crisi climàtica –i del negacionisme– i davant les creixents desigualtats amb l’habitatge com a principal causa, l’ARA ha donat veu durant dos dies al fòrum de les solucions Enfoquem, celebrat al CCCB, a un ampli ventall d’experts per buscar sortides plausibles. En detallem 15 en els tres àmbits.

La publicació de Reconciliación (Planeta), les memòries de Joan Carles I, ha provocat malestar a la Zarzuela no només per les opinions polèmiques que expressa (per exemple els seus elogis a Franco) sinó perquè exposa sense embuts el seu ressentiment cap als qui el van fer marxar d’Espanya, així com el seu gust pel luxe i els diners.

En menys de tres mesos, un compte a Instagram pretesament ciutadà que assegura no tenir cap vincle amb els partits però un administrador vinculat a Vox, segons una investigació de l’ARA, s’ha colat a l’agenda política a Girona fins a condicionar-la. En una ciutat de 107.000 habitants, ja acumula més de 25.000 seguidors –un 28% dels quals, sospitosos de ser falsos o bots segons webs especialitzades–, i amb l’usuari @girona_perduda i el nom “Girona ja no m’enamora” està canalitzant el malestar ciutadà en aspectes com la neteja i recollida d’escombraries i la seguretat als carrers vinculant immigració a delinqüència. Ho fa a través d’una barreja de fotos, vídeos i dades certes, d'altres exagerades i encara d'altres que són directament desinformacions i notícies falses en què presenta una ciutat que governada per Lluc Salellas “s’ha enfonsat en la misèria i la vergonya”.

"Les víctimes viuran aquest primer aniversari com el vivim tots. Amb molta vergonya. No ens mereixem un president de la Generalitat que no assumeix responsabilitats, que no demana perdó i que pensa que ací no ha passat res i borron y cuenta nueva i reconstrucción. No és així. Hi ha famílies que no han pogut començar el dol per tota aquesta situació". Mariló Gradolí és la portaveu de l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre de 2024, una de les més combatives contra la gestió de Carlos Mazón. Gradolí explica a la perfecció la situació que es viu al País Valencià un any després de la riuada que va provocar 229 víctimes mortals. D’una banda, hi ha un president de la Generalitat que defuig qualsevol responsabilitat i intenta que el debat públic se centri exclusivament en la reconstrucció; i, de l’altra, hi ha les víctimes i l’oposició, que lluiten per aclarir què va passar exactament aquella fatídica jornada perquè els responsables retin comptes.

La periodista i politòloga Estefania Molina (Igualada, 1991) atén l'ARA després de publicar Els fills dels boomers (Destino), en què assenyala la generació del baby boom com l'única pota que aguanta el sistema: fa de tireta per evitar un esclat social i, alhora, impedeix, creu, la reforma política. Comentarista en mitjans com La Ser o El País, admet que amb aquest llibre ha volgut anar més enllà de l'anàlisi i prendre partit.

La Universitat Abat Oliba CEU va investir doctora honoris causa l'exministra i expresidenta del Congrés Ana Pastor (PP) aquest 25 de març, en reconeixement de la seva trajectòria. Aprofitant l'avinentesa, l'expolítica, que va acumular dues dècades i mitja d'activitat política a Espanya fins al 2024, atén l'ARA.

Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) se sent reforçat al capdavant del PP de Catalunya i ha deixat enrere les seves diferències amb Alberto Núñez Feijóo.

Carme Forcadell i Lluís (Xerta, 1955) va presidir l’Assemblea Nacional Catalana, del 2012 al 2015, i el Parlament de Catalunya, del 2015 al 2018. Entrevistar al cap dels anys algú que ha ocupat càrrecs rellevants en una etapa tan convulsa del país permet revisar, amb més llibertat i perspectiva, aventures col·lectives i vivències personals, com els 39 mesos que va passar a la presó. Forcadell no perdona els qui la van menystenir ni els qui la van empresonar, no viatja a Espanya i no descarta, si es donen les circumstàncies d’unitat i determinació, tornar algun dia a la primera línia.

Aquest 2026 un dels edificis més icònics del centre de Madrid celebra el seu centenari. Es tracta de la seu del Círculo de Bellas Artes (CBA), una institució cultural privada i sense ànim de lucre que es reivindica com una "referència de llibertat i independència" a la capital de l'Estat. En els últims anys s'ha focalitzat en "obrir-se a la ciutadania" amb iniciatives com el refugi climàtic —habiliten un espai verd i gratuït que l'estiu passat van fer servir 60.000 persones per protegir-se de la calor; el Festival de les Idees, que porta la filosofia als carrers, o la Biennal Ciutat i Ciència, organitzada en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona.

Beth Noveck (Nova Jersey, EUA, 1971) deixa clar en cadascuna de les seves respostes que es nega a caure en el derrotisme. Ofereix solucions, posa exemples d'èxit i defensa que la IA pot ajudar a fer que el funcionament de les institucions millori. I sap de què parla, no només perquè és experta en com utilitzar la tecnologia per fer governs més oberts, sinó perquè coneix les institucions des de dins: va ser la primera directora de Tecnologia dels Estats Units durant el mandat de Barack Obama. Visita Barcelona per apadrinar la presentació de l'Estratègia 2026-2037 de la Universitat Pompeu Fabra.

Ángel Losada (Berna, Suïssa, 1953) és un diplomàtic espanyol amb una llarga carrera a les seves espatlles. Ha sigut ambaixador d'Espanya a Nigèria, a Kuwait, enviat especial de la Unió Europea al Sahel i ambaixador a l'Iran. Ja jubilat, atén l'ARA per analitzar la guerra oberta a l'Orient Mitjà.

Oriol López (Mollet del Vallès, 1978) és el secretari general adjunt d'ERC i un dels negociadors del partit en les converses amb el Govern que, de moment, han fet que, per primera vegada, s'hagin retirat uns pressupostos que ja s'estaven tramitant.

Albert Dalmau (Barcelona, 1990) visita l'ARA després d'una setmana en què, malgrat tot, el Govern ha salvat un match ball i ha guanyat temps per poder aprovar els pressupostos.

Un dels punts claus del fràgil alto el foc establert entre els Estats Units i l'Iran dimecres és la lliure circulació del tràfic marítim per l'estret d'Ormuz. Pas clau de petroliers, fertilitzants i mercaderies seques, l'escanyament generat arran de la guerra amenaça tota l'economia mundial. El volum de pas de vaixells ha caigut dels entre 150 i 200 diaris el 27 de febrer a menys de deu en les darreres quaranta-vuit hores.

El món mira a Islamabad i conté la respiració. En un conflicte marcat per la desconfiança generalitzada, el Pakistan ha aconseguit situar-se en un lloc singular i privilegiat: el d'interlocutor acceptat per tothom i peça clau per evitar el pitjor escenari. La prova més visible de la cimera imminent entre Washington i Teheran, prevista per a aquest dissabte llevat que descarrili abans de començar, és doble. D'una banda, el fràgil alto el foc en vigor des de dimecres a la matinada. De l'altra, la fortificació sense precedents de la capital del país, Islamabad, i Rawalpindi, ciutat annexa, que funcionen de facto com un únic entramat urbà.

Des de l'esclat del conflicte al Pròxim Orient, el papa Lleó XIV alça la veu per denunciar les guerres provocades en nom de Déu. Unes crítiques que han estat interpretades com un missatge velat al president dels Estats Units, Donald Trump, a qui mai anomena, però. Així ho va fer durant el seu primer missatge de Pasqua com a pontífex, davant de 50.000 fidels, diumenge passat. “Qui tingui el poder de desencadenar guerres, que triï la pau!”, va etzibar des del balcó central de la Basílica de Sant Pere. I ho ha tornat a fer aquest divendres, davant dels membres del Sínode de l'Església Caldea de Bagdad: “Déu no està al costat de qui llança bombes”.

Va ser un dels motius que va generar més avisos per part dels maquinistes durant els moments més forts de la crisi ferroviària: el nombre d'arbres caiguts a sobre o molt a prop de les vies del tren ha obligat Adif a talar 13.680 arbres entre els mesos de gener i març. Els temporals de pluja i vent Harry i Ingrid van deixar al descobert la feblesa de la xarxa ferroviària catalana davant de les inclemències meteorològiques i això es veu reflectit en les estadístiques d'Adif. Del total d'arbres talats durant aquest període, la gestora de la infraestructura va arrancar-ne 8.380 dins del seu pla de control de vegetació habitual i 5.300 arbres addicionals dins del pla d'emergència per les borrasques. La zona més afectada va ser la del trajecte Maçanet-Portbou, al nord del país.

Missió complerta. Els quatre astronautes de l'Artemis II ja són un altre cop a la Terra, després d'anar a la Lluna i tornar. Acaba així una missió històrica que ha durat 10 dies, la primera en més de 50 anys que portava humans a la Lluna, i que els ha convertit en les persones que més lluny han viatjat en l'espai en la història de la humanitat. A les 1.53 h de la matinada, hora catalana, la càpsula de la Orion on viatjaven els astronautes ha reentrat a l'atmosfera terrestre a una velocitat de 40.000 km per hora, més ràpid que cap altra nau espacial fins ara. Una maniobra especialment arriscada, però que s'ha superat amb èxit.

Entrevistem la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Núria Montserrat, en la setmana que s'ha desencallat el projecte per construir un gran centre de recerca biomèdica a l'antic Mercat del Peix de Barcelona, i quan s'acaba d'anunciar la creació de 700 noves places per estudiar el grau de medicina a les facultats catalanes els pròxims cinc anys.

L'economia dels EUA ja fa un temps que nota els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà i l'escalada del preu del petroli. L'índex de preus de consum (IPC) al març així ho constata i revela com està arribant l'impacte del conflicte i el tancament de l'estret d'Ormuz a la butxaca dels estatunidencs, ja que es va disparar fins al 3,3%, el nivell més alt des del maig de 2024. Aquesta pujada coincideix amb les previsions del mercat, que ja esperaven una escalada considerable respecte del 2,4% del febrer a conseqüència dels elevats preus de la gasolina.

És a partir de la primavera quan Europa es prepara per a l'hivern, com a mínim pel que fa a l'aprovisionament de gas natural per afrontar el consum d'energia de famílies i empreses els mesos de fred, quan es dispara. A l'abril, quan els magatzems subterranis de gas natural ja estan mig buits pel període de fred que es deixa enrere, els diferents estats membres es posen a omplir aquests dipòsits. A més, fer-ho quan cau la demanda –l'arribada del bon temps i l'entrada de més energia renovable es tradueix en una caiguda dràstica del consum de gas, sobretot al nord d'Europa on l'estacionalitat està molt marcada– suposa per a les empreses comprar el combustible fòssil a un preu més raonable.

La Unió Europea (UE) podria afrontar una "crisi sistèmica" de querosè si el trànsit per l'estret d'Ormuz no es restableix en tres setmanes, ha advertit aquest divendres l'associació d'aeroports ACI Europe, que ha demanat a Brussel·les mesures urgents per evitar un impacte "greu" en la connectivitat aèria. "Si el trànsit per l'estret d'Ormuz no es restableix de manera estable les pròximes tres setmanes, una escassetat sistèmica de combustible d'aviació a la UE es podria convertir en realitat", ha assenyalat en una carta dirigida als comissaris europeus d'Energia i Transport, Dan Jørgensen i Apostolos Tzitzikostas.

La mateixa nit que omplia el Palau Sant Jordi, Joan Dausà es va proposar el repte d'omplir un recinte semblant a Madrid o Sant Sebastià cantant en català. Finalment va ser a Madrid. El grup basc ETS (En Tol Sarmiento) va prendre nota del repte que es va plantejar Dausà. "D'allà va venir la jugada", admet el cantant alabès Iñigo Etxezarreta. La idea era omplir el Palau Sant Jordi i el Movistar Arena madrileny cantant en euskera. A Barcelona hi actuen aquest dissabte 11 d'abril, i a Madrid el 25 de maig. "Hi ha gent que creu que la llengua pot ser una barrera, però el que fem demostra que no és així. Crec que cantar en euskera aporta una sensibilitat pròpia, i també és una diferenciació cultural en un món tan globalitzat", diu Etxezarreta. L'any passat va ser Fermin Muguruza qui va mobilitzar milers de persones per escoltar música en euskera al Palau Sant Jordi, i ara és el torn d'ETS, una banda nascuda a l'empara del punk-rock basc i que a poc a poc va anar incorporant altres sensibilitats musicals, algunes més pop, altres més llatines, com la bachata. "El concert serà una festa cultural basca entorn de l'euskera, la tradició i la transmissió oral, però també un espectacle amb espai per a la trobada amb altres cultures", explica el músic basc.

Com passa amb les aventures èpiques, tot va començar amb un simple whatsapp: "He tengut una idea", va escriure Pau Emili Muñoz a quatre amics. Venia de l’activisme de Joves de Mallorca per la Llengua i tenia ganes de fer-la més grossa. "Estem cansats d’haver de defensar la llengua des de la trinxera, perquè cada vegada retrocedim una mica. Prendre la iniciativa és més desgastant però més profitós. Toca fer un pas endavant", defensa.

La justícia és un dels punts negres de la llengua: només un 14% dels jutges tenen el nivell bàsic de català. Això no només fa que, per defecte, no es respecti l'opció lingüística dels usuaris als jutjats, sinó que les sentències que es redactin en català siguin mínimes, de menys del 7%, segons la radiografia del català a la justícia que es va fer pública el 2022. Les xifres no s'han mogut mai dels mínims. Segons l'última Enquesta d'Usos Lingüístics del 2023, només el 25% utilitzaven el català als òrgans de justícia, el percentatge més baix de totes les administracions públiques.

L'ARA us proposa alguns plans arreu del país per a aquest cap de setmana.

A vegades, la vida s'imposa a l'art. En un autoretrat del 1957 la pintora i pedagoga empordanesa Esther Boix (1927-2014), una de les més importants de la seva generació, és una dona trista. Al seu costat hi ha el marit, el poeta Ricard Creus, igualment compungit. Tots dos tenen els colls estranyament allargassat, com si el franquisme s'infiltrés dins els cossos i els deformés, tal com es pot veure des d'aquest divendres a l'exposició que la Fundació Vila Casas dedica a Esther Boix als Espais Volart, titulada Esther Boix. Un món en lluita. Es tracta de la retrospectiva més ambiciosa que li han dedicat mai, i una exposició imperdible.

La novel·la històrica o falsa biografia de l’emperador romà Adrià és el llibre més conegut i llegit de l’escriptora belga Marguerite Yourcenar. La novel·la va saltar al teatre de la mà del director italià Maurizio Scaparro el 1989 i pocs anys després es va veure en la versió castellana de Julio Cortázar, també amb direcció de Scaparro, al Teatre Grec de Barcelona. Ara l'espectacle torna als escenaris amb una dramatúrgia de Brenda Escobedo i amb el fantàstic protagonisme d’un Lluís Homar a qui el paper li escau com anell al dit. Les reflexions d’Adrià/Yourcenar sobre la política, les guerres, la bellesa i la mort componen un fresc humà que el virtuós Lluís Homar trasllada combinant delicadesa amb profunditat, seguretat amb tendra melangia. 

Aliança Catalana ha sumat un nou regidor sense necessitat de concórrer a les eleccions. El passat 27 de març, Albert Llurba, president del partit d'extrema dreta a la Conca de Barberà, prenia possessió del càrrec de regidor a Vilaverd per la renúncia d'un dels regidors d'una candidatura vinculada a ERC. Llurba, número cinc dels republicans als comicis, esdevé l'últim cas d'un militant d'Aliança que entra en un consistori sense haver-se presentat sota les seves sigles. I ja en van sis.

Nou capítol del serial de l'ordre de detenció contra Jair Dominguez perquè comparegui en un judici impulsat per Vox. En una publicació a X, l'humorista ha explicat que aquest divendres els Mossos d'Esquadra l'han intentat localitzar en una casa on ja no viu i també a casa de la seva exdona. "Estimats Mossos, em diuen que heu passat aquest matí per la meva antiga casa (ja no hi visc) i també per casa de la meva exdona. Si m'envieu un missatge per privat us dono la meva nova adreça i així no volteu debades ni espanteu els veïns", ha dit Dominguez en un missatge en el qual ha etiquetat el perfil de X dels Mossos d'Esquadra.

La renda agrària –el valor de la producció dels agricultors i ramaders– va assolir el 2025 el seu màxim en 20 anys a Catalunya, amb 2.805,1 milions d'euros, segons dades publicades aquest dimecres pel departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Així, el sector primari català deixa enrere els anys més durs de la sequera, quan la producció va caure substancialment: "Aquest augment consolida la recuperació del sector agrari després d’uns anys molt complexos", ha assegurat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, en una roda de premsa.

Hi ha un nom relacionat amb el PSOE que ha aparegut en les dues primeres sessions del judici del cas Kitchen, que esquitxa la cúpula del ministeri de l'Interior del PP: Javier Pérez Dolset. És empresari i col·laborador de Leire Díez, l’exmilitant socialista batejada com a lampista del PSOE, i es considera una víctima de les clavegueres de l'Estat. Fa mesos va reconèixer que va reunir-se amb Santos Cerdán a Ferraz per entregar-li documents sobre pràctiques irregulars del govern de Mariano Rajoy i des de l'octubre passat està investigat per haver intentat subornar dos fiscals. Quina relació té amb la Kitchen? Fa quatre anys, va aportar a la Unitat d'Afers Interns de la policia espanyola una bateria de gravacions de José Manuel Villarejo. I ara, a petició del comissari jubilat, haurà de declarar com a testimoni al judici.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha fet una crida a repintar el mural independentista de la plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el proper dimarts 14 d'abril a les 12 h, després que la universitat hagi decidit, a petició judicial, esborrar-lo aprofitant l'aurada de l'activitat al campus per Setmana Santa. "No deixarem que se surtin amb la seva i tornarem a pintar el mural els cops que calgui", han advertit les portaveus del sindicat independentista. Les dues membres del sindicat que han parlat durant la roda de premsa han afirmat que defensar el mural és defensar "la memòria col·lectiva, l'organització estudiantil i la politització dels campus per lluitar per un futur millor". En aquest sentit, el SEPC justifica la "lluita des de les aules" per uns Països Catalans independents, socialistes i feministes.

Ja el dia previ a l'inici del judici del cas Kitchen a l'Audiència Nacional, el PP va avançar que la seva estratègia era la de fer un tallafoc. "Feijóo no és la Kitchen", van proclamar fonts del partit. Aquest ha estat el plantejament dels populars al llarg del primer i segon dia de vista oral. L'argumentari que repeteixen els actuals dirigents del PP tant en públic com en privat és que es tracta d'un afer relacionat amb el passat, que no té absolutament res a veure amb Alberto Núñez Feijóo i l'equip de l'actual president popular. En aquest sentit, la segona sessió d’aquest dimarts del judici del cas Kitchen a l’Audiència Nacional, ha donat una mica més d’aire al PP actual pel fet que ha descartat fer seure el partit al banc dels acusats com a partícip a títol lucratiu. El PSOE, que exerceix d’acusació popular, havia demanat suspendre el judici i tornar a la fase prèvia d’instrucció per poder imputar tant el PP com a persona jurídica com l’exsecretària general María Dolores de Cospedal, que havia aparegut en àudios parlant de la qüestió i citant al llavors president espanyol, Mariano Rajoy. La presidenta del tribunal, Teresa Palacios, ha argumentat que no es pot retardar encara més el judici d’uns fets que daten del 2013. “Ja tocava”, ha subratllat, avalant així la instrucció del polèmic jutge Manuel García-Castellón, ara ja jubilat.

Mentre a Espanya el retorn definitiu de Joan Carles I continua sent un debat encès i incòmode, el rei emèrit ha trobat el reconeixement en el lloc més inesperat: la República Francesa. Només uns dies després de rebre el caliu del públic a la plaça de toros la Real Maestranza de Sevilla, on una part de l'audiència en reclamava la tornada i la normalització de la seva figura, l'emèrit es prepara per ser homenatjat en un escenari carregat de simbolisme. No serà la primera vegada que visiti l'Assemblea francesa: ja ho va fer el 1993. Resulta paradoxal que França, la nació que va forjar la seva identitat moderna sobre l'enderrocament de la monarquia borbònica, ara li obri les portes de la seu de la seva sobirania nacional. La imatge de Joan Carles I entrant a l'Assemblea Nacional de París per ser premiat suposa un gir irònic de la història: el Borbó que a casa seva genera divisió institucional i política, a la França més republicana és rebut com un actiu històric digne d'elogi.

L'octubre de l'any passat el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que reformaria la Constitució per blindar el dret a l'avortament. Aquest dimarts el govern espanyol ha fet un pas rellevant en aquesta línia, ja que ha aprovat el projecte de reforma de l'article 43 de la carta magna després de la llum verda del Consell d'Estat, amb la intenció de "constitucionalitzar el dret a la interrupció de l'embaràs" en el vessant prestacional. És a dir, no en l'àmbit abstracte del dret a l'avortament –que consideren consolidat–, sinó en el sentit més pràctic de poder avortar.

La imatge d'aquest dimarts al Tribunal Suprem era transcendent: s'ha assegut al banc dels acusats qui va ser ministre de Transports, secretari d'organització del PSOE i home de la màxima confiança de Pedro Sánchez. Ha començat el judici a José Luis Ábalos, al seu exassessor Koldo García i a l'empresari Víctor de Aldama, acusats d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències i malversació per irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia i per fer favors polítics.

La pressió pel retorn del rei emèrit Joan Carles I arriba fins i tot a la plaça de bous. Que la tauromàquia és una afició de l'excap d'Estat és sabut, però des del 2019 no freqüentava una plaça per rebre una ovació, que és el que rep sempre que les trepitja per part del seu públic fidel. L'aplaudiment fervorós es va tornar a produir aquest Diumenge de Pasqua, quan va assistir a la Real Maestranza de Sevilla per veure el retorn del torero José Antonio Morante de la Puebla, que ha donat suport al PP i Vox en ocasions diferents. Els assistents, dempeus, li van retre homenatge malgrat l'ombra allargada de corrupció que el persegueix. A la plaça de bous de Las Ventas de Madrid ja va rebre una forta ovació el maig del 2019 i també va tastar la plaça d'Aranjuez el juny del 2019.

“Un acord que tenia per objecte la futura comissió de delictes a mesura que s’anessin presentant les oportunitats de cometre’ls”. Després d’un any i mig d’investigació, així és com va resumir el jutge Leopoldo Puente l’operativa que ha dut José Luis Ábalos, Koldo García i Víctor de Aldama al banc dels acusats. L’aleshores ministre es valia de la seva “valuosa influència”, l'assessor aprofitava els seus “oficis” i l’empresari i presumpte facilitador buscava empreses o particulars que volguessin fer gestions amb l’administració per fer valdre els seus interessos de manera “arbitrària”. Tot plegat, segons la Fiscalia Anticorrupció, a canvi del “pagament continuat de quantitats de diners elevades” en el marc d’un “conveni criminal”. I aquesta setmana el Tribunal Suprem dona el tret de sortida al judici, que serà el primer relacionat amb el cas Koldo –hi ha altres branques investigades a l’Audiència Nacional, com les adjudicacions d’obres públiques que esquitxen Santos Cerdán–. Qui va ser ministre de Transports, secretari d’organització del PSOE i home de la màxima confiança de Pedro Sánchez està a la presó de Soto del Real des de finals de novembre, va renunciar a l’acta de diputat fa dos mesos i ara s’enfronta a entre 24 i 30 anys de presó. A sobre la taula hi haurà nou delictes, entre els quals destaquen els de pertinença a organització criminal, suborn, tràfic d’influències i malversació.

La resolució del Parlament Europeu que dona la raó a l'exassistent juntaire que va denunciar Toni Comín per assetjament psicològic i sexual, i la manera com Junts està tractant aquesta i una altra denúncia interna per presumpta agressió física han accentuat el malestar intern amb l'eurodiputat. Diverses fonts juntaires expliquen a l'ARA que la mala maror, que ja es va fer evident arran de la polèmica gestió econòmica de l'exconseller al Consell de la República, ha anat en increment els últims dies i algunes veus, malgrat que no hi hagi cap petició formal, advoquen perquè la direcció prengui mesures contra Comín, com exigir-li que renunciï a l'escó. Comín, sobre el seu futur com a eurodiputat, considera que seria "un frau a la democràcia" que ell hagués de renunciar-hi per "una denúncia falsa". "Vaig guanyar les primàries per ser cap de llista amb el 77% dels vots i van votar la llista que jo encapçalava quasi 500.000 persones", reivindica en aquest diari l'exconseller.

El judici pel cas Kitchen ha arrencat aquest dilluns amb un nom en boca de tothom, però absent al banc dels acusats: el Partit Popular. L'Audiència Nacional està jutjant la presumpta operació que va orquestrar-se al si del ministeri de l'Interior, presumptament auspiciada per Jorge Fernández Díaz, per robar a Luis Bárcenas informació comprometedora per al PP. La Fiscalia demana penes de fins a dinou anys de presó per al comissari jubilat José Manuel Villarejo, però ha deixat fora del perímetre de la causa el PP i María Dolores de Cospedal, que va ser secretària general dels populars del 2008 al 2018. Durant la primera sessió, en el tràmit de qüestions prèvies, el PSOE –que està personat en el cas com a acusació popular– ha volgut posar èmfasi en la "connexió política" i ha comminat el tribunal a jutjar també el PP com a partícip a títol lucratiu –o responsable civil subsidiari– al·legant que va beneficiar-se de l'operació parapolicial, que pretenia ocultar les proves del cas Gürtel, que és el que va desencadenar la moció de censura contra Mariano Rajoy. Els socialistes també han sol·licitat que se suspengui el judici per reobrir la investigació sobre Cospedal i el seu exmarit, Ignacio López del Hierro.

Any 2013. Mariano Rajoy governa Espanya amb majoria absoluta i surten a la llum els papers de Luis Bácenas, que revelen l’existència d’una caixa B al PP. Arran d’això, el ministeri de l’Interior, amb Jorge Fernández Díaz al capdavant, dissenya i –segons el relat de la Fiscalia– posa en marxa una “il·lícita operació policial d’intel·ligència” amb la voluntat de robar a Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, informació i proves que incriminin dirigents populars en el marc del cas Gürtel. L’objectiu final és “impedir” que arribin a mans dels investigadors. Cinc anys més tard, aquell judici per corrupció acaba amb la sentència que propicia la moció de censura que porta Pedro Sánchez a la Moncloa. I ara, tretze anys després, la cúpula de la policia patriòtica s'asseu al banc dels acusats, amb peticions de quinze anys de presó per part de la Fiscalia, en un judici que arrenca dilluns a l’Audiència Nacional i que haurà de posar llum a les maniobres de les clavegueres de l’Estat per protegir el PP. Els principals delictes de què estan acusats són encobriment, malversació, suborn, revelació de secrets i tràfic d’influències.

Aquesta setmana comencen a Madrid dos judicis que ben segur tindran un fort impacte en la política espanyola. Aquest dilluns arrenca a l'Audiència Nacional el judici pel cas Kitchen, i dimarts al Tribunal Suprem es jutjarà l'exministre i exsecretari d'organització del PSOE José Luis Ábalos pel primer cas que l'afecta, el d'una suposada trama per cobrar comissions per vendre mascaretes a diferents institucions de l'Estat.

L'expulsió de Javier Ortega Smith va ser el detonant que ha permès als crítics de Vox encendre el foc contra la direcció. El toc de gràcia definitiu va ser el 18 de febrer, quan el partit va fer fora l'exdirigent madrileny, qui, aquest cop sí, ha decidit anar a la guerra que va evitar durant el congrés del gener del 2024. Va seguir aquesta rebel·lió el líder murcià, José Ángel Antelo, després que la direcció li oferís ser candidat autonòmic amb la condició que deixés la presidència provincial, cosa que no va acceptar i va ser expulsat del grup amb un expedient per ser fulminat. S'hi va sumar l'exportaveu de Vox Iván Espinosa de los Monteros –que va plegar l'agost del 2023 i ja va llançar una fundació per influir el setembre passat–, que va activar la convocatòria d'un congrés extraordinari. I encara s'hi ha afegit la dimissió de l'exvicepresident castellanolleonès Juan García-Gallardo, que va plegar el febrer de l'any passat. Un seguit de moviments que evidencien l'ofensiva dels crítics contra la direcció de Santiago Abascal.

"En aquesta nova etapa no pensem que sigui convenient un govern d'unitat catalana. Hem de consolidar les institucions i acostumar el país a la presidència de la Generalitat, però ha arribat el moment de governar". Probablement no imaginava que ho faria durant 23 anys consecutius, però l'endemà de les eleccions del 1980, un triomfant Jordi Pujol ja començava a visualitzar que la seva principal missió hauria de ser la creació de la Catalunya autonòmica. Enguany fa 46 anys des que Pujol va ser investit president i es dona la curiosa circumstància que ja fa tants anys que no governa com els que es va passar al capdavant de la Generalitat.

La regidora de Perafort Elisabet Albujar (Vilafranca del Penedès,1982), que era la número 2 de Junts, donava suport aquest dilluns a la moció de censura d'ERC per fer fora l'alcalde del seu partit, que feia gairebé 27 anys que estava al poder. L'edil ho feia exhibint una samarreta que duia per lema "Me la bufa", cosa que l'alcalde sortint, Joan Martí, li va retreure. En conversa amb l'ARA, el també president del Consell Comarcal del Tarragonès reitera: "És deplorable i vergonyós portar aquesta camiseta perquè l'Ajuntament és la institució més important del poble i era un ple que passarà a la història".